El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) + orégo (venir de gust). L´anorèxia nerviosa és una forma d'anorèxia, la qual consisteix en un trastorn alimentari i psicopatològic molt greu caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes fins al punt de sobrepassar els límits de la normalitat. Aquesta pèrdua és induïda o mantinguda pel mateix malalt, degut a una preocupació per la massa corporal (pes) i l'alimentació. Algunes característiques d'aquesta conducta són la pèrdua de pes, les pautes particulars de manipulació d'aliments, una intensa por a l'augment de pes i l'alteració de la imatge corporal (el terme anorèxia és equívoc perquè vol dir pèrdua de la gana). Es diagnostica mitjançant els criteris que dóna el DSM-IV (Manual de l'associació Americana de Psiquiatria) o el CIE-10 de la OMS.

Aquest trastorn es pot presentar en comorbilitat amb d'altres trastorns com estats d'ansietat o depressió. Quan es pateix anorèxia es produeix una manca o disminució de les ganes de menjar, rebuig dels aliments, abús de laxants i una manca d'ingesta dels productes necessaris per al cos amb la finalitat de no tenir aliments ingerits. Les persones que la pateixen es veuen sempre grases encara que no ho estiguin, però no en són conscients.