La radiació solar incident i la radiació terrestre

El Sol, la superfície del qual es troba a uns 6.000 ºC, emet una radiació que es distribueix, a l´espectre electromagnètic, entre la radiació ultraviolada, la llum visible i la radiació infraroja. És la denominada radiació solar incident a la Terra. Encara que una considerable proporció de la radiació solar que arriba a l´atmosfera exterior és reflectida o absorbida per diversos elements (els niguls, la pols, la capa d´ozó, etc.), una altra part, que es pot quantificar en gairebé un 50 %, arriba a la superfície terrestre. El balanç final del procés és una entrada neta d´energia al sistema planetari. La radiació que arriba a la superfície és d´ona llarga, que té una major capacitat de penetració. Quan absorbeixen la radiació solar incident, la terra i els oceans s´escalfen i, com a conseqüència, reemeten una altra radiació que se situa en la franja de l´infraroig. És la denominada radiació terrestre.