Les noves guerres de religió.

1 de nov. de 2007
Des de L'edició impresa d'Economista
Una amenaça vella ha retornat|tornat, però en formes molt diferents

El President d'aquest any Iran Mahmoud Ahmadinejad, que parlava al parlament del seu país, plantejava dues qüestions: "Qui són els nostres enemics"? i "per què ens odien"? 

Descrivia un eix de mal, amb els enemics de l'Iran que eren "tots els homes perversos del món, si a l'estranger o a casa". La causa d'arrel de la seva aversió era aversió religiosa una de "whomsoever hauria de servir la glòria de Déu". Havent descrit les atrocitats d'Arbust de George, deia MPs a l'animar, "Veritablement, el seu gran enemic és l'americà completament aquella enemistat que és en ell contra tot el que és de Déu en vostè." Afortunadament, l'Iran no lluitaria de manera sola: tenia el suport de musulmans al voltant del món. 

Sigui atrevit, aconsellava, i "trobarà que actuï per a molta gent que està amb Déu."

Per a Mr Ahmadinejad, llegeixi Oliver Cromwell; per a Iran, Anglaterra; i per a Amèrica, catòlic Espanya. Les citacions damunt venir d'un discurs|parla fet per Cromwell al Parlament anglès el 1656. El parlament llavors aprovava un jurament de lleialtat en la qual als catòlics anglesos se'ls demanava que rebutgessin el papa i la majoria dels canonges de creença catòlica, o s'encaressin amb en la qual perdre dos terços dels seus béns mundans. En breu després, Cromwell envaïa Irlanda.

"La fe és una font de conflicte", llegeix un senya en el Centre de St Ethelburga perquè Reconciliació i Pau a la Ciutat d'addició de Londres que això també poden ser "un recurs per transformar estan" en conflicte. Apropiadament, el centre es construïa en una església feta que l'exploten el 1993 els terroristes irlandesos, educats, sens dubte, amb contes de les atrocitats de Cromwell.