Consells per prevenir els transtorns alimentaris.

En aquestes malalties és important una bona prevenció. La mateixa malnutrició pot deteriorar profundament la ment de la persona afectada, per la qual cosa com més instaurada està la malaltia més costa de retrobar l'equilibri. Per això, canviar o preservar certs hàbits evitarà que les persones més properes (fills/es, germans/es...) arribin a patir algun trastorn alimentari:

· Menjar a taula i si pot ser acompanyat millor.

· Evitar endrapar qualsevol cosa directament des de la nevera o pel carrer.

· Menjar amb les persones més properes (pares, fills, amics, etc.) ens farà retrobar la vinculació social i afectiva que dóna l'aliment, i aconseguirà convertir el fet de menjar en un acte agradable.

· Defugir els comentaris reiteratius sobre l'aspecte físic dels fills, sobretot si són negatius.

· Dintre dels aliments saludables, no fer cap restricció i evitar fer consideracions sobre dietes o aliments baixos en calories, ja que els fills poden imitar els afanys per aprimar-se dels pares.

· Promoure un bon equilibri entre el fons i la forma de la persona, cercant una bona identificació amb la pròpia imatge corporal i amb les qualitats i capacitats personals.

Tot i així, cal intentar no caure en l'error de negar la influència psicològica de la imatge i fer entendre que justament l'atractiu d'una persona consisteix que s'accepti a si mateixa, dintre dels límits del que pot ser perfeccionable. L'encant té a veure amb el fet de sentir-se bé amb el propi cos, més que en la perfecció d'aquest, i en no oblidar els factors intangibles que també configuren la imatge (com és, per exemple, l'expressivitat). No en va, la psicoestètica ens recorda que "no hi ha bellesa exterior sense una harmonia interior.