Glossari ___________________________________________________________________ Abdicar Renunciar el monarca a favor de qui el segueix en la línia successòria. Absis Part de l’església, comunament de planta semicircular o poligonal, que sobresurt de la façana posterior. Absolutisme Sistema polític en què el governant (generalment un monarca, encara que no sempre) o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitaciós de tipus jurídic. Àcrata Partidari de la supressió de tota autoritat. Anarquista. Almohades Secta islàmica fundada per Muhammad ibn Turmat al segle XII que formà un imperi des del Marroc fins a Líbia, ocupant també al- Andalus (1147) després de derrotar els almoràvits. Almoràvits Secta islàmica originària del Sàhara fundada el 1042. Creà un imperi des dels actuals Senegal i Mali fins a les costes del Marroc i Algèria occidental. A finals del segle XI ocuparen al-Andalus. Ocuparen les Balears el 1116. Alqueria Petit poblet habitat per un clan familiar, que explotava una extensió de terra de forma comunal. Àmfora Recipient de ceràmica, amb dues anses, utilitzat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids, especialment vi i oli. Anarquisme Doctrina político-social que preconitza la llibertat total de l’individu i per tant el refús a qualsevol mena d’autoritat, i també la desaparició de l’estat i de la propietat privada. Antic règim Sistema social, econòmic i polític existent a Europa abans del liberalisme i la industrialització. Arqueologia Ciència que té com a objectiu el coneixement de les diferents formacions socials humanes al llarg del temps mitjançant l’estudi i la recuperació de la seva cultura material. Arrianisme Heretgia cristiana molt estesa al segle IV que propugna que Crist no té naturalesa divina com Déu Pare. Va ser adoptada per molts pobles germànics en convertir-se al cristianisme. Ateneu Institució d’iniciativa privada creada per tal de difondre la ciència i la cultura modernes entre els associats i la població en general. Austracista Partidaris de la casa d’Austria o d’Habsburg durant la guerra de Successió. Foren anomenats també carlistes i maulets. Autonomia Facultat d’un territori de governar-se per les seves pròpies lleis. Balearització Expressió que es refereix a una actuació urbanística descontrolada i de gran impacte paissatgístic, aplicada sobretot a les construccions turístiques. Neix del descontrol urbanístic de Mallorca i Eivissa durant els anys seixanta i primers setanta. En general, té un caràcter pejoratiu. Barbarescos Nom que designa els habitants de les ciutats nord-africanes durant l’edat moderna. Barroc Corrent artístic i cultural que s’estén per Europa i les colònies hispàniques d’Amèrica durant el segle XVII i primera meitat del XVIII. Basílica Construcció pública originària de l’època romana. La basílica cristiana és el nom amb què es coneix l’edifici de culte cristià en els primers segles del cristianisme. Batle Representant en una ciutat, vila, lloc o terme, d’un senyor terri - to rial. A Menorca els batles eren representants del rei com a únic senyor territorial de l’illa. Tenia funcions administratives, polítiques i judicials. Berbers Pobles que habiten la zona del Magrib, coneguda també com Barbaria (Marroc, Algèria, Tunísia). Bisbat Demarcació territorial que aplega un nombre determinat de parròquies sota la jurisdicció d’un bisbe. Es diu també diòcesi. Braç militar Estament que agrupava la noblesa. Estava format inicialment pels magnats, cavallers, donzells i generosos. Posteriorment s’hi van afegir els nobles de sang i els títols de Castella. Bronze, edat del Període cronològic que va del calcolític a l’edat del ferro, entre els anys 1800 i 650 aC, aproximadament, que es caracteritza per la me - tal·lúrgia del bronze, metall resultant d’un aliatge de coure i estany. Cabildo Corporació insular de cadascuna de les illes Canàries. Durant el segle XX hi hagué diversos intents per tal d’estendre aquest tipus de corporació a les Balears. Caciquisme Sistema polític pel qual les eleccions són falsejades per la manipulació electoral exercida per persones influents (cacics), que serveixen d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i els habitants de les seves localitats. Calcolític Període comprès entre el neolític i l’edat del bronze. També s’anomena eneolític. Es caracteritza per la introducció d’una metal·lúrgia rudimentària, sobretot de coure. Cantonalisme Doctrina política que pretén l’organització de la societat en cantons federats, que substitueixen l’organització estatal. Carlista o carlí Membre de la facció dinàstica o partit que donava suport al germà de Ferran VII Carles Maria Isidre o als seus descendents, front a la branca dels Borbons espanyols encarnada per Isabel II. Carta de Document on s’expressaven els drets i privilegis dels nous pobladors franquesa d’un territori. La Carta de franquesa de Menorca fou atorgada per Jaume II de Mallorca l’any 1301. Casino Nom que designa una entitat privada d’esbarjo. Causa de fe Procés incoat davant del tribunal de la Inquisició per causes contràries a la fe catòlica. Cavalleria Concessió de terres en feu, el beneficiari de la qual (que podia ser cavaller o no) es comprometia a mantenir un cavall armat per a la defensa de l’illa. Censura Acte de control del contingut de llibres, impressos, comunicacions o altres mitjans de difusió del pensament o de la informació per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc. Ciclopi Dit de la construcció realitzada amb grans blocs de pedra sense tallar, sense cap material que els uneixi. Ciutadà Durant les edats mitjana i moderna, classe de ciutadans o prohoms habitants de les viles. Clergat Estament eclesiàstic dels clergues, és a dir, format per totes aquelles persones dedicades al servei de l’Església. Distingim entre clergat regular (membres dels ordes i corporacions que professen els vots i viuen en comunitat, com els frares, monjos i monges) i el clergar secular, que viu sota la seva responsabilitat, però sota l’obediència d’un bisbe. Colònia Establiment fundat per un cert nombre de ciutadans d’una nació que van a poblar una terra allunyada de la seva d’origen. Comerç de Comerç consistent en la intermediació de mercaderies, és a dir, es compreexportació raven mercaderies a un mercat exterior per vendre-les a un altre. Comissió gestora Comissió que s’encarrega de la gestió d’un municipi en un moment d’interinitat motivada per la dissolució del consistori anterior, abans de que se n’elegesqui formalment un de nou. Competències Capacitat legal per legislar o regular sobre una determinada matèria. Comunitari Referent a un ciutadà, país, etc. de la Unió Europea (abans, Comunitat Econòmica Europea). Comunitat Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les autònoma regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern reconegut per la Constitució de 1978. Concili de Trento Concili de l’Església catòlica que va tenir lloc entre 1545 i 1563, en tres fases o períodes de sessions, i que suposà una profunda reforma de l’Església i una definició del dogma catòlic davant de ruptura que suposà la Reforma protestant. Consell d’Aragó Institució suprema de govern i justícia que, en temps de la monarquia hispànica, entenia dels afers dels territoris de la Corona d’Aragó. Conseller Membre del consell d’una universitat o municipi. Conservador Partit o tendència política que, en principi, lluita contra les innovacios que semblen amenaçar l’ordre social establert. Cònsol A l’antiga Roma, els dos magistrats que tenien el màxim poder de la República. Constitució Norma jurídica de rang superior que ordena l’estat i la societat. Contrafort Pilar sortint que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l’empenta d’una volta. Cooptació Sistema d’elecció pel qual els titulars d’un càrrec nomenen els propis successors. Croada Nom donat a cadascuna de les expedicions militars empreses per la noblesa europea contra els musulmans per conquerir Terra Santa. Per extensió, campanyes empreses contra els musulmans d’al-Andalus. Decurió Membre de la cúria municipal durant l’època romana. Delme Dret que s’ha de pagar a l’Església (que el pot compartir amb el rei i altres senyors laics) consistent en una part de les collites, generalment (encara que no sempre) una desena part de les mateixes. Democràcia Doctrina política que defensa la sobirania del poble, canalitzada mitjançant els seus representants elegits a través del vot. Derrelicte Restes submergits d’un naufragi. S’aplica als jaciments submarins. Desamortització Acte jurídic pel qual els béns de mà morta (és a dir, els que no es po - dien alienar) tornen a la condició de lliures, a disposició del mercat. Desarrollismo Nom que designa el període d’expansió econòmica que experimentà Espanya entre 1960 i 1975. Descentralitzat Tipus d’organització estatal que transfereix part de les competències (Estat) de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional. Desenvolupament sostenible Desenvolupament possible sense malmetre els recursos naturals ni condicionar el desenvolupament de les generacions futures. Dictadura Règim polític que es caracteritza per la concentració de tots els poders en una persona o en un partit polític únic, que governa de forma arbitrària i prohibeix la pluralitat política. Dolmen Monument sepulcral de la cultura megalítica europea occidental.Consta d’una cambra funerària poligonal feta amb grans lloses i coberta per un túmul de terra i blocs. Dret llatí Conjunt de normes jurídiques que, durant l’època romana, tenien vigència als pobles itàlics. Tenia un rang inferior al dret romà, però superior al dret de gents o dret comú. Dret privat Conjunt de normes que assisteix cada individu o particular d’acord amb les lleis. Defineix i regula les relacions entre els individus, sobretot les civils i les mercantils. Duana Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre les importació i exportació de mercaderies. Duumvir Cadascun dels dos magistrats que exercia, durant un any, les funcions executives al govern d’un municipi romà. Edil Magistrat romà que exerceia funcions de policia municipal, control de queviures, preus de mercat i obres públiques. Emir Inicialment, governador dels grans districtes sotmesos al califa. Posteriorment a la disgregació del califat, governant d’una taifa independent. Epigrafia Ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions sobre materials durs, com la pedra o el metall. Establiment Concessió d’un immoble en emfiteusi per la qual l’estabilient o concedent es reserva el domini directe i cedeix a l’emfiteuta el domini útil a canvi d’una entrada inicial i d’un cens. Estacionalitat Propietat d’atracció que poseeix un espai sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les condicions climàtiques les que determinen l’estacionalitat. Estament Categoria d’organització social i política característica de les èpoques medieval i moderna. Distingim tres estaments fonamentals: clergat, església i braç reial. Estat de guerra Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, que posa les institucions i la societat sota la jurisdicció militar. Estatut Llei bàsica per al règim autònom d’una regió o comunitat d’un d’autonomia Estat. Etruscs Poble itàlic que a mitjan I mil·lenni aC habitava a l’actual regió de Toscana. Exèrcit Popular Nom que rebé l’Exèrcit de la República durant la guerra civil espanyola. Extracomunitari Referent a la persona o país no pertanyent a la Unió Europea. Federalisme Corrent de pensament polític que propugna una forma de govern basada en un sistema de pactes entre diferents comunitats, ja sigui per fragmentació d’una unitat política existent mantenint lligams comuns, ja sigui per la unió de comunitats diferents. Feixisme Sistema polític implantat a Itàlia entre 1924 i 1943. Es constituí en una dictadura de partit únic encarnada pel seu líder Benito Musso - lini. Per extensió, és qualsevol règim polític inspirat en una ideologia totalitària, de base corporativista, imperialista i racista. Flamen Magistratura municipal romana dedicada al culte o religió oficial. Fogatge Dit també monedatge o morabatí. Impost que durant els segles XIVXVII es cobrava a cada cap de casa cada set anys. Forà Habitant de fora de la ciutat i del seu terme. A Menorca eren considerats forans tots els que no eren del terme de Ciutadella, capital de l’illa entre el segle XIII i començaments del XVIII. Franquícia Exempció dels drets de duana o aranzels. És equivalent al lliure comercial comerç. Franquista Nom que es dóna al règim polític dictatorial dirigit pel general Franco entre 1939 i 1975. Partidari d’aquest règim. Front popular Coalició de partits de centresquerra que va concórrer a les eleccions de febrer de 1936, tot obtenint la victòria. Fur Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori. Germànics Pobles indoeuropeus que habitaven el nord d’Europa, fora dels límits de l’imperi romà. Els pobles germànics van rebassar les fronteres de l’imperi durant el segle V i s’hi van establir a la seva meitat occidental, donant lloc a diversos regnes. Gòtic Estil artístic que florí a l’Europa feudal entre els segles XIII i XV. Gremi Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda pels poders públics. Fou un element característic de la societat estamental dels segles XIII al XIX. Guerra carlina Conflicte dinàstic originat en no reconèixer l’infant Carles M. Isidre la successió del seu germà Ferran VII per la filla d’aquest Isabel II. Hi hagué tres conflictes amb aquest nom, si bé el més important va ser el primer (1833-1840). Guerra de les Tretze Colònies Conflicte internacional originat per la revolta de les colònies britàniques a l’Amèrica del Nord (1775-1783). Guerra de Successió Conflicte originat per la mort sense successió de Carles II d’Espanya. Fou tant una guerra internacional per l’hegemonia europea com un conflicte civil entre els partidaris de Carles d’Àustria i Felip V de Borbó. Guiatge A Menorca, el privilegi de Guiatge fou atorgat per Alfons el Magnànim l’any 1427. Es concedia a tots aquells que establien la seva residència a Menorca, als quals els hi eren perdonats els crims comesos excepte els de lesa magestat i encunyació de moneda falsa. Hipogeu Cambra sepulcral excavada a la roca formant una cova artificialsubterrània. Historiografia Memòria dels fets passats posada per escrit. Il·lustració Moviment filosòfic i literari del segle XVIII caracteritzat per la confiança de l’home en la capacitat de la seva raó per resoldre tots els problemes de la vida. Immigració Arribada de migrants a un territori. Infeudació Establiment d’un pacte feudal entre un senyor i un vassall. Inhumació Sistema d’enterrament que consisteix a dipositar el difunt en una fossa oberta al sòl. Inquisició Tribunal eclesiàstic d’origen medieval per vetllar pre la integritat de la fe i dels costums en els fidels. Els Reis Catòlics la van imposar als seus dominis i es convertí en un formidable instrument de control polític i ideològic. Insaculació Règim que regulava l’elecció dels càrrecs públics (jurats, consellers,síndics, batles) mitjançant un sistema de sorteig entre les persones considerades habilitades per a desenvolupar aquestes magistratures. També es coneix com a règim de sort i sac. Interregne Espai de temps durant el qual n estat no té rei. Jaciment Tota mena de lloc susceptible de proporcionar vestigis i restes de l’activitat humana en èpoques passades. Jerarquització Ordre de subordinació dels qui ocupen rangs desiguals. Jurat Magistrat que desenvolupa les funcions executives, de manera col·legiada, a les universitats. Incialment a Menorca els únics jurats eren els de Ciutadella, que a la vegada ho eren de tota l’illa. A les universitats foranes rebien el nom de síndics, per bé que van dir-se jurats a partir de mitjan segle XVII. Jurisdicció Poder o autoritat exercida per una persona, una corporació o una entitat. Legió Unitat militar de l’exèrcit romà. Constava d’uns 6.000 homes. Liberals Partidari de la doctrina social i política que parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes. El liberalisme es força com a ideologia política a finals del segle XVIII i es desenvolupa al llarg del XIX. Lògia maçònica Nom que pren l’agrupació bàsica de la maçoneria. També és el lloc on es reuneixen les assemblees de maçons. Maçoneria Societat secreta organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII i que s’estengué durant els segles XVIII i XIX per Europa i Amèrica. Tingué una acció molt destacada en els moviments revolucionaris d’arreu d’Europa i Amèrica durant aquells segles. Magnat Nom amb què es coneixien, a Catalunya, els nobles principals. Manierisme Corrent artístic i cultural que floreix a Europa occidental durant la segona meitat del segle XVI i començaments del XVII, en un moment de transició entre el Renaixement i el Barroc. Menestral Individu que practicava una art mecànica o manual i que formava part d’un gremi. Mercenaris Soldats que serveixen a un exèrcit estranger a canvi d’un salari. Mesquita Lloc d’oració dels musulmans. Minaret Torre de la mesquita des de la qual el muetzí crida a l’oració. Moderat (partit) Partit liberal amb fortes tendències conservadores que va ser hegemònic a Espanya entre 1845 i 1868 Moixerif Funcionari musulmà encarregat de la recaptació dels tributs. Monoteista Religió que sols reconeix l’existència d’un únic déu. Moviment obrer Accions reivindicatives i/o revolucionàries de la classe obrera.Aquest moviment apareix amb la revolució industrial i anà evolucionant fins a organitzar-se en sindicats i partits polítics que defensavenles reivindicacions de la classe obrera. Movimiento Nacional Partit únic que esdevingué l’instrument polític del règim franquista durant la dictadura. Municipi A l’època romana, organisme administratiu local que estenia la jurisdicció sobre una ciutat i el seu territori. Estava regit per diversos magistrats i per un senat o cúria local. A l’època contemporània, entitat politicoadministrativa representada per un ajuntament. Nacional (bàndol) Nom amb què es van autodesignar els militars rebels durant la guerra civil espanyola i que, per extensió, designa tot el bàndol franquista durant la guerra. Naveta Monument ciclopi propi de la prehistòria de Menorca, amb forma de nau invertida (d’aquí el seu nom). Era un ossari col·lectiu. Naviforme o Edifici ciclopi d’hàbitat propi de l’edat del bronze inicial i mitjà anaveta d’habitació Menorca i Mallorca. Té planta allargada i recorda les navetes d’enterrament, de les quals deriva el seu nom. Neutral País que no intervé en un conflicte bèl·lic. Noblesa Estrat de la societat els membres de la qual gaudien d’una sèrie de privilegis per dret hereditari, per concessió d’un sobirà o per exercir determinats càrrecs públics. Noblesa de sang Distinció honorífica que era atorgada a certes famílies en ser en - noblides i que es transmetia als seus descendents. Els nobles de sang tenien el privilegi d’incorporar la partícula “de” abans del cognom. 180 APÈNDIXS Normands Poble germànic que habitava a Escandinàvia i que durant els segles VIII-XI van fer incursions a l’Europa occidental fins arribar a la Mediterrània. També són coneguts amb el nom de viquings. Occità Habitant d’Occitània, regió del sud de França on es parlava la llengua d’Oc. Omeia Dinastia que governà al-Andalus entre mitjan segle VIII i començaments del XI. Ordenació Ordenació planificada per les administracions públiques competents del territori que pretèn d’assolir una dddistribució adient del territori i de les activitats que s’hi desenvolupen. Ortodox Branca del cristianisme de ritu grec practicada a l’Europa oriental. Resulta del cisma o separació amb l’Església llatina, l’any 1053 (Cisma d’Orient). Paborde A Menorca era el rector de la parròquia de Santa Maria de Ciuta - della, el qual tenia jurisdicció sobre totes les parròquies de l’illa com una mena de primat. Paleocristianisme Nom que designa els primers segles del cristianisme així com els seus edificis i manifestacions artístiques. Parcialitat Partit, bàndol. Pariatge Fórmula jurídica que comporta sobirania compartida per dos consenyors. A Menorca es dóna el nom de Paritage a l’ordinació promulgada per Jaume II de Mallorca l’any 1301 per organitzar la planta eclesiàstica de l’illa. Parròquia Circumscripció eclesiàstica regida per un rector. Partit dinàstic Durant la Restauració, els dos partits que es repartien el poder a Espanya mitjançant l’anomenat el torn de poder. Eren el Liberal Conservador de Cánovas i el Liberal Fusionista de Sagasta. Pesta negra Nom amb què es coneix la gran epidèmia de pesta que assolà Europa entre 1347 i 1350 causant una gran mortalitat i una forta minva de població. Polisinodal Nom amb què es designa l’estructura de govern de la monarquia hispànica durant els segles XVI i XVII, caracteritzada per l’organització de consells territorials i especialitzats. Política Política que regula els aranzels o drets de duana i que permet l’Estat aranzelària ordenar el comerç exterior cap a postures proteccionistes o bé lliurecanvistes. Preautonomia Període en què es constitueixen de manera provisional certes institucions autonòmiques, encara amb un nivell molt baix de competències, a l’espera de que entrin en vigor les institucions autonòmiques pròpiament dites després d’aprovar-se l’Estatut d’autonomia. A les Balears la preautonomia comprèn des del 1978 fins al març de 1983. Prehistòria Nom amb què convencionalment hom designa el període de la història de la humanitat anterior a l’aparició de l’escriptura. APÈNDIXS 181 Privilegi Disposició amb caràcter de llei privada que concedia el rei a una universitat, un grup de persones o estament i que sovint comportava un benefici i una exempció per als destinataris. Procurador reial Oficial del rei amb poders per administrar els béns i drets del patrimoni reial. Pronunciament Actuació militar típica del segle XIX a Espanya efectuada de manera ràpida i destinada a fer caure el govern o modificar-ne la política. Protectorat Territori colonial en el qual la metròpoli conserva el govern i les lleis indígenes (que tenen competències per als asumptes interns). La metròpoli, però, controla estretament aquest govern i assumeix les competències de defensa, comerç exterior i relacions internacionals. Protomàrtir Nom que designa els primers màrtirs del cristianisme. Sant Esteve és considerat el primer màrtir, per la qual cosa se’l designa com el Pro - tomàrtir per antonomàsia. Província A l’època romana, territori sotmès a la jurisdicció d’un pretor o procònsul. A l’època contemporània, entitat territorial de caràcter políticoadministratiu que establia una nova divisió del territori de l’Estat espanyol. Estava encapçalada per un governador civil. El seu òrgan de govern és la Diputació provincial. Púnic Nom amb què es designen els fenicis i cartaginesos. Qadi Jutge als països musulmans. Quinta Sistema de reclutament utilitzat per l’Estat espanyol. Durant el segle XIX cada municipi havia de facilitar un determinat nombre d’homes a l’Exèrcit, els quals eren designats per sorteig. Els rics podien alliberar- se’n pagant un substitut, la qual cosa feia de les quintes un sistema profundament desigual que motivà nombroses protestes. Rafal A l’època islàmica, petita explotació agrícola i ramadera. En alguns casos sembla que eren depenents de les alqueries. Rais Governant d’un estat musulmà. Rector Capellà que té cura d’una parròquia. Referèndum Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional, una constitució, una llei, etc. Regència Situació que es dóna quan un monarca és menor d’edat i una persona o col·lectiu exerceix el poder en nom seu. Regionalista Persona o partit que professa idees regionalistes, és a dir, reivindica el reconeixement de la identitat regional, ja sigui econòmica, cultural, administrativa o jurídica. Reialenc Terres de domini directe del rei. Renaixença Moviment històricoliterari de recuperació del català com a llengua literària. Es produeix durant el segle XIX. República Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’Estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta. Reserva de la Biosfera Nominació concedida per la UNESCO a un territori que ha demostrat poder assolir un bon nivell de desenvolupament econòmic i social amb la preservació del medi natural. La xarxa mundial de reserves de la biosfera vol ser un laboratori per assajar el concepte de creixement sostenible. Restauració Nom amb què es coneix el període iniciat el 1875 amb la proclamació d’Alfons XII com a rei d’Espanya. En sentit ampli s’aplica als regnats d’Alfons XII i del seu fill Alfons XIII. Revolta forana Revolta dels habitants de la part forana mallorquina contra les oligarquies de la Ciutat (1450-1452). Romanització Assimilació de les formes de vida romanes per part dels indígenes de les zones colonitzades per Roma. Sala hipòstila Monument propi de la cultura talaiòtica menorquina consistent en un edifici sostingut per pilars de pedra i cobert per grans lloses. La seva funcionalitat és encara incerta. Santa Aliança Aliança constituïda el 1815 per Àustria, Prússia i Rússia amb la finalitat de garantir la susbistència de l’absolutisme a Europa. Posteriorment s’hi van afegir França i altres països. Setmana Tràgica Avalot que esclatà a Barcelona el juliol de 1909. S’inicià com un moviment antimilitarista contra l’enviament de tropes al Marroc i acabà com un espontani motí anticlerical. Sexenni Revolucionari Període comprès entre 1868 i 1874, que comença amb la caiguda de la monarquia d’Isabel II i acaba amb la Restauració d’Alfons XII. Sinagoga Local de reunió per al culte jueu. Societat recreativa Societat d’esbarjo pròpia de la cultura burgesa del segle XIX. Sort i sac Vegeu insaculació. Sufragi universal Dret de votar per a tota persona que tengui la majoria d’edat legal. S’oposa al sufrage censitari en què aquest vot està restringit per exigir als electors la possessió d’uns mínims de patrimoni. Taifa Petit estat musulmà d’al-Andalus. Les taifes aparegueren en disgregarse el califat, al començament del segle XI. Talaiot Monument ciclopi, característic de la cultura talaiòtica, en forma de torre, generalment troncocònica. Pot ser massís (el cas més corrent a Menorca) o tenir alguna mena d’espai interior. Talaiòtic Període de la prehistòria de Menorca i Mallorca corresponent a l’edat del bronze final i l’edat del ferro. Pren el nom del seu monument més característic, el talaiot. Taula Monument de la cultura talaiòtica, propi de l’illa de Menorca, consistent en dues grans lloses, una vertical i una horitzontal, el conjunt de les quals forma una gran T de pedra. Ocupa un lloc més o menys central d’un recinte que era un santuari o lloc de culte. Terme Porció de territori que forma la jurisdicció d’un municipi. Territoris forals Territoris que en temps de la monarquia hispànica tenien uns lleis diferenciades de les de Castella. Toponímia Ciència que estudia els noms de lloc o topònims. Tractat d’Amiens Tractat de pau signat l’any 1802 que posava fi a la guerra que mantenien Espanya, França, Holanda i la Gran Bretanya. Entre altres coses, aquest tractat obligà els britànics a retornar Menorca a la corona espanyola. Tractat d’Utrecht Tractat de pau signat el 1713 que posà fi a la guerra de Successió espanyola, amb el reconeixement de Felip V de Borbó com a rei d’Espanya. En virtud d’aquest tractat Menorca passà al domini de la Gran Bretanya. Tractat de París Tractat de pau que posà fi a la guerra dels Set Anys, signat el 1763. Entre altres coses, estipulà el retorn de Menorca, ocupada pels francesos el 1756, al seu legítim sobità el rei de la Gran Bretanya. Tractat de Versalles Tractat de pau signat l’any 1783 que posava fi a la guerra de les Tretze Colònies. Va reconèixer la independència dels Estats Units i diversos canvis en les possessions colonials americanes. També va significar el reconeixement de la sobirania espanyola sobre Menorca, conquistada per les tropes de Carles III l’any anterior. Transició Període de la història d’Espanya comprès entre la mort del general Franco i l’establiment del règim democràtic consagrat per la Constitució de 1978. Transició Pas del règim demogràfic antic caracteritzat per una elevada mortademogràfica litat (sobretot causada per la incidència de les epidèmies i l’alta mortalitat infantil) i natalitat, al règim demogràfic modern. Trienni Període del regnat de Ferran VII comprès entre 1820 i 1823 en el Constitucional qual es va restaurar la Constitució de 1812. UNESCO Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Fou creada l’any 1946 i té la seu a París. Unió dinàstica Unió de dos o més regnes en una sola monarquia pel fet de compartir el mateix monarca, encara que puguin gaudir de pluralitat de drets, lleis, costums, llengües, etc. Universitat A les edats mitjana i moderna, organització municipal que representava una comunitat. A Menorca hi hagué la Universitat General, per al conjunt de l’illa, i les universitats particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i castell de Santa Àgueda. Vassall Home sotmès a un senyor en virtud d’un pacte feudal, la qual cosa li suposa obligacions, però també el dret de ser protegit pel senyor. Vespres Sicilianes Revolta siciliana que va tenir lloc el 1282 contra els francesos i els partidaris de Carles d’Anjou o angevins.