Departament d’Informàtica.
I.E.S. "J.Mª Quadrado"
- Ciutadella
Comunicacions per
mòdem.
Internet
1.- Comunicacions
per mòdem. Telemàtica
Introducció.
Aquesta part intenta aclarir
què hi podem fer amb aquests dispositius i quines són
les eines bàsiques per manejar-lo.
En aquest document hem intentat
fer confluir quatre aproximacions al fenòmen Internet:
- Una explicació
dels fonaments tècnics en els que es basa la xarxa.
- La descripció dels
diferents serveis que podem trobar-hi.
- El procediment per a configurar
els programes del Windows 95.
Què és Internet?
Internet són, de
fet, tres realitats diferents:
- Internet és una
xarxa de comunicacions que posa en contacte milions
de sistemes informàtics, repartits per tot el mon.
- Una mediateca global,
on s'emmagatzemarà bona part de la producció cultural,
artística i científica, que farà que deixem
de comprar i col·leccionar llibres, revistes, diaris,
discs, cintes de vídeo i altres productes culturals, per
passar a "llogar" el seu ús quan vulguem utilitzar-los.
- Internet és també
una comunitat humana, amb milions d'usuaris que
es comuniquen, cerquen informació, exposen i contraposen
idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social
inèdit en la història de la humanitat, on conviuen
cultures, llengües, races i ideologies de tot tipus.
Una mica d'història
El que avui anomenem "Internet"
té els seus orígens en una xarxa de comunicacions
militars anomenada ARPANET1 1, creada als Estats
Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes
telemàtiques es basaven en un ordinador central, que rebia
i distribuïa tota la informació. Aquesta estructura
tenia un autèntic "taló d'Aquiles", que
suposava la paralització de tot el sistema si era objecte
d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una topologia descentralitzada,
que assegurava la continuïtat de les comunicacions encara
que caigués algun dels seus membres.
La connexió de les
xarxes d'ordinadors de les universitats i els centres de recerca,
basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui és
Internet.
L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee
desenvolupa al CERN2 un format hipertextual i hipergràfic
per a publicar documents en la xarxa. Aquest format, anomenat
HTML3 , permet a qualsevol usuari "navegar"
per la xarxa saltant d'un document a un altre a clics de ratolí,
sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius.
En l'actualitat es calcula
que hi ha més de 50 milions d'usuaris que es connecten
regularment a la xarxa, i aquest nombre creix dia a dia.
___________________________________________________________________
1 ARPANET:
Net (xarxa) de l'Advanced Research Projects Agency.
2 CERN:
Centre Europeu per a la Recerca Nuclear, localitzat a Ginebra.
3 HTML:
HyperText Mark Up Language (Llenguatge hipertextual per a avisos)
Com funciona Internet?
La xarxa està formada
per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon,
Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços
molt diversos: línies telefòniques convencionals,
xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços
per ràdio, satèl·lits...
En tots aquests ordinadors
s'utilitza un protocol4 anomenat TCP/IP,
que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions
i un mètode per a la transmissió de la informació.
Identificació dels
ordinadors
Cada ordinador present
a la xarxa té una "matrícula" numèrica
que l'identifica de manera única. Aquest número,
anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost
en 4 valors separats per un punt. Per exemple, la "matrícula"
d'un dels ordinadors del PIE és: 193.145.88.16
Cada un d'aquests números
pot prendre un valor entre 0 i 255. Es tracta, doncs, d'una expressió
de 4 bytes o, si ho preferiu, de 32 bits. L'assignació
d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics:
tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen
el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números
acostumen a començar per les mateixes xifres.
Els ordinadors que estan
connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP
fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple,
quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem) se'ls
assigna un número diferent en cada connexió.
Quina és l'adreça
IP del nostre ordinador?
Hi ha un programa del Windows
95 que ens permet observar i configurar diferents aspectes relatius
a la connexió amb Internet. Per posar-lo en marxa, activeu
el Menú Inici, aneu a Executa... i escriviu:
WINIPCFG
Us sortirà una finestra
com aquesta, on entre altres coses podeu observar l'adreça
IP:
Recordeu que si us heu
connectat amb el mòdem, aquesta adreça és
provisional, i només és vàlida per
a la connexió actual. Segurament si ho proveu un altre
dia us sortirà un número diferent.
Jugant al ping-pong
El Windows 95 incorpora
algunes utilitats pròpies del sistema operatiu UNIX. Una
d'elles és l'anomenada "PING", que serveix per
a saber si un determinat ordinador, de qui coneixem l'adreça
IP, es troba "viu" a la xarxa. Com si juguéssim
al tennis de taula, nosaltres li fem "ping" i ell ha
de respondre "pong".
Obriu una finestra de l'MS-DOS
i escriviu:
PING -a www.elpais.es
Si tot va bé, l'altre
ordinador hauria de respondre quatre vegades. El programa ens
indica també el temps que triga en respondre.
194.224.55.46
Màquines amb noms
i cognoms
L'ús exclusiu d'adreces
IP per a identificar els ordinadors esdevé un sistema
pràctic per als sistemes informàtics, però
antipàtic i difícil de recordar per als humans.
Per aquest motiu, algunes de les màquines connectades
a Internet han estat "batejades" amb noms propis.
_______________________________________________________________________________
5 Per conèixer l'identificador
de la nostra subxarxa hauríem de fer una operació
AND a nivell de bits entre la nostra adreça IP i la màscara.
Tots els ordinadors que pertanyen a una subxarxa de tipus C comparteixen
les tres primeres xifres, i varien en la darrera.
També es fan servir
una espècie de cognoms per indicar les "famílies"
a qui pertanyen (tècnicament en diem "dominis"),
i sovint es posa davant del nom l'"ofici" a què
es dediquen. Les diferents parts del nom d'un ordinador s'escriuen
separades per punts, i a la dreta hi ha l'identificador del domini
de nivell superior, anomenat TLD 6 . Vegem-ne
alguns exemples:
http://www.xtec.es
Es tracta de l'ordinador
"xtec", que es dedica al servei "www" (web)
i pertany al TLD "es".
http://www2.infotelecom.es/~ecampins
És un ordinador
de Infotelecom, que es dedica als diferents serveis d'Internet
. També pertany al TLD "es".
ftp://www.netscape.com
L'ordinador de l'empresa
"Netscape", que es dedica al servei "www"
i pertany al TLD "com".
Els criteris per a assignar
noms als ordinadors són bastant flexibles, i només
s'exigeix que el darrer element designi el TLD.
Hi ha diferents tipus de
dominis de nivell superior:
com per a les empreses comercials,
edu per a les institucions educatives,
org per a les no governamentals... i d'altres
que denoten emplaçaments geogràfics (es:
Espanya, fr: França, aq: Antàrtida,
ad: Andorra, ms: l'illa de Montserrat, etc.)7.
De fet, els ordinadors
de la xarxa s'entenen exclusivament mitjançant les
adreces IP, i quan els usuaris volem accedir a la informació
emmagatzemada en un ordinador del qual només en sabem
el nom necessitem que algú ens digui quina és la
seva adreça numèrica.
Els ordinadors encarregats
de consultar les "guies telefòniques" de la
xarxa s'anomenen DNS 8, i tradueixen tant noms
a adreces IP com adreces IP a noms.
En el moment de configurar
el nostre accés a Internet haurem d'indicar l'adreça
IP d'algun servidor DNS, i el més lògic
és triar-ne un de proper, perquè ens donarà
un servei més ràpid.
Els ordinadors dedicats
a DNS no tenen la relació de tots els noms dels ordinadors
connectats a Internet (de fet, ningú no té aquesta
llista completa, on hi hauria milions d'entrades i creixeria
dia a dia), de la mateixa manera que el servei d'informació
de Telefònica a Barcelona no disposa de les guies telefòniques
de Tokio, però es comuniquen entre ells per resoldre les
consultes. Aquest procés es fa de manera automàtica,
i els usuaris només hem de preocupar-nos d'indicar correctament
l'adreça del servidor DNS en el moment de configurar la
nostra connexió.
Quin és el nostre
servidor de noms?
El programa WINIPCFG, que
hem fet servir en la pràctica anterior, ens informa també
de les adreces dels servidors de noms utilitzats pel nostre ordinador.
Per veure'ls, poseu en marxa el programa i feu clic en el botó
on diu Més info >>. El trobareu al camp "Servidor
de DNS"
Normalment se'n fan servir
dos, un principal i un altre de reserva. Les adreces IP dels
dos servidors de noms del PIE són:
193.145.88.16
193.145.88.18
—-------------------------------------------------------------------------------------------------------
6 TLD: Top Level Domain:
Domini de nivell superior.
7 En el moment de redactar
aquesta documentació, el Parlament de Catalunya havia
aprovat una resolució per a sol·licitar el domini
"ct" per a Catalunya.
8 DNS: Domain Name Server
(Servidor de Noms de Dominis).
Paquets i rutes: el protocol
TCP
Per explicar com circula la
informació dins d'Internet ho podem comparar amb dos sistemes
de comunicació ben coneguts i diferents: el servei
telefònic i el de correus:
- En el servei
telefònic, quan marqueu un número feu una sol·licitud
a la centraleta, que connectarà un circuit elèctric
directe entre el vostre telèfon i el d'aquella persona
a qui truqueu. Mentre parleu, cap altre usuari no pot accedir
a aquest circuit, i la comunicació seguirà activa
fins que la persona que ha trucat no "pengi" l'auricular
del telèfon 9 .
- El segon esquema seria el
corresponent al servei de correus: quan us voleu comunicar
amb algú cal que prepareu un sobre, hi escriviu l'adreça
i el llanceu a una bústia. A partir d'aquí, la
vostra carta o paquet passarà per moltes mans, saques,
camions... fins que arribi al seu destí. Ja sabeu que
és recomanable escriure el remitent, per si la carta es
perdés o el destinatari hagués canviat de domicili.
Doncs bé, tot i que
per la seva rapidesa pogués semblar que Internet funciona
d'una manera semblant al servei telefònic, el fet
és que es basa en un protocol de transmissió per
paquets, com el sistema de correus, que s'anomena TCP
10 .
Hi ha diferents tipus de dispositius
que s'encarreguen d'organitzar el tràfic i gestionar els
paquets. S'anomenen "gateways", "bridges"
i "routers". En català, el Windows 95 fa servir
el nom genèric de "passarel·les".
Algunes vegades, quan els paquets
són molt grans, el sistema els parteix en paquets més
petits que caldrà recompondre. Fins i tot pot ser que
no arribin les peces en l'ordre en que s'han enviat, però
el sistema TCP és capaç (generalment) de recomposar
el trencaclosques. Tot això es fa de manera automàtica,
sense que l'usuari se n'adoni.
Per on passen els paquets que
nosaltres deixem a la "bústia"? Doncs depèn
de les condicions del trànsit i de la situació
de qui l'envia i de qui el rep. El protocol TCP utilitza un
sistema de decisió dinàmica de rutes, que poden
alterar-se sobre la marxa si hi ha algun embús o cau algun
enllaç. Això fa que sigui molt difícil
endevinar per on acabaran circulant els nostres paquets.
Quina ruta segueixen
els paquets?
Hi ha un programa del Windows
95 que ens explica la ruta que segueixen els paquets per dins
de la xarxa Internet. S'anomena TRACERT.
· Obriu una finestra
de l'MS-DOS i escriviu:
TRACERT www.microsoft.com
Es tracta d'un ordinador situat
a Seattle, a l'estat de Washington, a la costa del Pacífic
dels Estats Units. Amb una mica de paciència anireu veient
les passarel·les per on passa el vostre paquet, i els
temps que triguen en arribar els "pings" i "pongs"
que s'envien.
Alguns ordinadors tenen noms
que expliquen on es troben. En altres, només hi ha una
adreça IP. Pel que fa als noms, en alguns casos les inicials
acostumen a indicar on són (BE: Bèlgica, NL: Holanda,
CH: Suïssa... ).
També pot ser que algun
node trigui molt a identificar-se, i el programa ens dirà
"timeout" (temps esgotat).
_____________________________________________________________
9 De fet, això funciona
així quan la comunicació es fa entre centraletes
"analògiques", de les antigues. Actualment la
majoria de centraletes telefòniques són digitals,
i aquest circuit tancat no existeix.
10 TCP: Transport Control
Protocol (Protocol per al Control del Transport).
Si voleu investigar qui hi ha
darrere d'algunes de les adreces IP on no s'indica el nom, feu-li
un "PING -a".
· Ara proveu de seguir
la ruta que ens porta a aquests ordinadors:
www.msu.ru (Moscou)
www.andorra.ad (Andorra)
www.uncu.edu.ar (Argentina)
Només un comentari per
acabar aquest apartat: no cal confondre les metàfores
que hem fet servir sobre "correu", "oficines de
correus" i "missatges" amb el servei de correu
electrònic (e-mail), del qual parlarem més endavant.
Tampoc no ens hem referit
a la identificació dels usuaris que hi ha asseguts darrere
les pantalles dels ordinadors. Fins ara hem parlat només
de la manera com s'identifiquen els ordinadors (IP) i de com
transporten la informació (TCP). Sovint es fa referència
a aquests dos protocols amb
les sigles TCP/IP.
Arquitectura client-servidor
En la majoria dels serveis
d'Internet es fa servir un esquema de comunicacions anomenat
"client-servidor".
Els ordinadors que contenen
la informació s'anomenen "servidors", i els
que la demanen són els "clients". Els programes
utilitzats pels clients i els servidors són també
diferents, per exemple, un servidor de correu s'encarrega de
rebre els missatges de diversos usuaris i els va desant, classificant
i ordenant. El programa client (el que executem en el nostre
ordinador personal) demanarà al servidor que li proporcioni
el correu corresponent a un determinat usuari, o que trameti
els nous missatges que haguem escrit.
Alguns servidors proporcionen
la seva informació a qualsevol client que la sol·liciti,
i d'altres són d'accés restringit: només
els clients que s'autentifiquin degudament (normalment mitjançant
un nom d'usuari i una clau secreta d'accés) poden accedir
als seus serveis. Per exemple, quan accedim a Internet mitjançant
un mòdem, el primer que hem de fer és identificar-nos
correctament davant del servidor que atén la nostra trucada.
Els servidors acostumen a ser
màquines molt potents, amb una gran quantitat d'espai
de disc i memòria, i es troben permanentment en marxa.
Normalment funcionen en sistemes operatius especialment dissenyats
per a aquestes tasques, com ara UNIX o Windows-NT, i requereixen
d'un manteniment especialitzat. En canvi, qualsevol ordinador
PC domèstic mínimament equipat pot actuar com a
client, i els seus programes acostumen a ser més amigables
i senzills d'utilitzar.
Conceptes bàsics
Certament, en aquest apartat
han aparegut força acrònims i conceptes que poden
semblar confusos. Per això pensem que pot ser convenient
repassar els conceptes bàsics:
- Internet està formada per milions
d'ordinadors connectats entre si.
- Cada ordinador s'identifica mitjançant
un número, que s'anomena Adreça IP.
- Els ordinadors que truquen per mòdem
no tenen una adreça IP fixa: se'ls assigna una de les
disponibles en cada trucada.
- Alguns ordinadors tenen un nom, a més
del número.
- La darrera part del nom dels ordinadors
s'anomena TLD (domini de nivell superior), i pot indicar el país
o el tipus d'organització a què pertany.
- Els ordinadors dedicats al servei DNS
tradueixen noms a adreces IP, i adreces IP a noms.
- La informació a Internet es transmet
mitjançant paquets. Aquest sistema s'anomena TCP.
- Les passarel·les s'encarreguen
de gestionar el trànsit de paquets.
- Els paquets poden seguir rutes diferents
segons les condicions del trànsit.
- La majoria d'aplicacions d'Internet
adopten un esquema client-servidor: el client demana una informació
i el servidor li proporciona.
Connexió dels ordinadors
a Internet
Hi ha dues maneres diferents
maneres d'aconseguir això: formant part d'una xarxa local
que estigui permanentment connectada a Internet, o bé
amb una connexió remota mitjançant un mòdem
i una línia telefònica.
Connexió directa per xarxa
Si el PC forma part d'una xarxa
localcapaç de suportar el protocol TCP/IP, i si en aquesta
xarxa local hi ha algun ordinador que actuï com a passarel·la,
la connexió a Internet és gairebé directa.
Només caldrà assignar una adreça IP diferent
a cada ordinador i la passarel·la s'encarregarà
de conduir els paquets. En aquest esquema, els ordinadors de
la xarxa local es troben directament connectats a Internet des
del moment en què es posen en marxa, i poden ser utilitzats
per diferents usuaris.
Per oferir un bon servei, la
connexió de la passarel·la cap a l'exterior ha
defer-se mitjançant algun sistema que ofereixi una capacitat
de transmissió de dades superior a la de les línies
telefòniques convencionals. Aquesta capacitat s'anomena
"ample de banda", i es mesura en el nombre de bits
per segon 11 que poden arribar a transmetre's per
la línia. Podríem comparar l'ample de banda amb
el nombre de carrils d'una autopista, o amb el diàmetre
d'una canonada.
Aquest és el tipus de
connexió que s'acostuma a utilitzar en empreses, institucions,
"cafès Internet", aules universitàries
i alguns altres centres d'ensenyament. La connexió de
la passarel·la pot realitzar-se mitjançant línies"punt a punt", o a través
d'una línia especial
anomenada XDSI 12 .
En aquest tipus de línies
s'han d'utilitzar uns telèfons i mòdems especials.
Connexió per mòdem
i línia telefònica
Aquest és el tipus de
connexió més freqüent, així que el
tractarem amb més detall.
Com ja sabreu, la informació
que maneguen els ordinadors és sempre de tipus digital,
i podria expressar-se mitjançant un seguit d'uns i zeros.
Les línies telefòniques, en canvi, operen mitjançant
oscil·lacions de la tensió elèctrica entre
dos fils, que es corresponen amb les vibracions de l'aire provocades
per les ones de so. Aquest tipus d'informació
s'anomena analògica.
La diferència entre
la transmissió d'informació analògica i
la digital és que la primera es basa en els canvis
d'una variable al llarg del temps, que pot prendre qualsevol
valor, i en la segona només es permeten dos tipus de senyals:
0 o 1, cert o fals, sí o no.
El mòdem és l'aparell que s'encarrega
de convertir el flux de dades digitals que entra o surt del
nostre ordinador en una ona analògica capaç de
ser transmesa per una línia telefònica convencional.
El seu nom ve de la contracció de lesexpressions "modulació"
(conversió de dades a so) i "demodulació"
(conversió de so a dades), que són les dues funcions
que realitza.
Actualment es poden trobar
diferents tipus de mòdems al mercat, que es distingeixen
per l'ample de banda que són capaços d'aconseguir:
14,4 Kbps, 28,8 Kbps o 33,6 Kbps. Evidentment, els darrers són
els més recomanables per accedir a Internet, tot i que
el seu preu sigui superior. Hi ha també altres models,
que prometen assolir velocitats més grans, però
són estàndards encara poc consolidats i el més
probable és que el mòdem a qui truquem no pugui
passar de 33.6 Kbps.
___________________________________________________________
12 XDSI:
Xarxa Digital de Serveis Integrats
RDSI: Red Digital de Servicios
Integrados
Las señales que maneja
el ordenador son señales digitales ( dos únicos
valores, 0 y 1, ó impulsos eléctricos de distinto
voltaje ). La línea telefónica, sin embargo, maneja
señales analógicas preparadas para enviar y recibir
la voz humana, con una señal que oscila entre los 300
Hz y los 3400 Hz.
El módem convierte la
información digital en señales analógicas
para que puedan ser transmitidas por la línea telefónica
básica. Una vez transmitida la información analógica,
esta es reconvertida de nuevo en información digital.
Este proceso se denomina modulación/Demodulación,
de ahí el nombre que le damos al dispositivo capaz de
efectuar estas reconversiones. ( Fig. 2.1 )
La velocidad máxima de
los módems depende de la calidad de la línea telefónica
que utilicen. Si en la línea no hubiese ruido, se podrían
alcanzar mayores velocidades de
transmisión.
Shannon, uno de los padres de la Teoría de la Información,
nos proporciona una estimación matemática de la
capacidad máxima de transporte de información en
un canal sometido a ruido y con un determinado ancho de banda
(gama de frecuencias que se pueden transmitir). Según
el teorema de Shannon, e introduciendo los valores típicos
de ruido y ancho de banda de las líneas telefónicas
resulta que las máximas velocidades teóricas alcanzables
durante una transmisión telefónica oscilan entre
los 20.000 y los 30.000 bits por segundo.
La fórmula a la que se
refiere el párrafo anterior es la siguiente:
C = W log (1 + S/N)
Donde:
C = capacidad máxima del
canal en bps (bit por segundo).
W = ancho de banda del canal.
S/N = es la relación señal
ruido que se define como el cociente entre la potencia de la
señal y la potencia del ruido.
Este límite matemático
establecido por Shannon no es superable, pero recientemente se
han hecho estudios de los ruidos en las líneas, y se ha
averiguado que parte de ellos no son aleatorios, como se suponía.
Con el adecuado proceso, el propio módem podría
suprimirlos. Se obtendría entonces en la línea
una mejor relación señal/ruido, que antes se presuponía
inamovible. Con esta técnica, aunque se mantiene la teoría
de Shannon, se pueden superar, en la práctica, la barrera
de los 30.000 bits/s.
La comprensión de datos
es otro recurso para incrementar la velocidad. Mediante este
método, es posible transmitir la misma información
codificada en menos bits. Se trata por tanto, de un proceso
distinto al de comprimir archivos mediante un programa antes
de su transmisión. El procedimiento de compresión
llevado a cabo por el módem alcanza distintos grados de
eficacia, según el tipo de datos que se transmitan, pero,
como mínimo, estos datos se "reducen" a la mitad,
y, en el mejor de los casos se comprimen hasta la cuarta parte
de los ocupaba el fichero original. Todo ello, claro, garantizando
la transmisión de todos los datos iniciales.
El espectro de frecuencias que
se puede transmitir por una línea telefónica
oscila entre los 300 y 3.400 Hertzios‚. Por tanto,
solo las frecuencias moduladas dentro de este rango pueden ser
transmitidas por la línea.
Protocolos
Para poder mantener un intercambio
de información entre dos puntos distantes mediante el
módem, es necesario contar con un protocolo que defina
como debe realizarse la transferencia y la detección y
corrección de errores.
Normalmente los ficheros se transmiten
en pequeños bloques o paquetes de datos. Al principio
y al final de cada uno de estos bloques se transmiten caracteres
de control, que indican al sistema receptor cuándo comienza
la transmisión y dónde empieza y termina cada uno
de los paquetes. Si alguno de los bloques es recibido de forma
incorrecta, el receptor utilizará caracteres de control
para pedir al ordenadorremoto el nuevo envío de ese bloque.
Els serveis d'Internet
Ja hem explicat que dins d'Internet
hi ha ordinadors dedicats a tasques diverses.
En aquest apartat veurem alguns
dels serveis més utilitzats d'Internet:
- el correu electrònic
(e-mail)
- la teranyina de documents
(web)
- els taulers d'anuncis (news)
- i altres serveis complementaris
(videoconferència, chat, real-audio, ...)
El correu electrònic
Permet intercanviar missatges
amb qualsevol altre usuari de la xarxa.
Els missatges acostumen a ser
textuals, però també poden incorporar gràfics,
sons, programes, documents...( Atach file à
....)
El seu funcionament és
molt simple:
- A la xarxa hi
ha uns ordinadors que actuen com a servidors de correu.
La seva funció és enviar, rebre i guardar els missatges
que s'envien els usuaris.
- Tots els usuaris d'Internet
tenen una bústia, que no és més que
un espai en el disc d'un d'aquests servidors.
- Els usuaris tenen també
una adreça de correu electrònic, que serveix
per a localitzar la seva bústia quan algú els vol
enviar un missatge.
- Per enviar els missatges o
recollir-los de la bústia cal fer servir un programa
client de correu.
- Els usuaris s'han de connectar
regularment amb el seu servidor de correu, per tal de comprovar
si han rebut missatges i recollir-los.
- Quan un usuari consulta el
seu correu, el servidor li passa els missatges i els esborra
de la bústia.
Com localitzar adreces
de correu ?
A Internet no hi ha un servei
centralitzat de "pàgines blanques" per a la
localització d'usuaris. Alguns servidors informen de les
adreces de correu electrònic dels seus membres, i d'altres
no ho fan.
El PIE disposa d'un "buscador"
d'usuaris, al qual s'accedeix des de la seva pàgina principal
de la web.
Hi ha algunes empreses que
han posat en marxa bases de dades d'adreces de correu electrònic.
Els usuaris han de registrar-s'hi voluntàriament si volen
que algú altre els pugui localitzar. Trobareu alguns d'aquests
serveis a les pàgines web:
http://www.four11.com
http://www.bigfoot.com
La web
Les sigles WWW (WorldWide Web: "La
teranyina mundial"), W3 o WEB corresponen al servei més
popular i utilitzat d'Internet.
Consisteix en la publicació
de documents que poden estar formats per text, gràfics,
sons, animacions i altres recursos multimèdia. Aquests
documents són de tipus hipertextual i hipergràfic:
això vol dir que hi ha determinades paraules o imatges
que són enllaços cap a altres documents de la xarxa.
N'hi ha prou amb un clic de ratolí damunt aquestes paraules
o imatges per "saltar" a una pàgina diferent.
El format en què es
presenten aquests documents s'anomena HTML 23 , i
ha sofert diverses revisions i evolucions. La versió "oficial"
més recent és la 2.0, tot i que ja es comencen
a fer servir característiques que formaran part de la
3.0. Ens trobem, doncs, davant d'un estàndard que està
en procés de creixement accelerat, i això obliga
a actualitzar constantment els programes clients que fem servir
per visualitzar aquests documents.
Les URL
Per localitzar un document
en la xarxa cal conèixer el nom o l'adreça IP de
l'ordinador on es troba, el protocol o instruccions que cal utilitzar
per accedir-hi, el directori o "carpeta" on l'han desat
i el nom del document.
Les expressions que s'utilitzen
per a indicar tot això s'anomenen URL 24 ,
i tenen un format com el que us mostrem en aquest exemple:
http:// www.xtec.es/recursos/clic/index.htm
Això ens indica que
és un document que cal recuperar mitjançant el
protocol HTTP 25 , que es troba a l'ordinador "www.xtec.es",
al directori "/recursos/clic", i que s'anomena "index.htm"
Els programes clients de web
també es poden fer servir per accedir a altres tipus de
serveis, com els anomenats FTP o Gopher.
Un dels èxits de
la web ha estat unificar en una única interfície
d'usuari l'accés a diferents serveis que abans requerien
programes diferents i complicats d'utilitzar.
Unes consideracions importants
sobre les URL:
· Sempre cal escriure-les
respectant les majúscules i minúscules que tinguin.
Si canvieu una minúscula per una majúscula no us
funcionarà. També és important no confondre
els guions "-" amb el subratllat "_".
· Algunes URL utilitzen
la titlla "~", que no es troba present als teclats
espanyols. Per escriure aquest caràcter heu d'activar
l'indicador de BLOQNUM i, mentre manteniu premuda la tecla ALT,
escriure el número 126 en el teclat numèric. Quan
deixeu anar la tecla ALT us apareixerà la "~".
· Podeu simplificar
les expressions del tipus "http://www.xtec.es" per
"www.xtec.es". Els navegadors afegeixen el prefix "http://"
per defecte quan no s'indica un altre protocol.
23 HTML: HyperText Markup Language:
Llenguatge hipertextual per a avisos.
24 URL: Uniform Resource Locator:
Localitzador estàndard de recursos.
25 HTTP: HyperText Transfer
Protocol: Protocol per a la transferència de documents
hipertextuals.
Recerca d'informació
a la web
Localitzar la informació
que ens interessa en aquesta teranyina formada per més
de 70 milions de documents, creixent dia a dia, no sembla una
tasca fàcil. Afortunadament, hi ha uns serveis de cerca
que ens poden ajudar a fer-ho.
Podríem classificar
els serveis de cerca en dues categories:
· Els catàlegs
organitzen la informació en arbres temàtics. Endinsant-nos
en les branques d'aquests arbres podem trobar llistes d'enllaços
a pàgines web on es tracta el tema que busquem.
En alguns serveis fins i tot
podem trobar un resum del contingut de cada un dels enllaços,
i unavaloració sobre la seva qualitat.
Per mantenir els catàlegs
cal un gran esforç humà, ja que és impossible
automatitzar aquesta tasca. Les empreses que ofereixen aquests
serveis es financien generalment mitjançant anuncis, que
es mostren a la capçalera de cada full de recerca.
· Els cercadors "full-text"
són robots que es dediquen a navegar de manera automàtica,
explorant tots els racons possibles. De tot el que troben en
guarden una còpia, obtenint així un "mirall"
del contingut de la xarxa.
Per realitzar les consultes
n'hi ha prou amb indicar una paraula que sospitem que estarà
present en els documents que cerquem, i el robot ens contestarà
amb una llista d'enllaços a pàgines on apareix.
També podem indicar més d'una paraula, o combinacions
lògiques del tipus "i", "o", "no",
"a prop de", etc.
Alguns servidors ofereixen
els dos tipus de cerca (catalogada i "full-text"),
i d'altres s'especialitzen en temes molt concrets, o en documents
escrits en una determinada llengua.
Aquests són alguns dels
cercadors més potents:
SERVEI
URL
Catàleg
Full-text
AltaVista Servei molt ràpid i amb moltes pàgines
indexades. www.altavista.com X
InfoSeek Indicació
de pàgines recomanades. www.infoseek.com X X
Excite Valoració
de pàgines segons la seva qualitat. www.excite.com X X
Image Surfer Buscador d'imatges. isurf.yahoo.com X X
Lycos Permet
buscar text, imatges i sons.
www.lycos.com X X
Magellan www.magellan.com X X
Web Crawler www.webcrawler.com X X
VilaWeb Catàleg
de pàgines en català. www.vilaweb.es X X
Olé! Catàleg de pàgines en espanyol. www.ole.es
X X
Yelow Web Directori de pàgines europees. www.yelowweb.net
X
Google
Motor de recerca www.Google.com X X
Alltheweb
Motor de recerca a Internet www.Alltheweb.com X X
_________________________________________________________________________
23 HTML: HyperText Markup
Language: Llenguatge hipertextual per a avisos.
24 URL: Uniform Resource
Locator: Localitzador estàndard de recursos.
25 HTTP: HyperText Transfer
Protocol: Protocol per a la transferència de documents
hipertextuals.
Recursos multimèdia
a la web
La informació que hi
ha a la web no és només textual o gràfica:
també podem trobar documents sonors, animacions, vídeos
i entorns de realitat virtual. Per accedir a aquests serveis
calen uns programes auxiliars, anomenats "plug-ins",
"add-ons" o "components".
En alguns casos cal descarregar
el programa auxiliar abans d'entrar a les pàgines que
contenen recursos multimèdia, però les darreres
versions dels navegadors de Microsoft i Netscape incorporen "de
sèrie" alguns d'aquests components:
· Audio
en temps real:
El component RealAudio permet
reproduir dos tipus de documents sonors: arxius emmagatzemats
i "tancats" amb una durada fixa, i esdeveniments sonors
transmesos en temps real.
Si accediu al servidor www.catradio.es
podreu escoltar l'emissió que estigui fent Catalunya Ràdio
en aquest moment, o bé anar a la fonoteca, on hi ha emmagatzemats
programes ja emesos. A diferència d'altres sistemes, no
cal esperar a descarregar tot el fitxer de so per començar
a escoltar-lo, ja que el servidor ens envia un "corrent"
de dades que es transformen directament en so al nostre ordinador.
Trobareu una llista completa
de servidors RealAudio de tot el món a:
www.realaudio.com
________________________________________________________________________________________________________
26 VRML:
Virtual Reality Modeling
Language. Llenguatge de modelació de realitat virtual.
· Entorns
de realitat virtual:
l'estàndard VRML 26
permet definir entorns gràfics en tres dimensions
per on podem "navegar" virtualment. Hi ha dispositius
òptics i mecànics especials que, connectats al
nostre ordinador, permeten donar més realisme a aquests
entorns. Si voleu provar-ho, aneu a la pàgina www.microsoft.com/ie/most/howto/vrml.htm i espereu una estona mentre es descarrega
l'escenari virtual. A partir d'aquí, feu servir el ratolí
per endinsar-vos-hi.
· Interfícies
interactives Java:
el Java és un llenguatge
de programació dissenyat especialment per a crear aplicacions
interactives que funcionin sobre Internet. Les seves possibilitats
són múltiples: consultar bases de dades, activar
models de simulació, controlar animacions...
A la pàgina http://www.humnet.ucla.edu/humnet/french/faculty/gans/java/SolarApplet.html
trobareu un exemple d'animació
interactiva del sistema solar controlat per Java. Trobareu també
milers d'aplicacions i exemples a:
www.gamelan.com
- Altres plug-ins i components:
l'oferta de complements per
als navegadors web creix dia a dia. Alguns dels més comuns
són:
Component Fabricant
URL
ShockWave Macromèdia
www.macromedia.com
Acrobat Amber Adobe www.adobe.com
Com crear les pròpies pàgines
web?
Crear les vostres pròpies
pàgines a la web no és difícil: n'hi ha
prou amb un processador de text i un programa de gràfics
que els enregistri en format GIF o JPG. També necessitareu
que algú us "llogui" un espai en el disc dur
d'algun servidor per allotjar el vostre "web site".
Des de la pàgina principal
de la web del PIE (www.xtec.es), a la secció Informació
tècnica, podeu accedir a una guia que explica com començar
a confegir els documents web.
News
El servei anomenat "News"
funciona d'una manera similar a com ho fan els taulers d'anuncis:
qualsevol ciutadà de la xarxa pot penjar un avís,
intervenir en un debat, expressar una opinió, comunicar
una notícia... El seu missatge queda "penjat"
en un tauler, i pot ser llegit per altres usuaris interessats
en el tema.
Passat un temps, els missatges
"caduquen" i són eliminats del tauler.
Hi ha dos nivells de funcionament
d'aquest servei:
· Els
taulers d'anuncis propis d'una empresa o institució,
que resideixen en un únic ordinador. Només els
usuaris que tingui accés a aquest ordinador poden consultar
i participar en els grups d'informació o discussió.
Moltes universitats i grans
empreses utilitzen aquest sistema per mantenir comunicats els
membres de la seva comunitat.
· Els
fòrums d'Usenet 27 , que resideixen
en múltiples ordinadors alhora, connectats entre si i
actuant com a "miralls" els uns dels altres. Actualment
hi ha més de 6.000 grups de discussió, dedicats
als temes més diversos.
La diferència amb el
sistema anterior és que si participeu en un grup des d'un
servidor de Catalunya, s'envia automàticament una còpia
dels missatges que hi envieu a tots els altres servidors de la
xarxa, i pot ser llegida des de qualsevol racó del planeta.
El format dels missatges és
similar al del correu electrònic. La diferència
fonamental és que ningú no s'encarrega d'enviar-vos
els missatges a la vostra bústia, sinó heu d'accedir
voluntàriament al tauler per llegir les intervencions
o enviar-ne de pròpies.
__________________________________________________________________
27 Usenet: És el
nom que rep el servei mundial de "news". Vindria a
significar "La xarxa dels usuaris", i no està
centralitzada ni controlada per cap organització.
Els diferents grups de discussió
s'identifiquen mitjançant noms compostos, separats per
punts. Per exemple, el grup anomenat rec.music.beatles és del tipus "recreatiu" i
tracta temes de música, concretament sobre els Beatles.
El primer element del nom identifica
d'una manera molt genèrica la naturalesa del grup.
Aquests són alguns d'aquests
identificadors de primer nivell:
comp Ordinadors: maquinari, programari, sistemes,
llenguatges i teories.
sci Ciències
pures i aplicades. soc Temes socials i multiculturalitat.
talk Discussions i debats
diversos.
news Discusions sobre
el servei Usenet i els programes de news.
misc Miscel·lània
de temes.
rec Temes recreatius (esports, jocs, música,
humor...)
humanities Literatura i art.
alt Temes diversos (hi ha de tot!)
bionet Biologia.
bit Redistribució de llistes diverses de
correu electrònic.
biz Negocis, productes i serveis.
hepnet Investigació sobre física d'alta
energia.
info Redistribució de llistes de correu electrònic
d'informació.
k12 Educació primària i secundària.
esGrups de discussió en espanyol.
No cal dir que cal tenir molt
presents les normes de "netiquette" a l'hora de participar
en els grups de news, ja que el vostre missatge serà llegit
per milers de persones de tot el món. A la majoria dels
fòrums d'Usenet cal participar-hi en anglès, tot
i que n'hi ha d'específics per a altres llengües
i cultures.
Podeu participar en català
a soc.culture.catalan i a bit.listserv.catala, o en espanyol
a soc.culture.spanish i a tots els que comencen amb es.
Programes clients
El funcionament dels diferents
programes de News és força similar. Les funcions
bàsiques dels programes clients de News són:
· Connectar-se a
un servidor
La majoria de servidors de
News són d'accés restringit, i demanen un identificador
per accedir-hi. N'hi ha alguns de públics, com el de la
Universitat Autònoma de Barcelona 28 , anomenat
news.uab.es, que és el que utilitzarem en la pràctica.
. Subscriure's
a un grup
Consisteix en indicar al programa client que
ens interessa llegir els missatges d'un grup determinat. A diferència
de les llistes de distribució de correu, el servidor no
controla aquesta subscripció: és només una
indicació per al nostre programa, que prepararà
les carpetes necessàries per mostrar els missatges dels
grups que haguem seleccionat.
. Descarregar missatges
En el moment de connectar-nos al servidor de News, el programa
client llegeix només les capçaleres dels missatges.
Per estalviar temps de connexió, podem demanar al programa
client que llegeixi de cop tots els missatges dels grups que
ens interessin (als quals ens haurem "subscrit") i
llegir-los més tard, quan haguem tancat la connexió
a Internet. Aquesta modalitat s'acostuma a anomenar "Off-line"
o "Fora de línia".
. Enviar un missatge al grup ("post")
Tots els programes clients
permeten redactar missatges i enviar-los al grup. Com en el correu
electrònic, podeu escriure un missatge nou o fer una rèplica
a un missatge existent. Quan un missatge enceta una discussió,
el conjunt de rèpliques i contrarèpliques que es
generen s'anomena "thread" o, en la versió catalana,
"fil". Alguns programes permeten visualitzar els missatges
agrupats per "fils". Quan una rèplica és
molt personal, o s'escapa del tema d'interès del grup,
és millor adreçar-la per correu electrònic
a l'autor del missatge original, en comptes de fer un "post"
a tot el grup.
Els programes clients acostumen
a marcar amb un símbol especial els missatges que ja haguem
llegit. Recordeu, però, que la vida dels missatges en
els servidors de News és força efímera:
acostumen a esborrar-se al cap d'uns pocs dies, així que
si us interessa conservar-ne algun l'haureu d'enregistrar en
un fitxer al vostre disc dur.
__________________________________________________________________________
28 El servidor de la UAB era
de lliure accés en el moment d'elaborar aquesta documentació.
Si tinguéssiu problemes per accedir-hi, podeu trobar una
llista d'altres servidors a: http://www.geocities.com
Altres serveis
Hi ha altres programes i serveis,
alguns també força interessants, dels quals, per
raons d'espai, en farem només un breu apunt.
La majoria d'aquests serveis
necessiten programes clients específics, que acostumen
a ser de shareware 29 .
Si els voleu provar, us recomanem
una visita a la secció "Windows 95" del servidor
TuCows:
http://www.catalunya.net/tucows
FTP
Les sigles FTP corresponen
a File Transfer Protocol (Protocol per a la Transferència
de Fitxers). Es tracta d'un servei que permet escriure i emportar-se
fitxers del disc dur d'un ordinador remot. Els servidors públics
d'FTP són grans llibreries on hi podreu trobar tot tipus
de programes i fitxers.
Hi ha dos nivells d'utilització
de l'FTP:
· Per rebre fitxers
podeu utilitzar qualsevol dels navegadors del mercat.
Proveu d'escriure a la línia
d'URL l'adreça ftp.upc.es i podreu "navegar"
pels directoris del servidor FTP de la Universitat Politècnica
de Catalunya.
Molts servidors FTP ofereixen
un accés alternatiu des de pàgines web, on es pot
presentar més clarament la informació de cada fitxer.
Des del punt de vista de l'usuari que vol rebre un fitxer, és
indiferent que el servidor sigui FTP o web: tots dos es comporten
de la mateixa manera, i sovint els enllaços de les pàgines
web apunten directament a servidors FTP.
· Per enviar
els vostres propis fitxers cap a un servidor FTP necessitareu
un programa client especial 30 , i el permís
de l'administrador del sistema per poder accedir-hi. Els
usuaris que publiquen les seves pàgines web en un servidor
utilitzen normalment l'FTP per fer-les-hi arribar.
Telnet
El servei Telnet permet comandar
remotament un ordinador que treballi amb el sistema operatiu
UNIX. Per utilitzar-lo cal tenir un identificador personal en
el servidor on us connecteu, i conèixer la complicada
sintaxi de les seves instruccions. Es tracta, doncs, d'un servei
poc atractiu i amb una interfície d'usuari prehistòrica,
comparada amb la web. Encara queden, però, alguns llocs
als quals només es pot accedir per Telnet, com els catàlegs
de les biblioteques universitàries.
IRC
El servei IRC 31 és
semblant a la "banda ciutadana" dels radioafeccionats:
mitjançant un programa client heu de connectar-vos a un
servidor, on podreu escollir més de 3.000 canals diferents
per "parlar". Les intervencions es fan per escrit,
tot i que alguns programes (com el NetMeeting, que veurem més
endavant) comencen a fer possible també la comunicació
sonora.
Cada canal té un identificador
diferent, i s'hi tracta una temàtica determinada. Les
intervencions es transmeten en temps real, mitjançant
xarxes com Undernet, que connecta servidors de tot el món.
També hi ha servidors que organitzen tertúlies
sobre un tema específic amb la presència de convidats
(escriptors, artistes, polítics, científics...).
A Catalunya, el servidor VilaWeb organitza setmanalment una d'aquestes
tertúlies, que s'anuncien a: http://www.vilaweb.com
Cada canal té un grup
de moderadors (anomenats "operadors"), que disposen
d'uns drets especials: fixar el tema de la conversa, donar la
paraula o expulsar del canal els usuaris que no en respectin
les normes de convivència.També és possible
establir converses privades, i intercanviar fitxers (gràfics,
sons, text...).
A diferència del que
passa amb el News, les discussions als canals IRC no queden enregistrades
al servidor: l'única manera de seguir-les és connectar-s'hi
en el moment en què es produeixen.
_______________________________________________________________
29 El shareware és
un sistema de distribució de programes que es basa en
l'aportació econòmica dels usuaris un cop avaluada
la qualitat del producte. També hi ha el freeware (programes
d'ús gratuït), el postware (l'autor només
demana que li envieu una postal) i altres variants.
30 El Windows 95 incorpora un client FTP, que podeu
executar des d'una finestra MS-DOS escrivint "ftp",
però per fer-lo anar haureu de conèixer la sintaxi
dels comandaments propis d'aquest protocol. Us recomanemun programa
client amb gestió visual de les operacions (com el WS-FTP,
que és freeware i el podeu trobar al TuCows)
