Immigrants a l'escola.

. ESCOLES D'IMMIGRANTS. La concentració d'immigrants a l'escola pública (80% del total) i en alguns barris augura una situació difícil en un futur. A Catalunya, els professors han advertit a la Generalitat que no n'hi ha prou amb les aules d'acollida, centrades gairebé exclusivament en l'ensenyament de la llengua. Els resultats de les proves de control als 10 i 14 anys comencen a registrar diferències escandaloses, segons ha transcendit extraoficialment. El nombre d'alumnes que passen als instituts sense haver aprovat la Primària, els abandonaments abans d'acabar l'ESO i la poca presència d'immigrants a la universitat dibuixen un panorama educatiu no gaire diferent del de França. 
 

. NIVELL SOCIOECONÒMIC. Els mals resultats acadèmics d'Espanya i Catalunya no poden atribuir-se íntegrament a la immigració, ja que el percentatge d'immigrants a la mostra era del 3,5%. Però el que sí que reflecteix és l'estatus socioeconòmic i cultural (ocupació dels pares, nivell d'estudis de la família, possessions culturals), que és determinant per explicar el baix rendiment, com també la falta de perspectives de futur o nivells d'angoixa i inseguretat escolar.
Segons Carmen Maestro, directora de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (Inecse), que col·labora en la confecció de l'informe PISA, a tots els països desenvolupats el nivell socioeconòmic dels pares té una influència directa en l'escola. "A Espanya, els escolars amb mares que tenen estudis superiors registren 15 punts més per sobre de la mitjana de l'OCDE", apunta Maestro.

. ABANDONAMENT ESCOLAR. L'informe de la Comissió Europea presentat la setmana passada alertava de l'escàs compliment del programa Educació i formació 2010, i assenyalava que a Espanya havia descendit la població d'entre 20 i 24 anys amb estudis secundaris acabats (del 66,2% del 2000 s'ha passat al 61,8% del 2004). Maestro va considerar preocupant que un nombre tan elevat de joves no continuï estudiant batxillerat i FP. Els abandonaments abans d'acabar l'ESO són especialment alts entre joves immigrants, ja que als 16 anys comencen a treballar. En el cas de les noies musulmanes, els pares les treuen de l'escola a l'arribar a l'adolescència. L'estudi del BBVA i l'Institut d'Estudis Autonòmics donava altres explicacions. En primer lloc, que en els últims anys el nivell educatiu dels immigrants que arriben ha descendit i el seu grau de formació és inferior a la mitjana espanyola. Per procedència, els que vénen de la UE i els de l'Europa de l'Est tenen un nivell educatiu més alt, els llatinoamericans se situen lleugerament per sota i els que procedeixen de l'Àfrica estan a molta distància. Una altra constatació de l'estudi és que "una proporció més gran d'alumnes estrangers per curs disminueix el nombre d'aprovats, especialment a Primària i al primer cicle de Secundària". Fins i tot s'atreveix a quantificar que "un percentatge d'estrangers superior al 6% afecta negativament el rendiment acadèmic del conjunt dels alumnes de l'aula.