El zenit de la pirateria reial a casa nostra l'assolí el rei Alfons El Magnànim.
Aquest rei, oriünd d'una nissaga de senyors castellans va ser un impulsor de la pirateria i protector deis pirates catalans durant el quatre-cents català. La raó d'aquesta protecció va ser potenciar l'acció del cors entre els naviliers deis seu regne per defensar els interessos comercials de les ciutats marítimes de la confederació catalano-siciliano-aragonesa que regentava, en contra dels mercaders genovesos.
Aquest home de mar tenia dues obsessions. Una, ser rei de la ciutat més bella del món, Nàpols, i ho va acon­seguir el 1442. 1, segona, alimentar entre els seus l'odi a tot allò que fos francès i genovès. Això el va portar a convertir-se en el gran padrí deis corsaris, pirates i mariners que s'aventuressin a atacar sense pietat als seus enemics.
ALFONS EL MAGNÀNIM

Aquesta dinàmica va afavorir que tot el Mediterrani occidental fos controlat, al llarg de gran part de! segle XV, pels marins catalans més despietats, sempre que no es creuessin amb els interessos reials.
Amb butlla del Rei, tot mercader que portés el sím­bol quadribarrat podia atacar qualsevol nau amb pavelló genovès, marsellès o pisa, i espoliar-li la mercaderia sense cap tipus de concessió.