En veritat, mentre la població d'Estats Units creix a un ritme vibrant (s'espera que arribi als 400 milions en l'any 2040), la població d'Europa no només s'està reduint, és que també està envellint. Els demógrafos calculen que per a l'any 2030, Estats Units tindrà una població més gran que la suma de tota Europa i l'edat terme mitjà en Estats Units serà els 30 anys mentre que l'europea serà els 60 anys. Això significa que mentre la força laboral americana serà jove, empresarial i generadora de riquesa, Europa estarà poblada majorment per gent molt major i per jubilats que estaran cobrant pensions de l'estat i per tant buidant les arques nacionals.

En realitat, Estats Units és el país que més immigrants rep en el món sencer. Un 50% dels 100 milions d'americans extra són immigrants recents o els seus descendents, molts dels quals vénen de Llatinoamèrica. Però Europa també és un imant per a la immigració: està llesta per a atreure entre 600.000 i un milió d'immigrants aquest any. (En realitat, segons l'ONU, l'Europa que envelleix necessitarà al voltant de 1.6 milions d'immigrants per any, durant les pròximes dècades, perquè mantingui la seva força laboral en els nivells actuals).
Molts o la majoria d'immigrants a Europa acaben demanant ajuda social mentre que en Estats Units gairebé tots els immigrants accepten un o més primeres ocupacions i amb el seu esforç van ascendint l'escala econòmica. És que el de l'ajuda social simplement no és la forma americana de fer les coses.

Per el contrari, la majoria dels immigrants a Europa són musulmans que no s'integren amb facilitat. En efecte, durant els últims 30 anys, la població musulmana d'Europa s'ha més que duplicat i el seu nivell de creixement segueix accelerant-se. Segons les dades recollides en l'Informe Anual de Llibertat Religiosa Internacional del Departament d'Estat d'Estats Units, hi ha gairebé 25 milions de musulmans vivint a Europa en l'actualitat. I en lloc de ser assimilats dintre de la societat europea, els immigrants musulmans tendeixen a agrupar-se en guetos marginats per tot el continent; configuren més del 25% de la població de Marsella, 15% de la de Brussel·les i París i el 10% de la població d'Amsterdam, per posar uns exemples.

El nombre mig d'afiliats estrangers a la Seguretat Social a les Balears va assolir el passat mes de juliol els 102.682, la qual cosa suposa un creixement interanual del 4,77 per cent (3.956 afiliats més). A tot Espanya, la mitjana d'afiliats estrangers es va situar en 2.151.880 persones, segons les dades del Ministeri de Treball i Immigració.

Del total d'afiliats estrangers a les Illes Balears, 78.188 estan inscrits al Règim General -45.195 són de països extracomunitaris-, 6.521 són empleades de la llar -5.670 de països no comunitaris-, 16.239 són autònoms -3.494 no comunitaris-, 223 són treballadors del mar -79 no comunitaris- i uns altres 1.511 pertanyen al règim agrari -1.388 de països de fora de l'UE-.

Els treballadors estrangers de la comunitat balear representen el 4,77 per cent dels més de 2,1 milions que estan afiliats en el conjunt de l'Estat. Del total de forans afiliats a l'arxipèlag illenc, 57.427 són homes i 45.255 dones.

A més, les estadístiques del Ministeri de Treball i Immigració apunten que Balears compte amb 55.826 afiliats de països no comunitaris i 46.856 pertanyents a països de l'UE. El major nombre d'estrangers que treballen en la comunitat són alemanys, un total de 11.453. Així, el segueixen els 9.732 afiliats procedents de l'Equador i els 9.082 del Marroc. sumen diferents països.

L'hoteleria és l'activitat en la qual hi ha més estrangers ocupats a Balears, amb 31.294 treballadors pertanyents al Règim General i 3.345 com autònoms; i el segueix la construcció, amb 13.731 treballadors en Règim General i 3.565 com autònoms.