ELS BARBARESCS

Els barbarescs, homes de la mar, bandolers i experts marins, eren gents procedents de tota la Mediterrània, fins i tot de l’Atlàntic. A la costa nord-africana van tro­bar un territori idoni per a l'ancoratge i el descans, des d'on poder actuar en tot e! Mediterrani occidental. El fet de trobar desprotegides de! cors les costes peninsu­lars, va ser molt ben aprofitat per aquests marins.
Els seus ports base es trobaven a la Barbaria (actual Algèria), aleshores una terra de ningú entre les altes muntanyes de l' Atles· i el mar.
El desmembrament dels estats musulmans d' Àsia i del propi imperi cristià de Bizanci, en passar a control turc, va fer que tot el territori sota influencia musulma­na del nord-oest d' Àfrica, quedés lliure de senyors. La nova conjuntura política al nord d' Àfrica va animar a molts homes de mar afer d'aquests ports centres de pira­tes, llocs segurs per organitzar ràtzies contra el regnes cristians del Nord del Mediterrani.
Malgrat l’audàcia dels barbaresc, normalment no navegaven més amunt de Tortosa. Les zones de saqueig eren 1'area d'Eivissa, la Marina de Sant Antoni, al país alacantí (el que avui es denomina la Marina), i el cap de la Nao.
Les fronteres meteorològiques eren importants en l’època de la vela. Era molt arriscat sobrepassar l’àrea del golf de Sant Jordi, al nord de Tortosa, a causa dels forts vendavals de mestral o cerç de la zona.
Al llarg de la costera peninsular, els indrets solitaris situats lluny del control de les ciutats i dels exercits reials eren llocs ideals i, per tant, escollits com a base pels pira­tes.
La desembocadura de l'Ebre, on les torres d’al·luvió formaven grans illes de sorral, on abundava l'aigua, i els mosquits que produïen el paludisme les feia inaccessibles per a les persones no immunitzades a aquesta terrible malaltia, eren territoris temporals de concentració de pirates. A més, des de la boca de l'Ebre, sempre podien pujar riu amunt amena, arribant, molts cops, la rica ciutat de Tortosa.