Recerca d’informació a la xarxa Internet.


El mòdul es un resum dels materials de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears de Antonio Morante – Juliol 2001


S’ha fet un resum a la part de teoria i s’han modificat i adaptat algunes pràctiques, juntament amb algunes adreces disponibles a la xarxa Internet.







© Esteve Campins – abril 2004

IES JM ª Quadrado – Ciutadella



Taula de continguts.



1. Dissenyar una recerca a Internet.





2. Cercadors.



3. Avaluació dels resultats obtinguts.



4. Bibliografia.


1. Dissenyar una recerca a Internet.


Es calcula que a la WWW hi poden haver alguns centenars de milions de pàgines i que aquest nombre creix ràpidament. “Navegar” per Internet a la recerca de determinada informació pot ser tan esgotador i consumir tant de temps com fer-ho a una gran biblioteca sense disposar d’un catàleg o índex temàtic.


A més, com que fins ara cap autoritat no controla l’explosió de recursos a Internet i qualsevol pot publicar a la xarxa, els usuaris hauran de tenir en compte la validesa de les fonts de la informació que puguin obtenir.


Podem aplicar a la recerca a Internet els mateixos principis del pensament crític que fem servir en la recerca en biblioteques tradicionals.


Un petit exemple:

Imaginem que estem interessants en alguns consells bàsics sobre nutrició i alimentació i teclegem per això el text “ Nutrició i alimentació “ a qualsevol cercador a Internet i ens torna un munt d’enllaços disponibles.


Crec que no tindrà la mateixa fiabilitat un text que pertany a la Facultat de Medecina de la Univ. de Barcelona que un text que hi trobem a la pàgina personal d’un tal Manuel González on entre altres coses parla del zodíac, de la cultura xinesa i dels programes més dolents de la TV.


Planificar la recerca.

Si volem fer de la recerca a Internet una experiència profitosa, convindrà plantejar-se i contestar, abans de la recerca, algunes preguntes com per exemple:



  1. Fonts primàries: permeten l’accés a la informació de manera directa i en estat original. Per exemple, la web del Institut Nacional d’Estadística ( http://www.ine.es )

  2. Fonts secundàries: si desconeixem la ubicació de la font primària, podem acudir a bases de dades d’enllaços i direccions, com per exemple el cercador Google, un dels més emprats ( http://www.google.com )


Cal també tenir molt present que Internet és una font valuosa per a la recerca d’informació referida a temes actuals i que en alguns temes de caire històric, poden treballar-se millor fent servir les fonts tradicionals, com puguin ser els llibres, mapes, publicacions, monografies, … etc.








Us dels ordinadors per cercar informació.

Els ordinadors són eines efectives per localitzar informació organitzada en bases de dades, però cal entendre que només són màquines i que la informació que proporcionaran dependrà molt de com s’hagi formulat la pregunta.


El que veurem a continuació ens servirà tant per a la recerca a Internet com per fer recerques a bases de dades informatitzades.




Quan desconeixem la font primària de la informació que cercam ( per exemple el títol d’un llibre que ens fa falta o una adreça d’Internet ), podem fer servir un cercador fent la recerca bàsicament de dues maneres:




A una biblioteca tradicional, els llibres estan catalogats per temes, amb uns índex o criteris de classificació que són limitats, i que en ocasions poden no reflectir la complexitat i varietat d’assumptes tractats. La recerca temàtica pot ser difícil si la categoria no és obvia. Per exemple, moltes biblioteques cataloguen la guerra civil espanyola com Espanya-Història-Guerra Civil.






La recerca fent servir paraules clau permet trobar més informació específica, ja que cada conjunt de documents conté moltes més paraules clau que temes. El desafiament en aquest cas consisteix a refinar les condicions de recerca de manera que obtinguem un nombre adequat de cites útils.



Cercadors.

Segons els tipus de recerca que ens permeten, els programes de recerca es poden classificar bàsicament en 2 categories:



Cada cop hi ha més cercadors que combinen les 2 maneres de fer les recerques, com per exemple, Yahoo! ( http://es.yahoo.com/ ).






Per exemple teclegem dins la seva finestra de recerca un text breu com “Que se debe enseñar”



I ens torna un munt d’enllaços disponibles, en el moment de fer aquest material un total de 186 documents disponibles ! Baix teniu un resum dels 4 primers …



http://www.uwiener.edu.pe/Articulos/Educacionsexual.htm

... Plantea el autor que se debe enseñar lo que el momento, la situación y el individuo exijan en el lugar adecuado y con ... www.uwiener.edu.pe/Articulos/Educacionsexual.htm



BULMA: Argumentos en favor del Software Libre en las aulas

... del Software Libre en las aulas es que se debe enseñar aquello que se va a encontrar, lo que se debe enseñar es a utilizar las ... www.bulmalug.net/impresion.phtml?nIdNoticia=1831


Martha Stone - Llegar a la comprensión mediante el uso de las TIC

Llegar a la comprensión mediante el uso de las TIC.- se intenta dar respuesta a cuatro cuestiones fundamentales: ¿Qué se debe enseñar? ¿Qué se espera que comprendan los alumnos? ¿Qué ... www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107031/stone.html



Revista POLIS Artículo 18

... les han insinuado de muchas maneras que las cosas no andan muy bien, que se debe enseñar mejor ... No estamos hablando sobre qué se debe enseñar sino sobre qué es ...

www.revistapolis.cl/cienc.htm



Cercadors temàtics o índexs.

Són una guia jeràrquica que va dels temes més generals als més particulars. Fan llistats de llocs web i els classifiquen en categories, a més d’afegir comentaris identificatius sobre els mateixos. L’objectiu és trobar documents que pertanyin a l’àrea temàtica seleccionada.


Si ens endinsem en les branques d’aquests arbres temàtics podem trobar llistats d’enllaços a pàgines web on es tracta el tema que busquem. En alguns serveis fins i tot i ha un resum del contingut de cada un dels enllaços, i una valoració sobre la seva qualitat. L’inconvenient d’aquests cercadors és que no solen estar molt actualitzats, ja que la informació s’afegeix a ma. A més existeixen ítems de categoria que compliquen una mica més la recerca.


Darrerament els índex han començat a incorporar també els sistemes de recerca per paraules clau dels cercadors de continguts. Alguns exemples de cercadors temàtics els teniu al llistat de baix:



Yahoo! http://es.yahoo.com Disposa de 2 opcions : desplaçament per l’estructura de temes i un cercador de continguts.


Terra http://buscador.terra.es El funcionament és similar al de Yahoo!, excepte en què només conté pàgines elaborades en algunes llengües de l’estat espanyol.



Euroseek http://www.euroseek.com Directori de pàgines europees.




EL CENTRE

Description:School. School IES JMª Quadrado. Ciutadella Menorca(Illes

Balears), fletxa(Feu clic aquí per entrar).

http://www2.infotelecom.es/~ecampins/Practiques/



ESCUELAS OFICIALES

Description: ... Tfno: 971/55.41.52. Inglés, Francés y Alemán. MENORCA. IES JM Quadrado. Apartado

de Correos, 127. Ciudadela (07760). Tfno.: 971/ 38.17.42. MALLORCA. IES Son Ferrer.

http://www.mec.es/inf/comoinfo/e-3-6-3.rtf


Programa SócCRATES

Description: ... 2.001 Antoni Febrer Gener (director) Antoni Català Campins (coordinador) Josep

Mª Bernal i Mª Sansó (secretarios) IES JMª Quadrado -Por determinar ...

http://menorca.infotelecom.es/jmq/projectes/










Pràctiques.

1. Imagina que has de fer la Declaració d’Hisenda i estem dins el plaç administratiu corresponent. Prova d’obrir una finestra de recerca d’aquest darrer cercador i tecleja “Agencia Tributaria”. Copia els 4 primers resultats obtinguts ( dels més 50.000 que veuràs que t’ha tornat a la finestra de resultats ! )


Quan hagis trobat la seva pàgina principal, descarrega el “ programa de Ayuda de Renta 2003 (PADRE).” dins la carpeta c:\Windows\temp


2. Anem ara a cercar informació sobre l’escriptor espanyol Miguel de Cervantes Saavedra. Connecteu amb el servidor http://www.yahoo.es




3. Fes també un recorregut per l’arbre temàtic Educació, Secundària, … Hi ha alguna referència al centre JMª Quadrado ?



Cercadors de continguts.

Basats en la recerca a partir de certa informació aportada per l’usuari ( habitualment expressada en forma de paraules clau ).


Generalment localitzen les pàgines web que millor s’adapten a les paraules introduïdes, en base a uns criteris o regles pròpies ( i per tant diferents ) per a cada cercador.


Alguns exemples:


Altavista http://www.altavista.com Molt potent. Destaca per la rapidesa en tornar els links i referències. És també molt complet.


Google http://www.google.es És un dels més potents i ràpids, pot ser el millor. Té versions en espanyol i en català i disposa d’una ajuda excel·lent a http://www.google.es/intl/es/about.html


Hotbot http://www.hotbot.com


Web Crawler http://www.webcrawler.com





No tots els cercadors poden trobar-ho tot, donat que la Internet creix sense aturar i les persones que hi publiquen informació no sempre ho notifiquen als indexadors, però hi ha programes com el de Altavista o Google que, a diferencia dels cercadors temàtics, on la incorporació de documents es fa manualment, recorren la xarxa incorporant automàticament a la seva base de dades noves adreces i enllaços. Per aquest motiu, a aquests programes se’ls anomena també robots de recerca.



Donat que es fan servir diferents mètodes per construir les bases de dades on els cercadors guarden la seva informació, i que cada un d’ells empra procediments diferents per consultar-la, s’ha de tenir present que diferents cercadors donaran resultats diferents. Per això, de vegades, convé provar-ne més d’un.


Per fer les consultes és suficient indicar la paraula que sospitem que estarà present als documents que cerquem, i el cercador ens respondrà amb un llistat d’enllaços a pàgines on hi apareix. També és possible emprar combinacions de més d’una paraula. Aquests serveis acostumen a localitzar molts més documents que els temàtics, però també és més difícil concretar-hi l’àmbit de la recerca.


Pràctiques.


4. Fem una recerca d’un autor molt conegut de la literatura espanyola. Comparem els resultats obtinguts amb la que hem fet abans.



5. Suposem ara que estem interessats en el software lliure i voldríem tenir informació de com instal·lar el sistema operatiu Linux i també trobar programes que puguin ésser emprats amb aquest sistema operatiu.




_________________________________________________



Els dos problemes més freqüents quan cercam a Internet fent servir paraules clau són els bàsicament dos:


  1. S’obtenen massa resultats, i molts d’ells no ens serveixen.

  2. No s’obtenen resultats o molt pocs.


Massa resultats.



Pràctiques.


6. Suposem que voleu obtenir documents que parlin sobre història i filosofia de les religions i que feis servir el cercador Altavista.




________________________________________________________________





Sense o pocs resultats.

Podeu provar algunes solucions com les que teniu proposades baix:




Pràctiques.


7. Suposem que voleu obtenir documents que parlin sobre “visión artificial computerizada” i que feis servir el cercador Altavista.



Us de frases.

De vegades és convenient ficar una frase concreta entre “”, obliguem així als motors de recerca a que ens mostrin documents que contenen la frase exacta que hem introduït.


Quan cerquem un text concret és molt útil, en cavi, s’ha de tenir present que restringim molt la recerca i que pot ser no obtinguem resultats.




Exemples:


  1. “Història de la filosofia grega”

  2. “L’època de la dominació anglesa a Menorca”

  3. “Nova cuina: receptes d’investigació”







Pràctiques.


8. Suposem que voleu obtenir referències al llibre dels morts dels egipcis, però en francès ! i que feis servir el cercador Altavista.



9. De tota manera, per la gent que fica continguts a la xarxa pot ésser útil saber el que hi ha publicat sobre un tema concret. Existeix una aplicació bastant diferent dels motors de recerca en dos sentits :



Penseu en la segona possibilitat i que si el vostre mestre és una mica llest no us qualificarà precisament amb un excel·lent el treball.



10. Una pràctica una mica diferent, hi ha moltes imatges de la Prehistòria de Menorca a Internet ? Provem-ho amb el Google.






11. Cerquem ara un llibre concret publicat a la xarxa. Empreu qualsevol cercador vam si teniu èxit amb el llibre “El mundo de las Matemáticas” de James R. Newman, publicat i revisat per l’editorial Sigma al 1968.



12. Els que us interessi prou el tema, podeu fer les pràctiques de recerca que hi ha proposades a la pàgina:


http://www.pntic.mec.es/mem/odisea/cb/index.html





Resum de tècniques de recerca.

Cometes. Permet construir frases de manera que el programa faci una recerca literal de l’expressió. Per exemple si posem “cinema americà”, no informarà sobre pàgines que parlin de cinema europeu. Si escrivim : cinema americà, sense cometes, cercarà pàgines en les que apareix algun dels dos termes en qualsevol ordre.


Majúscules i minúscules. Si escriviu León, no cercarà pàgines en les que apareix león ( del mon dels mamífers …) A diferència del Google, que no fa aquesta distinció.


Us del signe + Obliga a que la paraula que ve a continuació estigui present en els resultats que proporciona el cercador. Per exemple: +sèrie +televisió +España

No hem de deixar espai entre el signe + i la paraula que volem que figuri dins els documents que cerquem.


Us del signe – Descarta aquelles pàgines que contenen el terme que hi ha darrera d’aquest signe.


Us del caràcter comodín *. Serveix per “trencar” paraules que ens interessen a la recerca, per exemple si posem : educa* , equival a posar: educació, educación, educador, educant, Educalia, …etc.


Cercadors especialitzats.

Són semblants als cercadors temàtics, encara que només fan referència a alguna àrea determinada. També poden treballar com a cercadors de continguts. Solen ser grans recopilacions de recursos sobre un tema. Alguns exemples els teniu baix:


Image Surfer http://gallery.yahoo.com Cercador d’imatges.

Books of the World http://www.booksfactory.com Cercador de llibres.

Buscopio http://www.buscopio.net Cercador de cercadors.



CNET http://www.search.com Metacercador. Fa recerques dins les bases de dades de 800 cercadors especialitzats.



Metaíndexs.

Son recopilacions d’enllaços de recursos d’Internet. Un exemple seria l’índex “Tota la Internet” de la Univ. Autònoma de Barcelona http://www.bib.uab.es/inter~t.htm


Un altre exemple ho constitueixen els diferents directoris o índexs que hi trobareu a l’article de Jose Antonio Merlo Vega ( Univ. de Salamanca ) a la pàgina http://exlibris.usal.es/merlo/escritos/redcbd2.htm
Sens dubte una de les autoritats espanyoles actuals en el tema.




Tampoc heu d’oblidar altres llocs web que generalment ofereixen interessants recopilacions de recursos documentals, especialment referits a educació, i/o informació científica o acadèmica.



Avaluació de la informació.

El fet que cap autoritat controli la publicació de recursos a Internet i que qualsevol amb uns coneixements mínims i amb un cost ínfim pugui publicar a la xarxa amb una audiència potencial de milions de persones, democratitza l’emissió i difusió d’informació molt diversa, però forca que els usuaris hagin de tenir en compte la validesa de les fonts de la informació que puguin obtenir.


Una proposta de criteris per fer aquesta avaluació podria ser:


Autoritat.

  1. Està clar qui és el responsable dels continguts ?

  2. Existeix un enllaç a un lloc on es descriuen els objectius de l’organització que en dóna suport ?

  3. Hi ha alguna manera de comprovar que la organització que dóna suport existeix físicament ( un nombre de Tel., una adreça postal, per ampliar informació…)

  4. Està clar qui ha escrit el material ?

  5. Si el material està protegit pels drets d’autor, es facilita el nom del propietari ?


Exactitud.

  1. Estan clarament relacionades les fonts de la informació que conté el document de manera que puguin ser verificades en altres llocs ?

  2. Està lliure d’errors gramaticals, ortogràfics, … etc. ?

  3. Està clar qui té la darrera responsabilitat del contingut del material ?

  4. Les il·lustracions, gràfics estadístics, …etc., estan clarament etiquetats i comprensibles ?



Objectivitat.

  1. Se subministra la informació com un servei públic ?

  2. Està lliure de publicitat ?

  3. Si hi ha publicitat, està clarament diferenciada del contingut informatiu ?




Actualitat.

  1. Hi ha dades que indiquin:

  2. Quan ha estat realitzat ?

  3. Quan es va publicar per primera vegada a Internet ?

  4. Quan va ser la darrera actualització ?

  5. Hi ha qualsevol altra indicació que el material és vigent ?

  6. Si el material conté gràfics estadístics, està la data indicada ?





Abast.

  1. Existeix alguna indicació que la pàgina està acabada i que no està encara en construcció ?

  2. Si existeix material imprès equivalent al de la web, existeix una indicació de si el material web és només una part del material imprès ?

  3. Si el material prové d’un treball de domini públic ( com passa generalment en el cas de diccionaris o reculls de terminologia ) hi ha hagut un esforç per actualitzar-lo ?




Els més estudiosos trobareu una bibliografia completa a l’adreça d’Internet

http://exlibris.usal.es/merlo/asignaturas/digital.htm




Bibliografia


El documento digital.


  1. Abadal Falgueras, Ernest. La publicación electrónica: situación actual y perspectivas a medio plazo. Puertas a la lectura, 1998, n. 5, p. 37-48.


  1. Abadal Falgueras, E. Sistemas y servicios de información digital. Gijón: Trea, 2001.

  2. Cleveland, Gary. Selecting electronic document formats [en línea]. The Haye: IFLA, 1999 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en http://www.ifla.org/VI/5/op/udtop11/udtop11.htm


  1. Ensor, P. (ed.). Cybrarian's Manual 2. Chicago: ALA, 2000.

  2. Estivill Rius, A. El processament dels recursos electrònics. BIB [en línea]. Jun. 1998, n. 1 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en http://www.ub.es/biblio/bid/01estiv1.htm


  1. García Camarero, E.; García Melero, L.Á. La biblioteca digital. Madrid: Arco/Libros, 2001.

  2. Haigh, Susan. A Glossary of Media Library Standars, Protocols and Formats [en línea]. Ottawa: National Library of Canada, 6 mayo 1998 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en http://www.nlc-bnc.ca/publications/1/p1-253-e.html


Descripción de documentos digitales.


  1. Caplan, P. Metadata Fundamental for All Librarians. Chicago: ALA, 2003.

  2. Cataloging the web:metadata, AACR, and MARC 21. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2002.


  1. Estivill, A.; Urbano, C. Cómo citar recursos electrónicos [en línea]. http://www.ub.es/biblio/citae-e.htm [Consulta 7 septiembre 2003].


  1. Norma Internacional ISO 690-2: documentos electrónicos y sus partes [en línea]. Valparaíso (Chile): Universidad Católica, cop. 2003 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en: http://biblioteca.ucv.cl/herramientas/citaselectronicas/iso690-2/iso690-2.html


  1. Hsieh-Yee, Ingrid. Cómo organizar recursos electrónicos y audiovisuales para su acceso: guía para la catalogación. Buenos Aires: GREBYD, 2002.

  2. IFLA. ISBD(ER) : International standard bibliographic description for electronic resources [en línea]. München : Saur, 1997 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en http://www.ifla.org/VII/s13/pubs/isbd.htm.


  1. ISO. ISO 690-2: Information and documentation: Bibliographic references: Part 2: Electronic documents or parts thereof. [en línea]. Otawa: National Library of Canada, 2002 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en < http://www.nlc-bnc.ca/iso/tc46sc9/standard/690-2e.htm>.


  1. …etc.



Organización de documentos digitales.


  1. Alexander, J.E.; Tate, M.A. Web wisdom: how to evaluate and create information quality on the net. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, 1999.


  1. Biblioteques digitals i dipòsits nacionals de recursos digitals. Barcelona : Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2000.


  1. Cleveland, Gary. Digital libraries: Definitions, Issues and Challenges [en línea]. The Haye: IFLA, 1998 [consulta 7 septiembre 2003]. Disponible en http://www.ifla.org/VI/5/op/udtop8/udtop8.htm


  1. Codina, L. Evaluación de recursos digitales en línea: conceptos, indicadores y métodos. Revista Española de Documentación Científica, en.-marzo 2000, vol. 23, n. 1, p. 9-44.

  2. Codina, L. Parámetros e indicadores de calidad para la evaluación de recursos digitales.En Jornadas Españolas de Documentación (7. 2000. Bilbao). La gestión del conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información. Bilbao: Universidad del País Vasco, FESABID, 2000, p.135-144.

  3. Cooke, A. Neal-Schuman authoritative guide to evaluating information on the Internet. New York: Neal-Schuman, 1999.

  4. Fox, E.A.; Urs, S.R. Digital libraries. Annual Review of Information Science and Technology, 2002, vol. 36, p. 503-589.


… i un munt de referències més.





© Esteve Campins – abril 2004

IES JM ª Quadrado – Ciutadella