Cronologia de la baixa Edat Mitjana.

Enciclopèdia de Menorca. Tom X^é – pàg 109.

Any	Menorca	Corona d’Aragó-Regne de Mallorca	Història Universal
1212			Batalla de les Navas de Tolosa. Enfonsament del poder almohade a al-Andalus.
1213		Mort de Pere el Catàlic, pare de Jaume 1, a Ia batalla de Muret.
1229		Jaume 1 conquesta Ia Ciutat de Mallorca (31/12).	Concili de Toulouse i Tractat de Meaux: fi de I'heretgia albigesa.
1231	Tractat de Capdepera entre els enviats de Jaume I i els notables de Manurqa.	Rendició dels últims resistents musulmans a Mallorca.	Gregori IX funda la Inquisició.
1234	Cop d'estat de Sa'id ibn Ha- kam, el qual es converteix en rais de Manurqa.
1235		Conquesta de les Pitiüses.	Incursions mongoles a l’Europa Oriental (1236-1242).
1256		L’infant Jaume assumeix la senyoria de Mallorca.
1276		Mort de Jaume I. Creació del Regne de Mallorca.
1282	Mort de Sa'id ibn Hakam. EI succeeix el seu fill Abú Umar Hakam. L'armada de Pere el Gran recala al port de Maó de camí a Barbaria.	Vespres Sicilianes. Pere el Gran és proclamat rei de Sicília.	Expansió territorial dels Habsburg.
1285		L'infant Alfons d' Aragó conquesta Mallorca al seu oncle Jaume II. Mort de Pere el Gran. Alfons el Franc, nou rei d’Aragó.
1286	EI rei Alfons organitza Ia conquesta de Menorca. L'armada salpa de Salou el 22/11.
1287	Alfons el Franc arriba a Menorca el 5/1. Enfrontament entre l’exercit cristià i el musulmans menorquins 17/1. Tractat de Sent Agayz, 21/1. Saqueig de l’illa pels cristians I expulsió de la població musulmana. Primeres disposicions d’organització institucional. S’inicia la colonització catalana de Menorca.	Alfons el Franc atorga als nobles d’Aragó el privilegi de la Unión.
1291		Mort d'Alfons el Franc, EI seu germà Jaume de Sicília, conegut com Jaume II el Just, el succeeix a Ia Corona d' Aragó.	Confederació Suïssa. Cau Joan d'Acre, últim bastió dels croats a Terra Santa.
1294	Jaume el Just concedeix a Menorca Ia plena independència jurisdiccional respecte de Ma- lIorca.		Mort de Khubilai Khan. Fragmentació de I'imperi mongol.
1295	El papa Urbà VIII disposa que Menorca sigui agregada al bisbat de Mallorca.	Tractat d'Anagni que resol el retorn del regne de Mallorca, inclosa I'illa de Menorca, a Jaume II de Mallorca.
1298		Jaume II de Mallorca pren possessió de les Illes Balears.
1301	Promulgació de Ia Carta de franquesa i del Pariatge i reforma del règim de propietat i de les cavalleries. EI rei Jaume II visita Menorca.		Bonifaci VIII promulga una bul·la que proclama Ia supremacía de la Santa Seu sobre qualsevol poder constituït. EI turc Osmà I funda I'imperi otomà.
1304	Fundació del poble d’Alaior.	Tractat d’Agreda que fixa les fronteres entre les corones d’Aragó i Castella.
1309			Climent V trasllada la seu papl a Avinyó.
1311		Mort de Jaume II de Mallorca. El succeeix el seu fill Sanç. Els amogàvars conquereixen el ducat d’Atenes.
1312
1315	Pariatge del rei Sanç que regula la distribucció dels delmes entre la Corona i l’Església.	Mort de Ramon Llull.	Supressió de l’ordre del Temple.
1323		Expedició catalanoaragonesa per ocupar Sardenya.
1324		Mort del rei Sanç sense descendència. El succeeix el seu nebot Jaume III, menor d’edat. L’infant Felip assumeix la regència.
1333		Greu crisi de subsistències a la Corona d’Aragó.
1337
1338			Dieta de Francònia que consagra la independència del papa en el nomenament de l’emperador.
1339		Creixent tensió entre el regne de Mallorca i la Corona d’Aragó.	Comença la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.
1343	Menorca ret homenatge a Pere el Cerimoniós i el reconeix com a rei. El monarca confirma els privilegis de l’illa.	Pere el Cerimoniós s’annexiona les Balears i el Rosselló. Represàlies contra els partidaris de Jaume III de Mallorca.
1345	Primeres autoritzacions reials per tancar alqueries.
1346	Pere el Cerimoniós institueix la taula de canvi de Ciutadella.		Victòria anglesa a Crécy, que posa fi a les pràctiques de guerra feudals.
1348			L’epidèmia de pesta negra delma la població europea.
1349
1356	Arran de les irregularitats en l’elecció dels jurats, el rei ordena que aquests siguin escollits pel lloctinent de governador.	El destronat Jaume III intenta recuperar el seu regne. Després de desembarcar a Mallorca, és derrotar per les tropes del Cerimoniós a la batalla de Llucmajor.	Bul·la d’Or que converteix el Sacre Imperi en una federació de grans cases nobiliàries.
1358	Els pagesos del terme de Ciutadella reclamen un escó de jurat a la Universitat.		Revolta agrària a França, coneguda com la Jacquerie.
1359	Una flotila castellana ataca Menorca i causa importants danys a les zones rurals.
1363	S’ordena l’enderroc del castell de Santa Àgueda.	Les corts celebrades a Montsió estableixen la composició de tres membres, un per cada braç, per a la Diputació del General de Catalunya. ( Generalitat )
1365	El rei autoritza l’elecció anual, el dia de Sant Esteve, de dos síndics a la Universitat de Maó.
1368	Primera referència a l’organització gremial dels menestrals de Ciutadella. Els sobreposats dels gremis demanen participar en el govern municipal.
1369			Derrota de Pere el Cruel de Castella a la batalla de Montiel. El rei és assassinat i Enric II de Trastàmara és proclamat rei.
1370	Pere el Cerimoniós disposa que la jurisdicció dels plets referents al comerç i a la navegació passi als batles de Ciutadella i Maó. El rei reposa el sistema de cooptació per a l’elecció dels jurats.		Onada de revoltes urbanes protagonitzades pel poble menut a les ciutats del nord d’Italia, Flandes i Anglaterra, contra els privilegis de l’oligarquia urbana i l’augment de la pressió fiscal.
1375		Tractat d'Almazán. Fi de Ia Treva de Bruges, que interromp guerra entre Castella i Aragó.	Treva de Bruges, que interromp transitàriament Ia Guerra dels Cent Anys.
1377	EI rei concedeix a la Universitat de Menorca l’exempció del delme de llana i formatge a les terres de reialenc.		La seu pontifícia es trasllada d'Avinyó a Roma.
1378			Cisma d'Occident. Revolta ur- bana dels ciompi florentins. Revoltes a Flandes contra els francesos.
1381			Insurrecció pagesa de Wat Tyler a Anglaterra.
1386	Reforma municipal de Pere Pere el Cerimoniós que combinava els sistemes de cooptació i insaculació.	Pacte entre Pere el Cerimoniós i Elionor d'Arborea, que posava fi a Ia guerra de Sardenya.
1387		Mort de Pere el Cerimoniós. EI succeeix el seu fill Joan el Caçador.
1391
1396			La victària turca a Nicàpoli reforça la presència otomana a Europa.
1398	Reglamentació de l’elecció dels síndics de la Universitat d’Alaior.		Els Lancaster substitueixen els Plantagenet al tron d'Anglaterra.
1399	Una esquadra valencianobalear salpa del port de Maó amb l’objectiu d’ocupar Bona. L’expedició acabà en fracàs.
1403	Reglamentació de l’elecció de síndics de la Universitat des Mercadal i Castell de Santa Águeda.		La Lliga hanseàtica assoleix el control de la ciutat de Bergen (Noruega) i exerceix el monopoli del comerç del nord d'Europa.
1410		Mort de Martí l’Humà sense hereus legítims. S’obre un plet successori entre Jaume d’Urgell I els Trastàmara.
1412		Compromís de Casp. Entronització dels Trastàmara a la Corona d’Aragó amb Ferran d’Antequera.
1415			Es portuguesos conquisten Ceuta i inicien la seva expansió per la costa africana. Condemna de Joan Huss a la foguera com a heretge.
1416		Mort de Ferran d' Antequera. EI succeeix el seu fill Alfons el Magnànim.
1417			Acaba el Cisma d'Occident. Martí V és I'únic papa
1418	Alfons el Magnànim soHicita al papa I'erecció d'un bisbat a Menorca, petició que no té èxit.
1425	Aldarulls a Ciutadella amb motiu de Ies irregularitats co meses en Ies eleccions dels càrrecs de Ia Universitat.
1427	Concessió del privilegi de Guiatge que concedia I'indult a tots aquells que anessin a residir a Menorca, per tal de fomentar el repoblament de l’illa.
1429	EI rei Alfons el Magnànim anulà les eleccions de jurats a causa del frau..		Retirada anglesa d'Orleans. La guerra dels Cent Anys s'inclina del costat francès.
1433	Nomenament de Galceran de Requesens com a governador de Menorca.		Fi de les guerres hussotes a Bohemia.
1434		Alfons el Magnànim perd Ia ciutat de Nàpols, que havia conquistat dos anys abans.	Cosme de Médicis arriba al poder a Florència.
1439	Primera redacció de la Sentència Arbitral de Requesens, que reformava el sistema municipal de Menorca.
1442	Confirmació de Ia Sentència de - Galceran de Requesens per Alfons el Magnànim.	Conquesta definitiva de Nàpols per Alfons el Magnànim.
1450		Esclata Ia revolta forana de Mallorca, que es perllongà fins 1452, quan els forans van ser derrotats per Ies tropes reials de Francesc d'Erill.	Els Sforza aconsegueixen el poder al ducat de Milà.
1451	S'accentuen Ies bandositats a Menorca entre Ies famílies Parets, Sintes i Soler. EI conflicte no quedaria sufocat fins 1455 amb I'amnistia concedida pel rei.
1453	La Universitat de Menorca obté el privilegi d'encunyar moneda, el qual fou anul·lat poc després pels turcs (1458) per les protestes de Mallorca.		Finalitza Ia Guerra dels Cent Anys. Presa de Constantinoble pels turcs.
1455			Guerra de les Dues Roses a Anglaterra. Guerra civil a Castella.
1458
1460	Fallida de la Clavaria de General a causa del fort endeutament. Conveni amb els creditors de la Universitat.
1462		Rebel·lió de Catalunya contra Joan II.	Joan III, príncep de Moscòvia, es proclama tsar de totes les Rússies.
1463
1465	Batalla entre I'exèrcit reialista i els rebels procatalans comandats per Joan de Copons, els quals assoliren Ia victòria.
1472	Rendició de Maó, últim bastió dels rebels. Dura repressió contra els derrotats. Menorca quedà exhaurida després de la Ilarga guerra.	Pactes de Pedralbes que posaven fi a la guerra civil contra Joan II.

Historia de Menorca.

© Infotelecom Networks S.L. – Juliol 2001