Història de la nutrició

Des de l'aparició de l'home sobre la terra, el tipus d'aliments que aquest ha hagut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet que es va veure obligat a adaptar a aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtenir amb les escasses ferramentes que posseïa. Com a exemple, servisca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (ens referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) .

S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" amb altres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la recerca de queviures, s'anava trobant nous tipus a què es veia obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Aquesta fase adaptativa va començar fa uns 100.000 anys.

Se cita que els últims a patir aquestes restriccions, fa uns 30.000 anys, han sigut els habitants d'unes zones molt determinades (dues regions de l'Orient Mitjà). No obstant, a la Península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suposava més del 50% de la dieta habitual.

Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suposava una font fixa de proteïnes. Hem de tenir en compte la gran variabilitat en les xifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentació irregular i a èpoques de fam. El resultat final de les recol·leccions es veia molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'emmagatzemament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era el més eficaç. El que ocasionava una alimentació irregular.

Lentament el tipus de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els que el coneixement sobre el tema és major. Però, l'assumpte no està tancat encara. Segueixen els estudis per a un millor entesa i per a aportar les solucions adequades.