Introducció a les telecomunicacions.
La xarxa Internet, serveis.
Introducció.
Aquesta
part intenta aclarir què hi podem fer amb aquests dispositius
i quines són les eines bàsiques per manejar-lo.
En aquest document hem intentat fer confluir quatre aproximacions al fenòmen Internet:
Què és Internet?
Una mica d'història
El que avui anomenem "Internet" té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET 1 , creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemàtiques es basaven en un ordinador central, que rebia i distribuïa tota la informació. Aquesta estructura tenia un autèntic "taló d'Aquiles", que suposava la paralització de tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una topologia descentralitzada, que assegurava la continuïtat de les comunicacions encara que caigués algun dels seus membres.
La connexió de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui és Internet.
L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupa al CERN 2un format hipertextual i hipergràfic per a publicar documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML 3 , permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant d'un document a un altre a clics de ratolí, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius.
En l'actualitat es calcula que hi ha més de 50 milions d'usuaris que es connecten regularment a la xarxa, i aquest nombre creix dia a dia.
___________________________________________________________________
1 ARPANET: Net (xarxa) de l'Advanced Research Projects Agency.
2 CERN: Centre Europeu per a la Recerca Nuclear, localitzat a Ginebra.
3 HTML: HyperText Mark Up Language (Llenguatge hipertextual per a avisos)
Com funciona Internet?
La xarxa està formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços molt diversos: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits...
En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol 4 anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació.
Identificació dels ordinadors
Cada ordinador present a la xarxa té una "matrícula" numèrica que l'identifica de manera única. Aquest número, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 valors separats per un punt. Per exemple, la "matrícula" d'un dels ordinadors del PIE és: 193.145.88.16
Cada un d'aquests números pot prendre un valor entre 0 i 255. Es tracta, doncs, d'una expressió de 4 bytes o, si ho preferiu, de 32 bits. L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres.
Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem) se'ls assigna un número diferent en cada connexió.
Quina és l'adreça IP del nostre ordinador?
Hi ha un programa del Windows 95 que ens permet observar i configurar diferents aspectes relatius a la connexió amb Internet. Per posar-lo en marxa, activeu el Menú Inici, aneu a Executa... i escriviu:
WINIPCFG
Us sortirà una finestra com aquesta, on entre altres coses podeu observar l'adreça IP:
Recordeu que si us heu connectat amb el mòdem, aquesta adreça és provisional, i només és vàlida per a la connexió actual. Segurament si ho proveu un altre dia us sortirà un número diferent.
Màquines amb noms i cognoms
L'ús exclusiu d'adreces IP per a identificar els ordinadors esdevé un sistema pràctic per als sistemes informàtics, però antipàtic i difícil de recordar per als humans. Per aquest motiu, algunes de les màquines connectades a Internet han estat "batejades" amb noms propis.
També es fan servir una espècie de cognoms per indicar les "famílies" a qui pertanyen (tècnicament en diem "dominis"), i sovint es posa davant del nom l'"ofici" a què es dediquen. Les diferents parts del nom d'un ordinador s'escriuen separades per punts, i a la dreta hi ha l'identificador del domini de nivell superior, anomenat TLD 6 .
www.xtec.es
Es tracta de l'ordinador "xtec", que es dedica al servei "www" (web) i pertany al TLD "es".
És un ordinador de Infotelecom, que es dedica als diferents serveis d'Internet . També pertany al TLD "es".
L'ordinador de l'empresa "Netscape", que es dedica al servei "www" i pertany al TLD "com".
Els criteris per a assignar noms als ordinadors són bastant flexibles, i només s'exigeix que el darrer element designi el TLD.
Hi ha diferents tipus de dominis de nivell superior:
com per a les empreses comercials,
edu per a les institucions educatives,
org per a les no governamentals... i d'altres que denoten emplaçaments geogràfics :
(es: Espanya, fr: França, aq: Antàrtida, ad: Andorra, ms: l'illa de Montserrat, etc.)7 .
De fet, els ordinadors de la xarxa s'entenen exclusivament mitjançant les adreces IP, i quan els usuaris volem accedir a la informació emmagatzemada en un ordinador del qual només en sabem el nom necessitem que algú ens digui quina és la seva adreça numèrica.
Els ordinadors encarregats de consultar les "guies telefòniques" de la xarxa s'anomenen DNS 8 , i tradueixen tant noms a adreces IP com adreces IP a noms.
Quin és el nostre servidor de noms?
El programa WINIPCFG, que hem fet servir en la pràctica anterior, ens informa també de les adreces dels servidors de noms utilitzats pel nostre ordinador.
Normalment se'n fan servir dos, un principal i un altre de reserva. Les adreces IP dels dos servidors de noms del PIE són:
193.145.88.16
193.145.88.18
—--------------------------------------------------------------------------------------------------
6 TLD: Top Level Domain: Domini de nivell superior.
7 En el moment de redactar aquesta documentació, el Parlament de Catalunya havia aprovat una resolució per a sol·licitar el domini "ct" per a Catalunya.
8 DNS: Domain Name Server (Servidor de Noms de Dominis).
Per explicar com circula la informació dins d'Internet ho podem comparar amb dos sistemes de comunicació ben coneguts i diferents: el servei telefònic i el de correus:
Doncs bé, tot i que per la seva rapidesa pogués semblar que Internet funciona d'una manera semblant al servei telefònic, el fet és que es basa en un protocol de transmissió per paquets, com el sistema de correus, que s'anomena TCP 10 .
Hi ha diferents tipus de dispositius que s'encarreguen d'organitzar el tràfic i gestionar els paquets. S'anomenen "gateways", "bridges" i "routers". En català, el Windows 95 fa servir el nom genèric de "passarel·les".
Algunes vegades, quan els paquets són molt grans, el sistema els parteix en paquets més petits que caldrà recompondre. Fins i tot pot ser que no arribin les peces en l'ordre en que s'han enviat, però el sistema TCP és capaç (generalment) de recomposar el trencaclosques. Tot això es fa de manera automàtica, sense que l'usuari se n'adoni.
El protocol TCP utilitza un sistema de decisió dinàmica de rutes, que poden alterar-se sobre la marxa si hi ha algun embús o cau algun enllaç. Això fa que sigui molt difícil endevinar per on acabaran circulant els nostres paquets.
Conceptes bàsics
Certament, en aquest apartat han aparegut força acrònims i conceptes que poden semblar confusos. Per això pensem que pot ser convenient repassar els conceptes bàsics:
Connexió dels ordinadors a Internet
Hi ha dues maneres diferents maneres d'aconseguir això: formant part d'una xarxa local que estigui permanentment connectada a Internet, o bé amb una connexió remota mitjançant un mòdem i una línia telefònica.
Connexió per mòdem i línia telefònica
Aquest és el tipus de connexió més freqüent, així que el tractarem amb més detall.
Com ja sabreu, la informació que manetgen els ordinadors és sempre de tipus digital, i podria expressar-se mitjançant un seguit d'uns i zeros. Les línies telefòniques, en canvi, operen mitjançant oscil·lacions de la tensió elèctrica entre dos fils, que es corresponen amb les vibracions de l'aire provocades per les ones de so. Aquest tipus d'informació s'anomena analògica.
El mòdem és l'aparell que s'encarrega de convertir el flux de dades digitals que entra o surt del nostre ordinador en una ona analògica capaç de ser transmesa per una línia telefònica convencional. El seu nom ve de la contracció de les expressions "modulació" (conversió de dades a so) i "demodulació" (conversió de so a dades), que són les dues funcions que realitza.
_________________________________________________________
12 XDSI: Xarxa Digital de Serveis Integrats
RDSI: Red Digital de Servicios Integrados
La velocidad máxima de los módems depende de la calidad de la línea telefónica que utilicen. Si en la línea no hubiese ruido, se podrían alcanzar mayores velocidades de transmisión.
Shannon, uno de los padres de la Teoría de la Información, nos proporciona una estimación matemática de la capacidad máxima de transporte de información en un canal sometido a ruido y con un determinado ancho de banda (gama de frecuencias que se pueden transmitir). Según el teorema de Shannon, e introduciendo los valores típicos de ruido y ancho de banda de las líneas telefónicas resulta que las máximas velocidades teóricas alcanzables durante una transmisión telefónica oscilan entre los 20.000 y los 30.000 bits por segundo.
La comprensión de datos es otro recurso para incrementar la velocidad. Mediante este método, es posible transmitir la misma información codificada en menos bits. Se trata por tanto, de un proceso distinto al de comprimir archivos mediante un programa antes de su transmisión. El procedimiento de compresión llevado a cabo por el módem alcanza distintos grados de eficacia, según el tipo de datos que se transmitan, pero, como mínimo, estos datos se “reducen” a la mitad, y, en el mejor de los casos se comprimen hasta la cuarta parte de los ocupaba el fichero original.
El espectro de frecuencias que se puede transmitir por una línea telefónica oscila entre los 300 y 3.400 Hertzios‚. Por tanto, solo las frecuencias moduladas dentro de este rango pueden ser transmitidas por la línea.
Protocolos
Para poder mantener un intercambio de información entre dos puntos distantes mediante el módem, es necesario contar con un protocolo que defina como debe realizarse la transferencia y la detección y corrección de errores.
Normalmente los ficheros se transmiten en pequeños bloques o paquetes de datos. Al principio y al final de cada uno de estos bloques se transmiten caracteres de control, que indican al sistema receptor cuándo comienza la transmisión y dónde empieza y termina cada uno de los paquetes. Si alguno de los bloques es recibido de forma incorrecta, el receptor utilizará caracteres de control para pedir al ordenadorremoto el nuevo envío de ese bloque.
Els serveis d'Internet
En aquest apartat veurem alguns dels serveis més utilitzats d'Internet:
El correu electrònic
Permet intercanviar missatges amb qualsevol altre usuari de la xarxa.
Els missatges acostumen a ser textuals, però també poden incorporar gràfics, sons, programes, documents...( Atach file à....)
El seu funcionament és molt simple:
Com localitzar adreces de correu ?
A Internet no hi ha un servei centralitzat de "pàgines blanques" per a la localització d'usuaris. Alguns servidors informen de les adreces de correu electrònic dels seus membres, i d'altres no ho fan.
Hi ha algunes empreses que han posat en marxa bases de dades d'adreces de correu electrònic. Els usuaris han de registrar-s'hi voluntàriament si volen que algú altre els pugui localitzar. Trobareu alguns d'aquests serveis a les pàgines web:
Pràctiques
Les sigles WWW (WorldWide Web: "La teranyina mundial"), W3 o WEB corresponen al servei més popular i utilitzat d'Internet.
Consisteix en la publicació de documents que poden estar formats per text, gràfics, sons, animacions i altres recursos multimèdia. Aquests documents són de tipus hipertextual i hipergràfic: això vol dir que hi ha determinades paraules o imatges que són enllaços cap a altres documents de la xarxa.
El format en què es presenten aquests documents s'anomena HTML 23 , i ha sofert diverses revisions i evolucions. Ens trobem, doncs, davant d'un estàndard que està en procés de creixement accelerat, i això obliga a actualitzar constantment els programes clients que fem servir per visualitzar aquests documents.
Per localitzar un document en la xarxa cal conèixer el nom o l'adreça IP de l'ordinador on es troba, el protocol o instruccions que cal utilitzar per accedir-hi, el directori o "carpeta" on l'han desat i el nom del document.
Les expressions que s'utilitzen per a indicar tot això s'anomenen URL 24 , i tenen un format com el que us mostrem en aquest exemple:
http:// www.xtec.es/recursos/clic/index.htm
Això ens indica que és un document que cal recuperar mitjançant el protocol HTTP 25 , que es troba a l'ordinador "www.xtec.es", al directori "/recursos/clic", i que s'anomena "index.htm"
Els programes clients de web també es poden fer servir per accedir a altres tipus de serveis, com els anomenats FTP o Gopher.
Un dels èxits de la web ha estat unificar en una única interfície d'usuari l'accés a diferents serveis que abans requerien programes diferents i complicats d'utilitzar.
Podeu simplificar les expressions del tipus "http://www.xtec.es" per "www.xtec.es". Els navegadors afegeixen el prefix "http://" per defecte quan no s'indica un altre protocol.
23 HTML: HyperText Markup Language: Llenguatge hipertextual per a avisos.
24 URL: Uniform Resource Locator: Localitzador estàndard de recursos.
25 HTTP: HyperText Transfer Protocol: Protocol per a la transferència de documents hipertextuals.
Pràctiques
Llista de proveidors gratuits de serveis d'Internet.
Localitzar la informació que ens interessa en aquesta teranyina formada per més de 70 milions de documents, creixent dia a dia, no sembla una tasca fàcil. Afortunadament, hi ha uns serveis de cerca que ens poden ajudar a fer-ho.
Podríem
classificar els serveis de cerca en dues categories:
· Els catàlegs organitzen la informació en arbres temàtics. Endinsant-nos en les branques d'aquests arbres podem trobar llistes d'enllaços a pàgines web on es tracta el tema que busquem.
· Els cercadors "full-text" són robots que es dediquen a navegar de manera automàtica, explorant tots els racons possibles. De tot el que troben en guarden una còpia, obtenint així un "mirall" del contingut de la xarxa.
Per realitzar les consultes n'hi ha prou amb indicar una paraula que sospitem que estarà present en els documents que cerquem, i el robot ens contestarà amb una llista d'enllaços a pàgines on apareix.
Aquests
són alguns dels cercadors més potents:
Servei molt ràpid i amb moltes pàgines indexades. www.altavista.com X
Arbre temàtic molt complet. www.yahoo.com X X
InfoSeek
Indicació de pàgines recomanades. www.infoseek.com X X
Excite
Valoració de pàgines segons la seva qualitat. www.excite.com X X
Image Surfer
Buscador d'imatges. isurf.yahoo.com X X
Lycos
Permet buscar text, imatges i sons. www.lycos.com X X
Magellan www.magellan.com X X
Web Crawler www.webcrawler.com X X
VilaWeb
Catàleg de pàgines en català. www.vilaweb.es X X
Olé!
Catàleg de pàgines en espanyol. www.ole.es X X
Yelow Web
Directori de pàgines europees. www.yelowweb.net X
AlltheWeb www.alltheweb.com X X
Google www.google.com X X
_________________________________________________________________________
23 HTML: HyperText Markup Language: Llenguatge hipertextual per a avisos.
24 URL: Uniform Resource Locator: Localitzador estàndard de recursos.
25 HTTP: HyperText Transfer Protocol: Protocol per a la transferència de documents hipertextuals.
La informació que hi ha a la web no és només textual o gràfica: també podem trobar documents sonors, animacions, vídeos i entorns de realitat virtual. Per accedir a aquests serveis calen uns programes auxiliars, anomenats "plug-ins", "add-ons" o "components".
En alguns casos cal descarregar el programa auxiliar abans d'entrar a les pàgines que contenen recursos multimèdia, però les darreres versions dels navegadors de Microsoft i Netscape incorporen "de sèrie" alguns d'aquests components:
· Audio en temps real:
El component RealAudio permet reproduir dos tipus de documents sonors: arxius emmagatzemats i "tancats" amb una durada fixa, i esdeveniments sonors transmesos en temps real.
Trobareu una llista completa de servidors RealAudio de tot el món a:
· Entorns de realitat virtual:
l'estàndard VRML 26 permet definir entorns gràfics en tres dimensions per on podem "navegar" virtualment. Hi ha dispositius òptics i mecànics especials que, connectats al nostre ordinador, permeten donar més realisme a aquests entorns. Si voleu provar-ho, aneu a la pàgina www.microsoft.com/ie/most/howto/vrml.htm i espereu una estona mentre es descarrega l'escenari virtual. A partir d'aquí, feu servir el ratolí per endinsar-vos-hi.
· Interfícies interactives Java:
el Java és un llenguatge de programació dissenyat especialment per a crear aplicacions interactives que funcionin sobre Internet. Les seves possibilitats són múltiples: consultar bases de dades, activar models de simulació, controlar animacions...
A la pàgina http://www.humnet.ucla.edu/humnet/french/faculty/gans/java/SolarApplet.html
trobareu un exemple d'animació interactiva del sistema solar controlat per Java. Trobareu també milers d'aplicacions i exemples a:
l'oferta de complements per als navegadors web creix dia a dia. Alguns dels més comuns són:
ShockWave Macromèdia www.macromedia.com
Acrobat Amber Adobe www.adobe.com
________________________________________________________________________________________________________
26 VRML: Virtual Reality Modeling Language. Llenguatge de modelació de realitat virtual.
El servei anomenat "News" funciona d'una manera similar a com ho fan els taulers d'anuncis: qualsevol ciutadà de la xarxa pot penjar un avís, intervenir en un debat, expressar una opinió, comunicar una notícia... El seu missatge queda "penjat" en un tauler, i pot ser llegit per altres usuaris interessats en el tema.
Passat un temps, els missatges "caduquen" i són eliminats del tauler.
Hi ha dos nivells de funcionament d'aquest servei:
· Els taulers d'anuncis propis d'una empresa o institució, que resideixen en un únic ordinador. Només els usuaris que tingui accés a aquest ordinador poden consultar i participar en els grups d'informació o discussió.
Moltes universitats i grans empreses utilitzen aquest sistema per mantenir comunicats els membres de la seva comunitat.
· Els fòrums d'Usenet 27 , que resideixen en múltiples ordinadors alhora, connectats entre si i actuant com a "miralls" els uns dels altres. Actualment hi ha més de 6.000 grups de discussió, dedicats als temes més diversos.
La diferència amb el sistema anterior és que si participeu en un grup des d'un servidor de Catalunya, s'envia automàticament una còpia dels missatges que hi envieu a tots els altres servidors de la xarxa, i pot ser llegida des de qualsevol racó del planeta.
El format dels missatges és similar al del correu electrònic. La diferència fonamental és que ningú no s'encarrega d'enviar-vos els missatges a la vostra bústia, sinó heu d'accedir voluntàriament al tauler per llegir les intervencions o enviar-ne de pròpies.
__________________________________________________________________
27 Usenet: És el nom que rep el servei mundial de "news". Vindria a significar "La xarxa dels usuaris", i no està centralitzada ni controlada per cap organització.
Els diferents grups de discussió s'identifiquen mitjançant noms compostos, separats per punts. Per exemple, el grup anomenat rec.music.beatles és del tipus "recreatiu" i tracta temes de música, concretament sobre els Beatles.
El primer element del nom identifica d'una manera molt genèrica la naturalesa del grup.
Aquests són alguns d'aquests identificadors de primer nivell:
comp Ordinadors: maquinari, programari, sistemes, llenguatges i teories.
sci Ciències pures i aplicades. soc Temes socials i multiculturalitat.
talk Discussions i debats diversos.
news Discusions sobre el servei Usenet i els programes de news.
misc Miscel·lània de temes.
rec Temes recreatius (esports, jocs, música, humor...)
humanities Literatura i art.
alt Temes diversos (hi ha de tot!)
bionet Biologia.
bit Redistribució de llistes diverses de correu electrònic.
biz Negocis, productes i serveis.
hepnet Investigació sobre física d'alta energia.
info Redistribució de llistes de correu electrònic d'informació.
k12 Educació primària i secundària.
es Grups de discussió en espanyol.
El funcionament dels diferents programes de News és força similar. Les funcions bàsiques dels programes clients de News són:
· Connectar-se a un servidor
La majoria de servidors de News són d'accés restringit, i demanen un identificador per accedir-hi. N'hi ha alguns de públics, com el de la Universitat Autònoma de Barcelona 28 , anomenat news.uab.es
· Subscriure's a un grup
Consisteix en indicar al programa client que ens interessa llegir els missatges d'un grup determinat. A diferència de les llistes de distribució de correu, el servidor no controla aquesta subscripció: és només una indicació per al nostre programa, que prepararà les carpetes necessàries per mostrar els missatges dels grups que haguem seleccionat.
. Descarregar missatges
En el moment de connectar-nos al servidor de News, el programa client llegeix només les capçaleres dels missatges. Per estalviar temps de connexió, podem demanar al programa client que llegeixi de cop tots els missatges dels grups que ens interessin (als quals ens haurem "subscrit") i llegir-los més tard.
. Enviar un missatge al grup ("post")
Tots els programes clients permeten redactar missatges i enviar-los al grup. Com en el correu electrònic, podeu escriure un missatge nou o fer una rèplica a un missatge existent.
__________________________________________________________________________
28 El servidor de la UAB era de lliure accés en el moment d'elaborar aquesta documentació. Si tinguéssiu problemes per accedir-hi, podeu trobar una llista d'altres servidors a: http://www.geocities.com
Hi ha altres programes i serveis, alguns també força interessants, dels quals, per raons d'espai, en farem només un breu apunt.
La majoria d'aquests serveis necessiten programes clients específics, que acostumen a ser de shareware 29 .
Si els voleu provar, us recomanem una visita a la secció "Windows 95" del servidor TuCows:
http://www.catalunya.net/tucows
Les sigles FTP corresponen a File Transfer Protocol (Protocol per a la Transferència de Fitxers). Es tracta d'un servei que permet escriure i emportar-se fitxers del disc dur d'un ordinador remot. Els servidors públics d'FTP són grans llibreries on hi podreu trobar tot tipus de programes i fitxers.
Hi ha dos nivells d'utilització de l'FTP:
· Per rebre fitxers podeu utilitzar qualsevol dels navegadors del mercat.
Proveu d'escriure a la línia d'URL l'adreça ftp.upc.es i podreu "navegar" pels directoris del servidor FTP de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Molts servidors FTP ofereixen un accés alternatiu des de pàgines web, on es pot presentar més clarament la informació de cada fitxer. Des del punt de vista de l'usuari que vol rebre un fitxer, és indiferent que el servidor sigui FTP o web: tots dos es comporten de la mateixa manera, i sovint els enllaços de les pàgines web apunten directament a servidors FTP.
·
Per enviar els vostres propis fitxers cap a un servidor
FTP necessitareu un programa client especial 30
, i el permís de l'administrador del sistema per
poder accedir-hi. Els usuaris que publiquen les seves pàgines
web en un servidor utilitzen normalment l'FTP per fer-les-hi arribar.
El servei Telnet permet comandar remotament un ordinador que treballi amb el sistema operatiu UNIX. Per utilitzar-lo cal tenir un identificador personal en el servidor on us connecteu, i conèixer la complicada sintaxi de les seves instruccions. Es tracta, doncs, d'un servei poc atractiu i amb una interfície d'usuari prehistòrica, comparada amb la web. Encara queden, però, alguns llocs als quals només es pot accedir per Telnet, com els catàlegs de les biblioteques universitàries.
El servei IRC 31 és semblant a la "banda ciutadana" dels radioafeccionats: mitjançant un programa client heu de connectar-vos a un servidor, on podreu escollir més de 3.000 canals diferents per "parlar". Les intervencions es fan per escrit, tot i que alguns programes (com el NetMeeting) comencen a fer possible també la comunicació sonora.
Cada canal té un identificador diferent, i s'hi tracta una temàtica determinada. Les intervencions es transmeten en temps real, mitjançant xarxes com Undernet, que connecta servidors de tot el món. També hi ha servidors que organitzen tertúlies sobre un tema específic amb la presència de convidats (escriptors, artistes, polítics, científics...). A Catalunya, el servidor VilaWeb organitza setmanalment una d'aquestes tertúlies, que s'anuncien a: http://www.vilaweb.com
Cada canal té un grup de moderadors (anomenats "operadors"), que disposen d'uns drets especials: fixar el tema de la conversa, donar la paraula o expulsar del canal els usuaris que no en respectin les normes de convivència.També és possible establir converses privades, i intercanviar fitxers (gràfics, sons, text...).
A diferència del que passa amb el News, les discussions als canals IRC no queden enregistrades al servidor: l'única manera de seguir-les és connectar-s'hi en el moment en què es produeixen.
_______________________________________________________________
29 El shareware és un sistema de distribució de programes que es basa en l'aportació econòmica dels usuaris un cop avaluada la qualitat del producte. També hi ha el freeware (programes d'ús gratuït), el postware (l'autor només demana que li envieu una postal) i altres variants.