Resum Prehistòria.

Els grans monuments ciclopis, sobretot els de la cultura talaiòtica, han cridat l’atenció dels erudits i investigadors durant els últims segles. No cal estranyar-se, doncs, que la literatura científica sobre la prehistòria menorquina sigui força abundant.

Un dels treballs clàssics que cal esmentar és, precisament, les Antigüedades célticas de la isla de Menorca, obra de l’erudit maonès Joan Ramis i Ramis (Maó, 1818), considerat el primer llibre d’arqueologia publicat a Espanya. Tanmateix, els majors avenços sobre el coneixement de la prehistòria insular s’han fet en les últimes dècades en aplicar-se les modernes tècniques arqueològiques i d’anàlisi de materials. A més a més, la troballa i investigació d’alguns jaciments d’importància cabdal han permès avançar força en el coneixement de les societats prehistòriques menorquines.

Avui sabem que el poblament humà de Menorca és força tardà en el context de la prehistòria europea. Les dificultats inherents d’un espai insular de dimensions mitjanes (difícil accés, escassa visibilitat, recursos limitats) explicarien aquest retard. Sense que puguem descartar la presència més o manco esporàdica d’humans en èpoques anteriors, el cert és que la colonització de Menorca no va més enllà del 2200 aC, tal com s’ha constatat al jaciment funerari de Biniai Nou (Maó). Els primers menorquins pertanyien a un
estadi cultural del Neolític final.

Tradicionalment s’havia dividit la prehistòria menorquina en tres períodes: Arcaic, Pretalaiòtic i Talaiòtic. La primera fase s’ha suprimit en retardar-se la cronologia del poblament humà, mentre que actualment alguns especialistes discuteixen la conveniència
d’anomenar Pretalaiòtic als primers dos terços del II mil·lenni aC, ja que es tracta d’un període molt més complex del que hom suposava fa només uns anys. D’aquí que s’hagi proposat també parlar de “grups culturals pretalaiòtics”, que amb algunes dife -
rències, trobam a tot l’arxipèlag balear. No hi ha, per tant, consens entre els investigadors ni per a la denominació ni per a la periodificació d’aquesta etapa.