INSULARITAT I EVOLUCIó A LES ILLES. La insularitat comporta molta influència marina i un gran aïllament biogeogràfic. Aquestes condicions conver- teixen les Illes Balears en un medi natural molt fràgil, que limita el nombre d'espècies i alhora fa augmentar el nom- bre d'espècies autòctones. Les illes d'origen continental, com les Balears, han rebut els seus habitants dels continents dels quals es varen sepa- rar, i aquests habitants poden haver evolucionat més o menys segons el temps que fa que l'illa es va separar. Per això, la insularitat genera una sèrie de factors que afavoreixen l'evolució i proporcionen noves races o fins i tot noves espècies. Aquests factors són els següents: Aïllament geogràfic La insularitat comporta un aïllament geogràfic que fa que les espècies, tant animals com vegetals, estiguin adapta- des a una regió determinada. Això els impedirà creuar-se genèticament amb altres poblacions veïnes. Per tant el pro- cés de diferenciació del seu tronc primitiu es dóna ràpida- ment i provoca 1'aparició d'endemismes. ' Divergència ecològica o d'adaptació Les divergències geogràfiques i ecològiques afecten profundament els organismes que viuen a les illes. L'am- bient peculiar de 1'arxipèlag balear ha donat lloc a una se- gregació d'espècies i de subespècies, o races locals, de les quals coneixem el grau de parentiu en la majoria dels casos perquè són totes d'origen recent. En tenim uns exemples en les nombroses subespècies de la sargantana balear i de la sargantana de les Pitiüses, que es troben a les diferents illes. Aparició de relíquies vivents del passat Les espècies relíquies són aquelles formades a base de poblacions molt reduïdes i aïllades però amb una estabilitat acusada, deguda al seu confinament geogràfic. Entre les plantes de les Balears esmentem com a espècie relíquia la matafaluga (Pimpinella bicknellü) que només es Lroba en alzinars a la zona de Mortitx-Ariant a Pollença. Per saber-ne més... Com a cas important d'endemisme vegetal hi ha la lisimà- quia (Lysimachia minoricencis), una planta que només crei- xia al fons d'un barranc de la costa sud menorquina i que es va descobrir al final del segle passat. Actualment s'ha extin- git en el seu medi natural però es conserva en alguns jardins botànics. Myotragus balearicus era una cabreta de talla petita (feia uns 40-50 cm d'alçada). El seu avantpassat va arribar a les Illes, probablement, en un moment del període Terciari en què el nivell de la mar Me- diterrània havia baixat uns 1 000 m. L'evolució del Myotragus en condicions d'insularitat va ser espectacular. La manca de depredadors a les Illes va fer que totes aquelles especialitzacions que afavorien una fugida ràpi- da anassin fent marxa enrere. Per exemple, es va reduir la se- va mida i la longitud de les potes. En canvi, les difícils condicions de subsistència en un medi pobre en recursos varen fer que de quatre incisives passàs a tenir-ne dues i que fossin de creixement continu, com en els rosegadors. A més, els ulls es varen desplaçar des dels late- rals fins a fer-se frontals i això li va permetre veure-hi en relleu. En conjunt, el Myotragus va adquirir un grup de modifica- cions que són el resultat de la seva evolució en condicions d' i nsularitat. Va sobreviure a les Illes Balears fins fa 4000 anys. L'arriba- da de I'ésser humà, segurament, va provocar la seva extinció. ~ Com va arribar I'avantpassat del Myotragus a les Illes Balears? ~ Quines modificacions físiques va experimentar aquest animal com a conseqüència de la seva evolució en insu- laritat? v Quins avantatges li varen proporcionar les modificacions que es varen produír? Esquelet del bòvid Myotragus balearicus, ja extingit. Les seves res- tes es troben a Mallorca i a Menorca i es dubta de la seva presèn- cia a Eivissa.