|
Projecte
|
Eines
de presentació multimèdia |
| Estimular per educar | La imatge | Exemples |
|
Tecnologia de la informació. Estimular per educar (1) La tecnologia de la informació pot presentar la informació de formes noves que ajudin a comprendre-la, assimilar-la i utilitzar-la més eficientment. La tecnologia de la informació pot mostrar imatges fixes o en moviment, associar-hi sons i text, i permetre que la informació, un cop introduïda, s’empri de diverses maneres.
A les escoles primàries els nens i nenes fan moltes tasques de classificació. Les destreses d’observació i de llenguatge es desenvolupen mentre cerquen similituds i diferències en conjunts d’objectes. Es poden utilitzar bases de dades senzilles per ensenyar als més petits que la informació que han trobat pot ser emmagatzemada i organitzada de diverses maneres. Decidir quina és la més adequada a la tasca que han de fer és una destresa important de tractament de la informació. Els conceptes visuals són importants en moltes professions. És essencial que metges i enginyers vegin el que no és normal. Meteoròlegs i mariners han de conèixer els canvis en la formació dels núvols i interpretar el seu significat. Els programes de simulació per ordinador i els tutorials constitueixen mòduls d’aprenentatge interactiu en àmplia gamma d’especialitats de formació professional. Estudiants i professors poden compartir pensaments i idees mentre escriuen junts el guió d’una història. Poden fer servir còmics amb bombolles que poden ser omplertes pel professor, l’estudiant o bé conjuntament. Posteriorment, aquest llenguatge informal es pot reescriure en forma de diàleg conduint l’alumnat vers un estil d’escriptura més abstracte i formal. L’aprenentatge pot millorar quan el professor empra l’ordinador per ensenyar conceptes difícils d’una manera visual.
Totes les eines són inútils a menys que algú mostri perquè o com es poden utilitzar. Cal que el professorat s’asseguri que els ordinadors s'utilitzen en activitats valuoses. Molts estudiants aprenen a utilitzar els ordinadors però no a utilitzar-los apropiadament en activitats reals. Els professors fan d’enllaç entre els estudiants i l’aprenentatge. Han d’introduir nous treballs d’una manera comprensible als seus alumnes. Aquest nexe és especialment important en el treball amb l’ordinador. Un exemple vàlid el trobem en una escola de primària de Londres, on els alumnes, entre ells, parlen 24 llengües i aporten al seu aprenentatge experiències culturals riques i variades. Com a part d’un projecte nacional tenen accés a petits ordinadors portàtils. Els nens i nenes poden emportar-se l’ordinador a casa per enregistrar històries de la seva cultura, històries que a l’escola es recullen en un llibre. Els nens i nenes treballen en grup o individualment. Amb el seu treball veuen les similituds i diferències entre cultures i aprenen a valorar la diversitat cultural i la tradició oral. Cal que el professorat s’asseguri que el treball amb ordinadors inclou activitats que:
Necessiten saber:
La tecnologia de la informació potencia l’efectivitat del treball en grup. L’organització del treball en grup és més fàcil perquè els ordinadors ajuden al professorat a estructurar, dirigir i donar suport a l’alumnat. El treball cooperatiu dels alumnes es perllonga pel fet de treballar en petits grups amb l’ordinador. Amb l’ordinador com a focus de l’activitat, els alumnes discuteixen idees, escolten els companys i construeixen sobre les experiències i coneixements dels altres. Sovint, el procés d’explicar als altres què pensen ajuda a cada estudiant a entendre i aprendre més efectivament. La bona organització és un factor essencial quan es fa treball de grup amb ordinadors. La manera d’escollir els grups és important. Els professors han de tenir en compte les diferències existents en relació a aptitud, gènere i experiència cultural. Són importants les seves pròpies observacions sobre què funciona i què no en relació a l’organització dels grups. La recerca en aquest camp suggereix que el grup òptim està format per tres alumnes. Si es treballa en parella un dels components pot dominar i si el grup és més nombrós alguns estudiants es deixen portar en lloc de participar. Amb el treball en parelles l’aprenentatge pot resultar més avantatjós i més tranquil si l’aptitud i l’experiència dels estudiants són equiparades amb cura. Compartir responsabilitats crea un entorn on una resposta incorrecta no és un problema, ja que els estudiants poden analitzar-ne les causes i aprendre dels seus errors. Els professors han de plantejar amb claredat quin tipus d’activitat estan assignant i què s’espera aconseguir. Algunes vegades els estudiants treballaran en grups però hauran d’obtenir resultats individuals. És més probable que els estudiants col·laborin si el resultat de la seva cooperació ha de ser una producció col·lectiva. (Extract
del document "Tecnologia de la Informació. Estimular per educar"
del llibre "IT works - Stimules to educate" escrit per Jenny Brow i Francis
Howlett. 1994.)
Mitjançant la percepció
podem captar o interpretar la realitat que ens envolta. La complexitat
de la percepció visual ens ha de fer reflexionar a l'hora de confeccionar
les presentacions. Hem d'aprendre, segons ens diu M.Vernon, que quan pels
ulls passa una impressió visual, són els ulls o el cos els
que es mouen amb relació al mitjà i els objectes que hi ha,
mentre que aquests objectes resten immòbils.
Centres d'interès A l'hora de crear una diapositiva hem de veure quins poden ser els elements que permetran crear un centre d'interès en funció del que volem trametre a l'espectador. Posició:
Els psicòlegs de la Gestal van formular una sèrie de principis d'organització perceptiva com ens expliquen que quan un conjunt estimulant s'imposa com a figura, se segrega del fons. Aquest principis són:
A l'hora de plantejar-nos la creació d'una presentació haurem de tenir en compte els factors dels quals depèn la percepció: quins estímuls seran els més adequats per al desenvolupament de l'atenció sobre un determinat tema, la presentació que impliqui més d'un sentit, la repetició d'un mateix estímul per fixar un concepte, etc. Les proporcions Una imatge dividida en meitats pot produir un equilibri general i monòton. La regla del terç ens porta a reconèixer proporcions mecàniques molt ràpidament, dividint el quadre en proporcions 2:3 o 3:5 aconseguirem un equilibri més agradable. Elements de la imatge Els punts, línies i formes són els signes bàsics de la imatge. Són els elements primaris que formen la matèria prima per confeccionar una imatge. Conjuntament amb la llum i el color ens donarà l'enquadrament. Tractament del color La relació entre els
colors n'altera la percepció. Hi ha dues formes fonamentals de relació
entre els colors: l'harmonia i el contrast. L'harmonia de colors crea un
ritme atractiu, de bon efecte visual. La combinació entre tonalitats
és harmònica quan cadascuna té una part de color en
comú a la resta. També hi ha harmonia entre els colors analògics,
colors colindants en la paleta cromàtica.
Gris – fred, serietat Blanc – llum, netedat Vermell - sang, cor Taronja – extravertit, ric Groc - sol, atenció Verd – natura, pau Blau – infinit, grandiós Lila - ostentació, prestigi
Claredat Contrast Equilibri Composició estètica Ritme Centre d'interès Recorregut visual El so El text, en relació amb la imatge, pot complir les següents funcions: independent, redundant i complementari. Models i exemples de propostes de projectes
|
