|
|
|
|
Dibuix
vectorial |
|
|
|
|
|
|
|
|
Els
ordinadors personals poden mostrar imatges vectorials o de mapa
de bits. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Els
gràfics vectorials representen imatges mitjançant línies
i corbes anomenades vectors, que porten incorporades les propietats
del color i la posició. Totes les seves característiques vénen donades per fórmules matemàtiques i geomètriques amb les quals treballa el processador. |
|
|
|
|
|
Quan
editeu o modifiqueu la posició, forma, grandària i color d'un
gràfic vectorial, aquest no perd qualitat ja que el que es modifica és la fórmula que ens dóna les propietats
de les línies i corbes que defineixen el gràfic .
|
|
|
|
|
|
Les
imatges de mapa de bits estan formades per punts de color anomenats
píxels que estan organitzats en una quadrícula. Com més resolució i/o mida tingui la imatge, més quantitat de píxels hauran de ser necessaris per donar la informació que calgui.
|
|
|
|
|
|
En modificar una imatge
de mapa de bits es modifiquen els píxels que la formen.
Quan modifiqueu la grandària d'una imatge de mapa de bits, aquesta
imatge es veu afectada qualitativament.
Els formats més corrents de mapa de bits són: GIF, JPG, BMP.
|
|
|
|
|
|
El
programa Flash us permet crear i animar imatges vectorials; així, doncs, les pel·lícules Flash són gràfics vectorials compactes.
|
|
|
|
|
|
També podeu importar i manipular imatges vectorials d'altres programes,
Fireworks, Corel i Freehand, i mapa de bits de programes com Photoshop,
Paint Shop Pro...
Quan s'importa una imatge cal tenir molta cura de les seves característiques, ja que podem augmentar de forma innecessària el pes del fitxer final. Heu de procurar que no sigui més gran del que realment es necessita i que no tingui una resolució excessiva.
Normalment les imatges integrades en un lloc web estan a una resolució de 72 ppp (píxels per polzada). Per sobre d'això la pel·lícula final augmenta de pes però no millora la qualitat de la imatge final.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Les
eines |
|
|
|
|
|
El
programa Flash incorpora diferents eines per dibuixar, pintar
i seleccionar, |
|
|
les quals estan agrupades
en una barra d' eines que està dividida en quatre apartats:
Eines.
Mostra les eines per dibuixar, pintar i seleccionar.
Veure. Mostra les eines per canviar la visualització
de l'escenari.
Colors.
Mostra la paleta de colors.
Opcions. Mostra els modificadors de l'eina seleccionada.
|
|
|
A
través de les pràctiques d'aquest mòdul aprendreu el
funcionament d'algunes d'aquestes eines, juntament amb alguns dels seus
modificadors. |
|
|
|
|
|
Eines |
|
Veure |
|
Opcions |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Colors |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Eines de dibuix |
|
|
|
|
|
Aquestes són totes les eines de dibuix. |
|
|
|
|
|
|
Selección. Permet seleccionar, traslladar i modificar els elements de l'escenari. També podeu accedir-hi amb la tecla d'accés ràpid V. |
|
|
|
Subselección. Permet modificar un segment, ja sigui d'una recta o una corba, o traslladar una imatge vectorial. Tecla: A . |
|
|
|
Línea. Permet fer línies rectes. Tecla: N. |
|
|
|
Lazo. Permet seleccionar parts de l'escenari o dels elements que el conformen. Té modificadors que permeten variar la forma del llaç. Tecla: L. |
|
|
|
Pluma. Permet fer corbes Bèzier. Tecla: P. |
|
|
|
Texto. Permet incloure text a les pel·lícules. Tecla: T. |
|
|
|
Óvalo. Permet fer traçats i omplir-los al mateix temps.
Amb l'eina Selecció podeu modificar aquests traçats. Tecla: O. |
|
|
|
Rectángulo. Permet fer traçats i omplir-los alhora. En clicar la punta de la fletxa podreu obrir l'eina PolyStar, que té modificadors per canviar el radi dels vèrtexs. Tecla: R. |
|
|
|
PolyStar. Permet dibuixar polígons o estrelles. En clicar la punta de la fletxa podreu tornar a l'eina rectangle. |
|
|
|
Lápiz. Permet dibuixar línies i formes. Té modificadors que permeten corregir el traç. Tecla: Y. |
|
|
|
Pincel. Permet dibuixar traços similars al pinzell. Podeu seleccionar la grandària i la forma desitjades. Té modificadors per poder triar entre diferents maneres de pintar. Tecla: B. |
|
|
|
Transformación libre. Permet modificar les imatges, figures o blocs de text. Tecla: Q. |
|
|
|
Transformación de relleno. Permet modificar el farciment degradat d'una figura. Tecla: F. |
|
|
|
Bote de tinta. Permet dibuixar el traç extern d'un objecte o canviar el seu color. Tecla: S. |
|
|
|
Cubo de pintura. Permet omplir o canviar de color àrees tancades.
Té modificadors amb els quals podeu definir la manera d'omplir. Tecla: K. |
|
|
|
Cuentagotas. Permet copiar els atributs (color, grandària) de les línies o formes plenes i traslladar-los a un altre. Tecla: I. |
|
|
|
Borrador. Permet esborrar línies i pintura. Té modificadors amb els quals podeu definir la manera d'esborrar. Tecla: E. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Les capes |
|
|
|
|
|
Flash permet treballar amb capes. En aquest mòdul aprendreu les nocions bàsiques per estructurar correctament una pel·lícula en capes. |
|
|
|
|
|
Cada capa és com un full transparent on col·loquem els elements que dibuixem o importem, de manera que la part del full que no hi ha res és la que queda transparent i ens permet veure els elements de les capes situades per sota. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Creació de text |
|
|
|
|
|
En aquest mòdul aprendreu a treballar amb el text. El Flash organitza el text en blocs. La creació d'un bloc de text amb Flash recorda l'eina de quadre de text d'un editor de textos. Un bloc de text forma un conjunt de línies o de paràgrafs independents d'altres blocs de text. |
|
|
|
El text en el Flash també té les característiques bàsiques dels editors de textos. Podeu definir: |
|
- Tipus de font.
- Mida.
- Estil.
- Tipus d'alineació.
- Paràgraf.
- Color.
- Espai entre caràcters.
- Hipervincles.
- Direcció del text.
|
|
|
|
|
Però el Flash també us ofereix la possibilitat de crear efectes interessants amb el text a partir d'animacions, rotacions, transformacions... Podreu, fins i tot, transformar el text en gràfics vectorials per fer modificacions o aplicar gradients de color. |
|
|
|
|
|
Tipus de text |
|
|
|
|
|
El Flash permet treballar amb tres tipus de text: estàtic, introducció de dades i dinàmic. Cada tipus de text té unes característiques pròpies.
En aquest curs treballarem el text estàtic i deixarem els altres dos tipus de text per a un altre curs. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|