'ha
de dir també que potser els continguts no estan del tot
actualitzats, donat que els avanços en informàtica i
telecomunicacions ( noves arquitectures, nous microprocessadors,
perifèrics d'enmagatzament ...) es produeixen continuament.
Components PC.
Hardware.
© Esteve Campins Juliol 2005
Dins aquesta part s'expliquen les parts més rellevants d'un Pc, dit d'una altra manera el que cal conèixer sobretot d'un ordinador personal de taula o portàtil.
S'ha
de dir també que potser els continguts no estan del tot
actualitzats, donat que els avanços en informàtica i
telecomunicacions ( noves arquitectures, nous microprocessadors,
perifèrics d'enmagatzament ...) es produeixen continuament.
El curs complert es pot seguir també via telemàtica anant a http://www2.infotelecom.es/~ecampins/Materials/Batxiller/Components PC/Components PC.html
Els microprocessadors, cor del sistema.
Bus de dades. IDE front a SCSI.
Pràctiques i consultes.
Un dels aspectes més vistosos de l'evolució dels equips és la integració de components a la pròpia placa. I no és que a ningú se li hagués ocorregut fa 10 anys treure al mercat un ordinador que tingués una placa «tot en un», ja que alguns fabricants de la talla d'IBM o Packard Bell porten bastant temps desenvolupant amb èxit aquest sistema (junt amb els ordinadors portàtils que, per qüestions d'espai, no tenen cap altra alternativa).
El realment curiós és l'estès que està actualment aquesta política en tots els fabricants de plaques. De fet, ja gairebé resulta impossible adquirir una placa base nova que no integri de sèrie una senzilla targeta de so (amb els corresponents jacks i el port de jocs) i una connexió de xarxa RJ45.
Altres connectors que s'ofereixen en la totalitat de les plaques són els USB, dos com a mínim en la part posterior (encara que presenta connectors a la pròpia placa per poder habilitar les clavilles frontals que algunes caixes incorporen).
Es
el component principal del ordinador, està composta per
diferents circuits i
mpresos,
xips, condensadors, resistències y demés components
electrònics. Dins ella es troben la CPU ("unidad central
de proceso"), que conté el nucli ó cor del
sistema.
El cert és que, en tenir com a missió la interconnexió de gairebé tots els dispositius de la CPU , la seva evolució està condicionada per la de cada una de les peces que allotja.
Així, si el fabricant de processadors decideix treure al mercat una nova tecnologia, és possible que les plaques base en les quals s'acoblava la versió anterior no siguin compatibles i el fabricant de la placa hagi d'adaptar-se a la nova situació.
Una cosa semblant ocorre amb la memòria, ja que cada cert temps irromp al mercat, amb més o menys èxit, un nou tipus de RAM que necessita unes ranures especials a la placa. També, encara que amb menys freqüència, es renoven els tipus de connexió per a altres targetes (gràfiques, so, capturadores, etcètera): al seu dia es va passar de l'estandarditzat ISA al PCI, del PCI a l'AGP per a targetes gràfiques i, en un curt termini, sortiran al mercat les PCI Express.
Un altre tipus de connexió que ha evolucionat bastant en els últims anys és la de les unitats i, més concretament, dels discs durs.
Al marge de la connexió SCSI (més apropiada per a solucions professionals), la típica connexió IDE es va veure millorada respecte a la velocitat coincidint en li temps amb la sortida al mercat dels discs durs amb connexió ATA 100i, posteriorment ATA 133.
Físicament la connexió no variava respecte al clàssic IDE, però amb la recent aparició dels discs durs Serial ATA, fins i tot aquest aspecte ha estat millorat (tant als discs durs com a la pròpia placa).
D'altra banda, les plaques base han vingut evolucionant no solament per millorar antigues connexions, sinó també per incorporar algunes novetats. En aquest sentit destaca la proliferació dels ports USB i, en menor mesura, el ràpid FireWire. També s'està implantant la tendència d'incloure alguns dispositius que tradicionalment s'incorporaven en forma de targeta com són el so, la targeta gràfica o la xarxa. ( integrats ara a la placa base )
Nota:
Els termes en negreta es consideren importants i per tant
convé asegurar-se el seu coneixement i també
identificar-los als equips informàtics.
Pràctiques.
Al document Glossari termes.doc tens alguns explicats convenientment. Afegeix els termes d'aquesta pàgina que estan en negreta al Glossari ( Pots emprar els teus coneixements, revistes i publicacions dins l'aula, el Google, ... )
Podries inserir també alguna imatge de les que tens disponibles dins la carpeta Components Pc/images al Glossari per ilustrar millor les explicacions.
El microprocessador és l'encarregat de controlar tot el tràfic de dades dins de l'ordinador, proporcionant dades als diferents perifèrics que els hi sol·licitin, executant programes i realitzant càlculs, i rebent d'ells els que li siguin necessaris.
Si haguessim de determinar quin n'és el component que la major part dels usuaris en considera més important entre quants en formen part d'un PC, seria possible aventurar-ne un sense excessius recels: la CPU.
És comprensible que l'elecció del microprocessador sigui la primera barrera que ha d'esquivar|sortejar l'usuari a l'hora d'elegir, no en va aquest component és el màxim responsable de les prestacions de les que farà gal·la i, en conseqüència, un dels elements que major incidència té en la longevitat del PC.
Actualment, tots els microprocessadors porten el coprocessador matemàtic integrat, ( Us sonen per exemple els primers 486DX ? .
Una altra dada important que defineix la velocitat d’un processador és el pols del rellotge intern, que és un rellotge de quars que envia impulsos que actuen de coordinadors de les seves funcions. És a dir si està executant diverses instruccions, esperarà que li arribi un pols de rellotge per executar-ne una i no executarà la següent fins que no li arribi cap altre pols, això evita que les instruccions xoquin. Aquests polsos es mesuren en Megahertzs (Mhz).
La gran quantitat de calor dissipada pels microprocessadors actuals, els ràpits discs durs i les potents GPU que governen les targetes gràfiques contemporànies requereix que l'aire calent de l'interior del PC sigui expulsat cap a l'exterior de la caixa amb l'objectiu de deixar espai lliure dins d'aquesta que pugui ocupar aire fred procedent de l'exterior.
Altres components com la targeta gràfica, la memòria principal o el disc dur tampoc no solen ser menyspreats pels usuaris, ja que són els màxims responsables dels subsistemes gràfic, emmagatzemament principal i secundari respectivament.
Pràctiques.Afegeix els termes d'aquesta secció que estan en negreta al document Glossari termes.doc ( Pots emprar els teus coneixements, revistes i publicacions dins l'aula, el Google, ... )
Podries inserir també alguna imatge de les que tens disponibles dins la carpeta Components Pc/images al Glossari per ilustrar millor les explicacions.
______________________________________________________
Un altra element fonamental dins la placa base és la memòria. La memòria està dividida en caselles aïllades, contigües denominades direccions ó adreces.
Als PC’s‚ trobarem memòria ROM, RAM i Caché. La capacitat d’emmagatzemat de les memòries és mesurada en bytes, cada byte està format per 8 bits, així per exemple, un byte pot guardar un nombre sencer del 0 al 255 (256 combinacions).
La rapidesa de la memòria es mesura en nanosegons (ns) el que ens dóna una idea de la seva rapidesa. Aquesta mesura ens dóna el temps que triga la memòria a subministrar-nos la dada que li hem sol·licitat.
Pràctiques.
Afegeix els termes d'aquesta secció que estan en negreta al document Glossari termes.doc ( Pots emprar els teus coneixements, revistes i publicacions dins l'aula, el Google, ... )
Podries inserir també alguna imatge de les que tens disponibles dins la carpeta Components Pc/images al Glossari per ilustrar millor les explicacions.
De
fet, en acabar les pràctiques hi haurà diferents
versions d'aquest material. Cada alumne tindrà els materials
originals modificats convenientment ficant altres elements com
imatges, links
i marcadors
( aquests han de permetre fer una navegació tipus hipertext
)
Un altre paràmetre que caracteritza la potència del nostre ordinador és el bus de dades, per el que circulen totes les dades entre el processador i els altres components de la placa. Poden ésser de diverses capacitats, 8, 16, 32 o 64 bits.
A
ctualment
ja no es fabriquen plaques amb bus més petit que 32-bits. (
Cal que el sistema operatiu i els diferents programes que tenim
instal·lats estiguin dissenyats específicament per
aquesta amplada de bus per aprofitar-lo )*
"Els
bits són les úniques unitats que reconeix l'ordinador,
els seus únics valors són 0 i 1, indicant la presència
o absència de corrent. El sistema de numeració
utilitzat per l'ordinador ( binari) li permet agrupar un determinat
grup d'aquests bits de manera que pot formar unitats majors, així
si agrupem 8 bits obtindrem 256 combinacions."
Tot PC porta en el seu interior un disc dur ( per cert, els primers PC's dels anys 80 no portaven!! ..) que amb el pas del temps surten al mercat de major capacitat.
S
obre
discs durs potser s'han esdevingut poques novetats, sent la més
vistosa la forta baixada de preus que han experimentat aquests
dispositius. Les interfícies, per la seva part, sí que
han sofert importants renovacions que val la pena comentar.
Dins dels discs durs trobem una sèrie de plats on s'escriu la informació en format binari i que, com és lògic, giren de manera contínua perquè les capçals de lectura/escriptura puguin realitzar el seu treball. Ara bé, com més ràpid girin aquests plats, més ràpidament podrà posicionar-se el cap sobre un determinat punt o llegir o escriure una dada en una àrea determinada.
La interfície IDE, amb les especificacions Ultra DMA, ha permés que aquestes unitats aprofitin la millora que suposa un augment de les revolucions, aixó comporta que ja vegem al mercat habitualment discos IDE a 7.200 rpm. En els portàtils, encara que de moment s'empren unitats a 5.400 rpm, les seves prestacions són casi les mateixes que els equips de sobretaula.
Moltes estacions de treball, i servidors fins i tot petits, que anteriorment només haurien optat per SCSI, actualment s'estan decantant per IDE com la interfície amb què manejar els seus sistemes d'emmagatzematge. Això suposa que actualment només trobem discs i controladores SCSI en estacions de treball d'alta gamma i servidors mitjos/alts, on el nombre de discs connectats i una adequada gestió dels mateixos és simplement fonamental.
Naturalment un munt, la majoria de la xarxa Internet. Més abaix, un llistat de les més consultades.
Pc Actual/ Hardware Darreres notícies, actualitat, reportatges, zona pràctica, consultes ...
Trucos Pc nº7 Treballar amb el PC és una acció que duem a terme amb tal naturalitat i rapidesa que poques vegades ens parem a pensar què es mou dins d'aquesta màquina. Monogràfic dedicat als diferents components d'un equip.
Comprendium. Web que proporciona traduccions en línia, utilitzada per traduir al català alguns textos en anglès i castellà.
Terme que es refereix a l'estructura general d'un processador, d'un sistema operatiu, d'un ordinador o de qualsevol altre element físic del PC.
De Basic Input Output Services.Software que coordina les activitats dels diferents components d'un PC i comprova el seu estat.
Conjunt de dispositius de connexió que utilitzen els diferents elements d'un ordinador i mitjançant els quals es realitzarà la transmissió de la informació.
Sector de disc dur o d'un disquet en el qual s'indica al sistema on són les dades corresponents a cada arxiu|arxivament. El sistema d'arxius|arxivaments FAT32 que inclouen els sistemes operatius a partir de Windows 98 permet aconseguir una optimització de l'espai d'emmagatzemament al disc.
Acció de preparar un disc o un altre dispositiu perquè puguin llegir-se dades en ell. En formatar un disc s'esborren les dades existents en aquell moment.
L
a
interfície IDE (Integrated Drive Electronics, electrònica
d'unitats integrades), s'utilitza per connectar al nostre ordinador
discs durs i enregistradores o lectors de CD/DVD i sempre ha destacat
pel seu baix cost i, últimament, el seu alt rendiment
equiparable al de les unitats SCSI, que tenen un cost superior.
Si al principi la diferència entre aquesta i la interfície SCSI era senzillament espectacular, les distàncies se n'han anat escurçat de manera notable gràcies a les successives especificacions Ultra DMA. L'última, Ultra DMA 133, ofereix transferències de fins 133 Mbps en l'àmbit de bus, la qual cosa la situa a l'altura dels sistemes SCSI de fa un o dos anys.
Operació mitjançant la qual es prepara un disc dur de manera que posteriorment pugui ser utilitzat pels sistemes operatius. L'eliminació d'una partició d'un disc dur suposa la pèrdua total de les dades que conté.
Per exemple, un disc pot esser partit en 2 parts físiques, a la primera treballar amb Windows i a l’altra treballar amb un altre sistema operatiu, per exemple Linux. L’usuari podria triar en aquest darrer cas quan engega l’ordinador treballar amb un o l’altre sistema operatiu.
Qualsevol dispositiu físic connectat a un ordinador, una impressora, una càmera digital, ...o qualsevol altre.
És com el seu nom indica, la base d’un equip, el component que cohesiona a tots els altres i es fa responsable de les possibilitats d’ampliació.
Conjunt de normes i procediments que han de seguir en una connexió les parts emissora i receptora perquè sigui possible la transmissió de dades. Els protocols afecten els formats, maneres d'accés utilitzades, control d'usuaris, etc..
En els PCs, és una espècie d'endoll que permet la connexió dels diferents dispositius externs, als quals també es diu perifèrics. En la documentació que acompanya als dispositius se sol indicar a quin tipus de port han de ser connectats.
El RJ45 és una interfície física emprada generalment per connectar xarxes de cablejat estructurat. RJ és un acrònim de l’anglès Registered Jack que a la vegada forma part del Codi Federal de Rgulacions dels Estats Units. Podem observar els típics 8 “pins” o connexions elèctriques.
El bus sèrie universal (o USB, sigles de universal serial bus en anglès), és una norma de bus sèrie per a dispositius que es connecten, normalment, a un ordinador, però també es fa servir per a altres dispositius com ara consoles de jocs i ordinadors de butxaca. Es més ràpid que un port sèrie i es poden conectar periferics en calent.
El processador (o també CPU) és la part de l'ordinador que interpreta i executa les instruccions contingudes en el programari.
El microprocessador és, al mateix temps, el motor i el cervell de l'ordinador, l'encarregat d'efectuar tots els càlculs i processos que li permeten funcionar.
D'aquí que no es estrany que sigui el component més car de l'interior d'un PC, costant dues o tres vegades més que la placa base on es connecta.
La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o em dispositius electrònics en general. És un dels elements del maquinari d'un ordinador.
La memòria RAM es una unitat de gran velocitat, però elevat cost i poca capacitat, cosa que la fa indicada per al seu ús com a Memòria Principal de la computadora.
Targetes de Bus ISA són entre les targetes de so més antigues usant l'original bus ISA (no Plug and Play). Aquestes generalment utilitzen jumpers per a seleccionar les posicions per les adreces I/O, i els canals IRQ i DMA.
Les targets amb Bus PCI utilitzen la major amplada de banda del bus PCI que porporciona identificació i configuració de les targetes en programari. La majoria de fabricants de targetes de so actuals utilitzen ara PCI
En aquest cas ens referim a la interfície per a les plaques de vídeo. Per no perdre la costum, AGP són les sigles angleses de Accelerated Graphics Port (port accelerat de gràfics), i com el seu nom indica pretén millorar encara més les prestacions gràfiques dels equips.
Aquesta millora afecta sobre tot a l'àrea dels gràfics 3D, i realment es pot dir que posa els PC domèstics pràcticament a l'alçada de les estacions professionals gràfiques 3D
El disc dur és l’únic component bàsic d’un PC de funcionament mecànic, el que fa que sigui el component intern amb major risc de sofrir avaries relacionades amb el seu funcionament.
L'SCSI (Small Computer Systems Interface) és un popular format per a les unitats d’emmagatzement com els discs durs, unitats de CD-ROM, de cinta magnètica, .... Els seus avantatges principals són un nivell de transferència raonablement ràpid, capacitat per a diversos dispositius i suport de diverses plataformes.
Un dels seus desavantatges és que necessita cables i una targeta controladora relativament cara.
FireWire és un estándar multiplataforma per a l'entrada/sortida de dades en sèrie a velocitats altes. Es sol emprar per a la connexió de dispositius digitals com càmeres i altres dispositius moderns al PC que continuament surten al mercat.
Ca
racterístiques:
* Elevada velocitat de transferència d'informació.
* Flexibilitat de la connexió.
* Capacitat per a connectar un màxim de 63 dispositius.
La seva velocitat fa que sigui la interfície més emprada per a vídeo digital. Axí, s'empra bastant en sistemes domèstics de reproducció de vídeo digital, sintetitzadors de música i escàners.
Un ordinador o computadora (Personal Computer o PC en anglès), és un aparell que serveix per processar informació seguint uns procediments determinats. Tot i que aparells com l'àbac i altres calculadores mecàniques entren dins d'aquesta definició, els ordinadors moderns són aparells electrònics, basats en l'Àlgebra de Boole i el sistema binari.
Un megahertz o MHz es una unitat de mesura per a mesurar freqüències, correspon a un milió de hertz.
De fet la velocitat dels moderns microprocessadors es medeix en Mhz., que ens dona una idea del nombre d’instruccions de programa que és capaz de processar en un cicle de rellotge intern.
GPU prové de l'anglés Graphics processing unit, (Unitat de Processament Grafic) . El que col·loquialment es coneix com "Targeta Gràfica". És un microprocessador instal·lat en tots els ordinadors personals actuals que s'encarrega del processament gràfic tant en dues dimensions (2D), com en tres dimensions (3D).
La targeta de vídeo, o també anomenada com targeta gràfica o adaptador gràfic, és la targeta que transmet al monitor la informació gràfica que ha de presentar en pantalla.
Realitza dues operacions:
· Interpreta les dades que li arriben del processador, i les ordena i calcula per poder presentar-les a la pantalla en forma d'un rectangle més o menys gran compost de punts individuals de diferents colors (pícsels).
· Agafa la sortida de dades digitals resultants d'aquest procés i les transforma en un senyal analògic que pugui entendre el monitor.
ROM: de l'Anglès, Read Only Memory o Memòria Només de Lectura. És un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada.
Segurament el tipus d'unitat ROM més famós sigui el que portaven les BIOS dels primers equips PC.
Nano (símbol n) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-9, o 1/1 000 000 000 o 0,000 000 001.
1 nanosegon = 1 ns = 10-9 segons = 0,000 000 001 segons
La memòria cau, o memòria cache (en anglès) és aquella memòria d'alta velocitat instal·lada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar més freqüentment.
Aquesta memòria augmenta notòriament la velocitat de funcionament de l'ordinador.
Aquest terme és anglès, ve de l'expressió binary term ("terme binari"), i s'utilitza en informàtica i telecomunicació. Alguns ordinadors antics treballaven amb bytes de 6, 7 o 9 bits.
Tanmateix, es va triar el nombre actual, perquè es va considerar que un byte de 8 bits (28 = 256 valors possibles) emmagatzemava una quantitat d'informació acceptable.
Un bit (de símbol més habitual b), (de l'anglès, binary digit, "digit binari"), es la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en Teoria de la Informació.
Un bit pot tenir només dos estats mutuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals.
Exemple: http://www.google.es
El marcador és una marca fisica dins un document que permet despres fer un enllaç que ens porti en aquesta posició dins el document.
L’hipertext és un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau o links que ens porten a altres punts dins el document o directament a la trenyina de documents publicats a la xarxa Internet.
