Projecte
Eines de presentació multimèdia
Estimular per educar La imatge Exemples

Tecnologia de la informació. Estimular per educar (1)

La tecnologia de la informació pot presentar la informació de formes noves que ajudin a comprendre-la, assimilar-la i utilitzar-la més eficientment. 

La tecnologia de la informació pot mostrar imatges fixes o en moviment, associar-hi sons i text, i permetre que la informació, un cop introduïda, s’empri de diverses maneres. 

  • Tractament de la informació 

  • A les escoles primàries els nens i nenes fan moltes tasques de classificació. Les destreses d’observació i de llenguatge es desenvolupen mentre cerquen similituds i diferències en conjunts d’objectes. Es poden utilitzar bases de dades senzilles per ensenyar als més petits que la informació que han trobat pot ser emmagatzemada i organitzada de diverses maneres. Decidir quina és la més adequada a la tasca que han de fer és una destresa important de tractament de la informació. 
  • Conceptes visuals 

  • Els conceptes visuals són importants en moltes professions. És essencial que metges i enginyers vegin el que no és normal. Meteoròlegs i mariners han de conèixer els canvis en la formació dels núvols i interpretar el seu significat. Els programes de simulació per ordinador i els tutorials constitueixen mòduls d’aprenentatge interactiu en àmplia gamma d’especialitats de formació professional. 
  • Escriptura creativa 

  • Estudiants i professors poden compartir pensaments i idees mentre escriuen junts el guió d’una història. Poden fer servir còmics amb bombolles que poden ser omplertes pel professor, l’estudiant o bé conjuntament. Posteriorment, aquest llenguatge informal es pot reescriure en forma de diàleg conduint l’alumnat vers un estil d’escriptura més abstracte i formal. 
Les idees difícils esdevenen més comprensibles quan la tecnologia de la informació les fa visibles. 

L’aprenentatge pot millorar quan el professor empra l’ordinador per ensenyar conceptes difícils d’una manera visual. 

  • Quan els més petits empren tecnologia de control per a dirigir un robot mòbil comencen a comprendre el concepte de gir i a veure que els angles poden ser de mides diferents, perquè constaten que l’angle de gir afecta la direcció que el robot pren. 
  • Els ordinadors poden enregistrar els resultats d’experiments científics mentre es produeixen i presentar-los en una pantalla. Un estudi de cas mostrava un grup de nens de set i vuit anys que utilitzava l’ordinador per a enregistrar els canvis de so, llum i temperatura que es produïen a la seva aula en el decurs de la nit. Posteriorment cada nen interpretava les dades i construïa la seva versió sobre què havia succeït a la classe durant la nit. 
  • Molts professors pensen que la noció de nombre molt gran és massa difícil per als més petits. La recerca, tanmateix, mostra que quan els alumnes de primària treballen amb calculadores accepten més fàcilment la noció de nombre molt gran i que els agrada emprar-los. Els nens i les nenes que experimenten amb calculadores descobreixen aviat els nombres negatius i els decimals, i aquests conceptes es poden explorar en edats més primerenques. 
  • Alumnes dels darrers anys de secundària poden iniciar-se en noves idees matemàtiques emprant calculadores gràfiques en lloc de fer-ho algebraicament. Això els pot donar una representació visual que els ajudarà a entendre millor els conceptes quan aquests s’expressin de manera simbòlica. 
Els ordinadors ajuden els estudiants a aprendre quan s’empren en tasques i activitats significatives i ben dissenyades. 

Totes les eines són inútils a menys que algú mostri perquè o com es poden utilitzar. Cal que el professorat s’asseguri que els ordinadors s'utilitzen en activitats valuoses. Molts estudiants aprenen a utilitzar els ordinadors però no a utilitzar-los apropiadament en activitats reals. 

Els professors fan d’enllaç entre els estudiants i l’aprenentatge. Han d’introduir nous treballs d’una manera comprensible als seus alumnes. Aquest nexe és especialment important en el treball amb l’ordinador. 

Un exemple vàlid el trobem en una escola de primària de Londres, on els alumnes, entre ells, parlen 24 llengües i aporten al seu aprenentatge experiències culturals riques i variades. Com a part d’un projecte nacional tenen accés a petits ordinadors portàtils. Els nens i nenes poden emportar-se l’ordinador a casa per enregistrar històries de la seva cultura, històries que a l’escola es recullen en un llibre. Els nens i nenes treballen en grup o individualment. Amb el seu treball veuen les similituds i diferències entre cultures i aprenen a valorar la diversitat cultural i la tradició oral. 

Cal que el professorat s’asseguri que el treball amb ordinadors inclou activitats que: 

  • tenen clars resultats d’aprenentatge 
  • es descriuen de manera simple i directa ofereixen oportunitats per a diversos estils d’aprenentatge 
  • tenen relació amb el bagatge cultural de tots els estudiants 
  • són atractives tant per a nens com per a nenes 
Els estudiants han de saber com s’espera que facin el seu treball. 
Necessiten saber: 
  • què aprendran 
  • per què ho han d’aprendre 
  • si l’activitat és individual o en grup 
  • quan tindran accés a l’ordinador 
  • com serà avaluat el seu treball 
Les activitats amb ordinador que comporten situacions de repte requereixen que els estudiants puguin pensar i reaccionar als resultats que dóna l’ordinador. Les activitats ben dissenyades els mostren com poden aplicar el que han après a problemes reals. 

La tecnologia de la informació potencia l’efectivitat del treball en grup. 

L’organització del treball en grup és més fàcil perquè els ordinadors ajuden al professorat a estructurar, dirigir i donar suport a l’alumnat. El treball cooperatiu dels alumnes es perllonga pel fet de treballar en petits grups amb l’ordinador. Amb l’ordinador com a focus de l’activitat, els alumnes discuteixen idees, escolten els companys i construeixen sobre les experiències i coneixements dels altres. 

Sovint, el procés d’explicar als altres què pensen ajuda a cada estudiant a entendre i aprendre més efectivament. 

La bona organització és un factor essencial quan es fa treball de grup amb ordinadors. 

La manera d’escollir els grups és important. Els professors han de tenir en compte les diferències existents en relació a aptitud, gènere i experiència cultural. Són importants les seves pròpies observacions sobre què funciona i què no en relació a l’organització dels grups. La recerca en aquest camp suggereix que el grup òptim està format per tres alumnes. Si es treballa en parella un dels components pot dominar i si el grup és més nombrós alguns estudiants es deixen portar en lloc de participar. 

Amb el treball en parelles l’aprenentatge pot resultar més avantatjós i més tranquil si l’aptitud i l’experiència dels estudiants són equiparades amb cura. Compartir responsabilitats crea un entorn on una resposta incorrecta no és un problema, ja que els estudiants poden analitzar-ne les causes i aprendre dels seus errors. 

Els professors han de plantejar amb claredat quin tipus d’activitat estan assignant i què s’espera aconseguir. Algunes vegades els estudiants treballaran en grups però hauran d’obtenir resultats individuals. És més probable que els estudiants col·laborin si el resultat de la seva cooperació ha de ser una producció col·lectiva. 

(Extract del document "Tecnologia de la Informació. Estimular per educar" del llibre "IT works - Stimules to educate" escrit per Jenny Brow i Francis Howlett. 1994.)
 

La imatge

Mitjançant la percepció podem captar o interpretar la realitat que ens envolta. La complexitat de la percepció visual ens ha de fer reflexionar a l'hora de confeccionar les presentacions. Hem d'aprendre, segons ens diu M.Vernon, que quan pels ulls passa una impressió visual, són els ulls o el cos els que es mouen amb relació al mitjà i els objectes que hi ha, mentre que aquests objectes resten immòbils. 
 

Centres d'interès

A l'hora de crear una diapositiva hem de veure quins poden ser els elements que permetran crear un centre d'interès en funció del que volem trametre a l'espectador. 

Posició: 

  • Posició de l'objecte que més destaqueu sobre la resta de la diapositiva 
  • L'objecte més proper sobre el llunyà 
El moviment de l'objecte: 
  • L'objecte està en moviment sobre la resta que està estàtic. 
Contrast de color: 
  • Predomina el color més viu 
  • L'objecte que més contrasta amb la resta 
Contrast sonor: 
  • L'atenció es centra sobre el que es sent 
La relació entre figura i fons: 
  • La figura i el fons no són estàtics. Existeix una interrelació entre ambdós elements. 
  • Com més simple sigui la forma de l'objecte la figura es percep més correctament 
  • Les formes s'identifiquen i es recorden amb més precisió i seguretat que els colors 
Els mitjans de comunicació tenen en compte el principi figura-fons per ressaltar l'objecte dins del context. 
Els psicòlegs de la Gestal van formular una sèrie de principis d'organització  perceptiva com ens expliquen que quan un conjunt estimulant s'imposa com a figura, se segrega del fons. 

Aquest principis són: 

    • Proximitat 
    • Semblança 
    • Continuïtat 
    • Contrast 
L'experiència diària ens demostra que perceben moltes coses sense tenir-ne consciència. La causa d'un baix nivell d'atenció pot estar motivada per falta de canvi o variació en l'estímul perceptiu. La intensitat de l'estímul és un factor determinant per a captar l'atenció. 

A l'hora de plantejar-nos la creació d'una presentació haurem de tenir en compte els factors dels quals depèn la percepció: quins estímuls seran els més adequats per al desenvolupament de l'atenció sobre un determinat tema, la presentació que impliqui més d'un sentit, la repetició d'un mateix estímul per fixar un concepte, etc. 

Les proporcions

Una imatge dividida en meitats pot produir un equilibri general i monòton. La regla del terç ens porta a reconèixer proporcions mecàniques molt ràpidament, dividint el quadre en proporcions 2:3 o 3:5  aconseguirem un equilibri més agradable. 

Elements de la imatge

Els punts, línies i formes són els signes bàsics de la imatge. Són els elements primaris que formen la matèria prima per confeccionar una imatge. Conjuntament  amb la llum i el color ens donarà l'enquadrament. 

Tractament del color

La relació entre els colors n'altera la percepció. Hi ha dues formes fonamentals de relació entre els colors: l'harmonia i el contrast. L'harmonia de colors crea un ritme atractiu, de bon efecte visual. La combinació entre tonalitats és harmònica quan cadascuna té una part de color en comú a la resta. També hi ha harmonia entre els colors analògics, colors colindants en la paleta cromàtica. 
El contrast cromàtic és la juxtaposició dels colors dispars i sense afinitats. Aïlladament cada color posseeix una càrrega significativa: 

    Negre – dol, tristor 
    Gris – fred, serietat 
    Blanc – llum, netedat 
    Vermell - sang, cor 
    Taronja – extravertit, ric 
    Groc  - sol, atenció 
    Verd – natura, pau 
    Blau – infinit, grandiós 
    Lila  - ostentació, prestigi 
El color pren rellevància a l'hora de crear una impressió sobre el subjecte. 
    L'enquadrament 
    Claredat 
    Contrast 
    Equilibri 
    Composició estètica 
    Ritme 
    Centre d'interès 
    Recorregut  visual 
Mida i format 
El so 

El text, en relació amb la imatge, pot complir les següents funcions: independent, redundant i complementari. 

Models i exemples de propostes de projectes

      • Narració literària. 
      • Auca multimèdia 
      • Orla multimèdia 
      • Arbre de Nadal amb sorpreses 
      • Instruments musicals 
      • Un autor i la seva obra 
      • etc. 
      • El Bages  
      • Presentació  (Disponible en el CD-ROM Materials de formació. Sinera'99)
      • Natura  
      • Beethoven  
      • Nadal  
      • Camcorder  
      • Tutorial PowerPoint