JOSEP Mª QUADRADO NIETO

 Josep Maria Quadrado (1819-1896) és una de les figures més importants de la cultura balear del segle XIX. Nasqué a Ciutadella de Menorca el 14 de juny de 1819, si bé quan únicament tenia dos anys d'edat la seva família es traslladà a Palma, on residí gairebé tota la seva vida. De formació en gran part autodidacta, des de molt jove va sentir una forta inclinació cap a les lletres. L'any 1840 fundà amb altres dos joves (Tomàs Aguiló i Antoni de Montis) el setmanari La Palma, considerat la primera fita del romanticisme mallorquí i la porta de la Renaixença a les Balears. Poc després (1842-43) es traslladà a Madrid on col·laborà  amb el pensador català  Jaume Balmes en la seva campanya política en favor de la conciliació monàrquica. Desilusionat de la política, tornà a Palma on va esser nomenat director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, càrrec aquest que ostentaria fins a la seva jubilació l'any 1895.

 Quadrado conreà  multitud de gèneres literaris: el teatre, el periodisme, l'assaig polític, la literatura espiritual i ascètica, els viatges, l'art, la crítica literària... Aquesta polièdrica tasca cultural l'ha fet mereixedor del qualificatiu de polígraf. Però Josep Maria Quadrado és conegut sobretot per la seva tasca com a historiador. Des del seu càrrec al front de l'Arxiu del Regne de Mallorca Quadrado fou l'autèntic renovador dels estudis històrics a les Balears, sobretot pel que fa a la història medieval. La seva metodologia es mou a cavall entre el romanticisme -sempre des d'una  òptica conservadora- i el positivisme.

 Josep Maria Quadrado morí el 6 de juliol de 1896 a Palma. La seva obra dilatada i el seu mestratge intel·lectual l'han sobreviscut, ja que ha estat el fonament de bona part de la historiografia mallorquina del segle XX.