Renunciar el monarca a favor de qui el segueix en la línia successòria.
Facultat d’un territori de governar-se per les seves pròpies lleis.
Corrent artístic i cultural que s’estén per Europa i les colònies hispàniques
d’Amèrica durant el segle XVII i primera meitat del XVIII.
Demarcació territorial que aplega un nombre determinat de parròquies
sota la jurisdicció d’un bisbe. Es diu també diòcesi.
Establiment fundat per un cert nombre de ciutadans d’una nació que van a poblar una terra allunyada de la seva d’origen.
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les autònoma regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern reconegut per la Constitució de 1978.
Norma jurídica de rang superior que ordena l’estat i la societat.
Doctrina política que defensa la sobirania del poble, canalitzada
mitjançant els seus representants elegits a través del vot.