Vitamines Es necessiten en petites quantitats, encara que no per això són menys importants que altres nutrients. No aporten energia -no s'utilitzen com a combustible-, però sense elles l'organisme no és capaç d'aprofitar els elements constructius i energètics subministrats per l'alimentació. Algunes vitamines se sintetitzen en petites quantitats en el nostre cos: la vitamina D (es pot formar a la pell amb l'exposició al sol), i les vitamines K, B1, B12 i àcid fòlic, que es formen en petites quantitats en la flora intestinal. Sals minerals Són elements que el cos requereix en proporcions prou petites. La seua funció és reguladora, no aporten energia. Els macrominerals (calci, fòsfor, sodi, clor, magnesi, ferro i sofre) són minerals essencials i es necessiten en major proporció que altres sals. Els microminerals o elements traça són també essencials, però l'organisme els requereix en menor quantitat (zinc, coure, iode, crom, seleni, cobalt, molibdè, manganès i fluor), per la qual cosa no hi ha tanta possibilitat que se'n produeixin dèficits. Algunes sals minerals: * Calci: forma part d'ossos, teixit conjuntiu i músculs. Juntament amb el potassi i el magnesi, és essencial per a una bona circulació de la sang i té un paper important en la transmissió d'impulsos nerviosos. Aliments rics en calci: lactis, fruits secs, peixos dels quals es menja l'espina (anxoves, sardines...), sèsam, begudes de soja enriquides, etc. * Magnesi: essencial per a l'assimilació del calci i de la vitamina C, intervé en la síntesi de proteïnes i té un suau efecte laxant. És important per a la transmissió dels impulsos nerviosos, equilibra el sistema nerviós central i augmenta la secreció de bilis. El cacau, la soja, els fruits secs, els llegums i les verdures verdes i el peix són fonts d'aquest mineral. * Ferro: necessari per a la producció d'hemoglobina (transportador d'oxigen en la sang), intervé en els processos d'obtenció d'energia. S'absorbeix millor el ferro dels aliments d'origen animal que el d'origen vegetal (la vitamina C i l'àcid cítric, en fruites i verdures, milloren la seua absorció). Abunda en les carns (sobretot la de cavall), fetge, peixos, rovell d'ou, cereals enriquits, fruits secs i llevats. * Malalties relacionades amb la falta de sals minerals: anèmia (manca de ferro), goll (manca de iode), raquitisme en infants (manca de calci), osteoporosi (manca de calci), hipertensió arterial (excés de sodi o sal comuna), major susceptibilitat a l'estrés (dèficit de magnesi), etc.