Aquesta moda d'idealitzar la dona prima va començar als anys vint, mentre que, per exemple, en altres societats com a Samoa les dones només son admirades quan estan grasses i ja han entrat a la maduresa; per tant, els mites de joventut i aprimament res tenen a veure amb els nostres. A més, durant segles, s'ha oblidat el fet que l'ésser humà està constituït per un fons (l'esperit o ment) i una forma (el cos), tots dos de cabdal importància per aconseguir un equilibri psicològic harmoniós. Abans només es donava importància al fons, desestimant la forma. Les creences que imperaven veien el cos com una part menyspreable, la culpable dels pecats de la humanitat i que, per tant, havia de ser ignorada i menystinguda en pro de l'esperit. Ara, hem donat un tomb a aquesta concepció i, abans de trobar el punt mig, com passa en tots el progressos ideològics que fa la humanitat, hem passat a sobrevalorar el paper del cos en la pròpia vida.
Així, hem passat de l'espiritualisme victorià en què es remarcava la preeminència de l'esperit sobre la carn, a la situació actual, en la qual el culte a la imatge culmina en una imagocràcia. Però, lluny de veure el fenomen com un signe de frivolitat de la societat actual, l'hem d'analitzar i valorar com una reacció històrica, que ens portarà a trobar el benèfic equilibri entre el fons i la forma, que fins ara se'ns havia negat. Els trastorns de la conducta alimentària(TCA), com poden ser l’anorèxia nerviosa,la bulímia nerviosa i els trastorns per afartaments, així com els seus quadres atípics, són un greu problema de salut que creen una forta alarma social. Són patologies causades per molts factors que afecten majoritàriament nens, nenes i dones joves, encara que també afectes.
Influències socioculturals:
• La nostra cultura imposa estereotips i valors en què es premia l’aspecte físic per sobre d’altres valors. L’ideal estètic de la dona és difícil d’aconseguir per a la majoria de les noies, per no dir que està en contra de les característiques físiques pròpies del nostre país. Aquest ideal estètic extrem és antinatural. No hem d’identificar la bellesa amb la primor extrema, malgrat que els mitjans de comunicació associen de manera reiterada la primor amb l’èxit personal i es rebutja el sobrepès i es margina els obesos.
• Pertanyem a una societat que rebutja el sobrepès i l’obesitat al mateix temps que afavoreix les dietes hipercalòriques, especialment en els nens, amb un excés d’hidrats de carboni i greixos.
• En l’àmbit laboral la imatge juga un paper preponderant, i no sols per a aquelles professions o activitats que requereixen un cos esvelt, també per a totes les altres.
• Podem observar una clara bipolarització de les conductes alimentàries: d’una banda, hi ha un nombre important de persones, adolescents del sexe femení especialment, que busquen de forma anòmala i desesperada la figura excessivament prima; i, d’una altra, s’observa un augment alarmant de l’obesitat en els nens i nenes, molts dels quals s’iniciaran en conductes restrictives o purgatives quan arribin a l’adolescència. Són factors de risc les adversitats i els esdeveniments viscuts negativament, com el canvi d’escola o de curs acadèmic. Els mes freqüents són les dificultats amb les amistats, el canvi d’amistats, la pèrdua d’una relació afectiva, les dificultats sentimentals com el rebuig, l’aïllament i la decepció dels amics.
• Són molt importants els factors estètics, l’estereotip de la primor com a bellesa i la bellesa com a clau de l’èxit. Els nens i els joves són molt fràgils i influenciables davant els mitjans de comunicació audiovisuals, la publicitat i la moda. La nostra societat té molt arrelats aquests valors culturals que són acceptats amb més intensitat pels membres de la societat més febles i amb menys capacitat crítica.
• Es compara la imatge pròpia amb els models que preconitza la nostra societat. Imatges virtuals, en ocasions manipulades i gairebé sempre insanes provoquen una actitud crítica exagerada amb la imatge pròpia, uns desitjos utòpics de millorar i, per tant, una caiguda de l’autoestima.
• També és perillosa l’excessiva valoració del pes i la silueta; és a dir, considerar que el pes i la silueta són valors fonamentals de l’individu, que la insatisfacció amb el propi pes o amb la silueta suposarà un fracàs a la vida i que no es podrà desenvolupar tot el potencial vital si abans no es resol aquest problema "físic".
• En la pubertat hi ha un desenvolupament inharmònic, però fisiològic, del cos que esglaia les adolescents; la societat els ofereix "falses" solucions i, a més, potencia aquest missatge dient que si no són perfectes és perquè no hi posen la voluntat i els mitjans per ser-ho. Moltes persones s’embarquen en aquesta aventura de l’aprimament en recerca de la bellesa ideal i inabastable.
• També hi contribueixen les creences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa elaborades a partir d’informacions parcials incompletes, tendencioses i sempre poc serioses.
• La influència dels mitjans de comunicació, amb una intensa i continuada pressió sobre els joves perquè "millorin" la seva figura a través de règims i exercici, propicia una gran quantitat de llibres i revistes amb dietes i consells pseudocientífics.
• Aquests conceptes pseudocientífics o paracientífics calen tan fons en els joves que, malgrat estar en contradicció amb els coneixements científics assolits a l’escola, acaben formant part del seu "corpus" de creences errades.