Matemàtiques, una mica d'història.

La paraula matemàtiques prové del grec  (máthema) que significa ciència, coneixement o aprenentatge; 

 (mathematikós) que significa apassionat del coneixement. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement - l'estudi rigurós i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi.

Mentre quasi totes les cultures utilitzen les matemàtiques a un nivell bàsic (comptar i mesura), al llarg dels temps, han sigut relativament poques les que han realitzat nous avenços en la ciència. 

Abans de l'edat moderna i de la globalització del coneixement, els nous coneixements matemàtiques es van produir en zones locals. Els textos matemàtics més antics són de l'Antic Egipte durant l'època de l'Imperi mitjà al voltant del 2000-1800 aC (papir de Berlín), Mesopotàmia al voltant del 1900-1700 aC (Plimpton 322), i l'Antiga Índia als anys 800-600 aC (Sulba Sutras). 

Tots aquests documents tracten sobre el Teorema de Pitàgores, que sembla ser el desenvolupament matemàtic més antic i extès després de l'aritmètica i geometria elementals. L'Antiga Grècia i les cultures hel·lèniques d'Egipte, Mesopotàmia i la ciutat de Siracussa van ampliar enormement el coneixement matemàtic. Matemàtics jainistes van contribuir des del segle IV aC al segle II dC, mentres que la Dinastia Han de la Xina van contribuir amb el Manual de la illa del mar i els Nou capítols de l'art de les matemàtiques del segle II aC al segle II dC. Els matemàtics hindús a partir del segle V i els matemàtics islàmics a partir del segle IX van realitzar noves aportacions a les matemàtiques.