El curs complert es pot seguir també via telemàtica anant a http://www2.infotelecom.es/~ecampins/Materials/Batxiller/Components PC/Components PC.html
Hardware Pc.
Dins aquesta part s'expliquen les parts més rellevants d'un Pc, dit d'una altra manera el que cal conèixer sobretot d'un ordinador personal de taula o portàtil.
S'ha de dir també que potser els continguts no estan del tot actualitzats, donat que els avanços en informàtica i telecomunicacions ( noves arquitectures, nous microprocessadors, perifèrics d'enmagatzament ...) es produeixen continuament.
El curs complert es pot seguir també via telemàtica anant a http://www2.infotelecom.es/~ecampins/Materials/Batxiller/Components PC/Components PC.html
© Esteve Campins Juliol 2005
Continguts.
Un dels aspectes més vistosos de l'evolució dels equips és la integració de components a la pròpia placa. I no és que a ningú se li hagués ocorregut fa 10 anys treure al mercat un ordinador que tingués una placa «tot en un», ja que alguns fabricants de la talla d'IBM o Packard Bell porten bastant temps desenvolupant amb èxit aquest sistema (junt amb els ordinadors portàtils que, per qüestions d'espai, no tenen cap altra alternativa).
El realment curiós és l'estès que està actualment aquesta política en tots els fabricants de plaques. De fet, ja gairebé resulta impossible adquirir una placa base nova que no integri de sèrie una senzilla targeta de so (amb els corresponents jacks i el port de jocs) i una connexió de xarxa RJ45.
Altres connectors que s'ofereixen en la totalitat de les plaques són els USB, dos com a mínim en la part posterior (encara que presenta connectors a la pròpia placa per poder habilitar les clavilles frontals que algunes caixes incorporen).
Es el component principal del ordinador, està composta per diferents circuits impresos, xips, condensadors, resistències y demés components electrònics. Dins ella es troben la CPU ("unidad central de proceso"), que conté el nucli ó cor del sistema.
El cert és que, en tenir com a missió la interconnexió de gairebé tots els dispositius de la CPU, la seva evolució està condicionada per la de cada una de les peces que allotja.
Així, si el fabricant de processadors decideix treure al mercat una nova tecnologia, és possible que les plaques base en les quals s'acoblava la versió anterior no siguin compatibles i el fabricant de la placa hagi d'adaptar-se a la nova situació.
Una cosa semblant ocorre amb la memòria, ja que cada cert temps irromp al mercat, amb més o menys èxit, un nou tipus de RAM que necessita unes ranures especials a la placa. També, encara que amb menys freqüència, es renoven els tipus de connexió per a altres targetes (gràfiques, so, capturadores, etcètera): al seu dia es va passar de l'estandarditzat ISA al PCI, del PCI a l'AGP per a targetes gràfiques i, en un curt termini, sortiran al mercat les PCI Express.
Un altre tipus de connexió que ha evolucionat bastant en els últims anys és la de les unitats i, més concretament, dels discs durs.
Al marge de la connexió SCSI (més apropiada per a solucions professionals), la típica connexió IDE es va veure millorada respecte a la velocitat coincidint en li temps amb la sortida al mercat dels discs durs amb connexió ATA 100i, posteriorment ATA 133.
Físicament la connexió no variava respecte al clàssic IDE, però amb la recent aparició dels discs durs Serial ATA, fins i tot aquest aspecte ha estat millorat (tant als discs durs com a la pròpia placa).
D'altra banda, les plaques base han vingut evolucionant no solament per millorar antigues connexions, sinó també per incorporar algunes novetats. En aquest sentit destaca la proliferació dels ports USB i, en menor mesura, el ràpid FireWire. També s'està implantant la tendència d'incloure alguns dispositius que tradicionalment s'incorporaven en forma de targeta com són el so, la targeta gràfica o la xarxa. ( integrats ara a la placa base )
Nota: Els termes en negreta es consideren importants i per tant convé asegurar-se el seu coneixement i també identificar-los als equips informàtics.
Pràctiques.
El microprocessador és l'encarregat de controlar tot el tràfic de dades dins de l'ordinador, proporcionant dades als diferents perifèrics que els hi sol·licitin, executant programes i realitzant càlculs, i rebent d'ells els que li siguin necessaris.
Si haguessim de determinar quin n'és el component que la major part dels usuaris en considera més important entre quants en formen part d'un PC, seria possible aventurar-ne un sense excessius recels: la CPU.
És comprensible que l'elecció del microprocessador sigui la primera barrera que ha d'esquivar|sortejar l'usuari a l'hora d'elegir, no en va aquest component és el màxim responsable de les prestacions de les que farà gal·la i, en conseqüència, un dels elements que major incidència té en la longevitat del PC.
Actualment, tots els microprocessadors porten el coprocessador matemàtic integrat, ( Us sonen per exemple els primers 486DX .
Una altra dada important que defineix la velocitat d’un processador és el pols del rellotge intern, que és un rellotge de quars que envia impulsos que actuen de coordinadors de les seves funcions. És a dir si està executant diverses instruccions, esperarà que li arribi un pols de rellotge per executar-ne una i no executarà la següent fins que no li arribi cap altre pols, això evita que les instruccions xoquin. Aquests polsos es mesuren en Megahertzs (Mhz).
La gran quantitat de calor dissipada pels microprocessadors actuals, els ràpits discs durs i les potents GPU que governen les targetes gràfiques contemporànies requereix que l'aire calent de l'interior del PC sigui expulsat cap a l'exterior de la caixa amb l'objectiu de deixar espai lliure dins d'aquesta que pugui ocupar aire fred procedent de l'exterior.
Altres components com la targeta gràfica, la memòria principal o el disc dur tampoc no solen ser menyspreats pels usuaris, ja que són els màxims responsables dels subsistemes gràfic, emmagatzemament principal i secundari respectivament.
Pràctiques.
______________________________________________________
Les memòries.
Un altra element fonamental dins la placa base és la memòria. La memòria està dividida en caselles aïllades, contigües denominades direccions ó adreces.
Als PC’s‚ trobarem memòria ROM, RAM i Caché. La capacitat d’emmagatzemat de les memòries és mesurada en bytes, cada byte està format per 8 bits, així per exemple, un byte pot guardar un nombre sencer del 0 al 255 (256 combinacions).
La rapidesa de la memòria es mesura en nanosegons (ns) el que ens dóna una idea de la seva rapidesa. Aquesta mesura ens dóna el temps que triga la memòria a subministrar-nos la dada que li hem sol·licitat.
Pràctiques.
De fet, en acabar les pràctiques hi haurà diferents versions d'aquest material. Cada alumne tindrà els materials originals modificats convenientment ficant altres elements com imatges, links i marcadors ( aquests han de permetre fer una navegació tipus hipertext )
Bus de dades.
Un altre paràmetre que caracteritza la potència del nostre ordinador és el bus de dades, per el que circulen totes les dades entre el processador i els perifèrics. Poden ésser de diverses capacitats, 8, 16, 32 o 64 bits.
"Los bits son las únicas unidades que reconoce el ordenador, sus únicos valores son 0 y 1, indicando la presencia o ausencia de corriente. El sistema de numeración utilizado por el ordenador (llamado binario) le permite agrupar un determinado grupo de estos bits de forma que puede formar unidades mayores, así si agrupamos 8 bits obtendremos 256 combinaciones."
Referències.
Naturalment un munt, la majoria de la xarxa Internet. Més abaix, un llistat de les més consultades.