El tauló té unes dimensions de 90 x 60 cm., de llenya, en el qual si distribueixen una serie de fotografies que reflecteixen els diferents problemes com les guerres, la Sida, l'alcohol, la fam, el terrorisme, la discriminació de la dona, els incendis forestals, el racisme, la prostitució, la immigració, la violència, les drogues, ... que envolten el mirall situat al centre del tauló.

Les fotografies estan distribuïdes en set files horitzontals de tres fotografies cada una. Les dimensions de totes aquestes es iguala de 10 x 12 cm. al implicar-nos per igual tots els problemes.

El tauló ha d'estar situat a una alçada de 110 cm perquè tota persona pugui veure sense cap impediment les fotografies, fins arribar al mirall on es podrà veure reflectit i comprovar que forma part d'aquesta realitat.

Les dimensions del mirall són 28 x 20 cm, on hi ha gravat el títol de la composició i en ens hi podem trobar reflectits.

Damunt d'una taula hi trobem dues urnes situades una al costat de l'altra separades per una distancia de 40 cm. Entre mig de les urnes hi ha tres mans en dimensions naturals, on damunt aquestes hi ha arena, la qual serà la que volem transportar d'una urna a una altra. És per això que una urna ha d'estar plena d'arena, concretament de l'urna d'on surten les mans, en canvi l'altra estarà mínimament plena d'arena. Les urnes han de tenir una alçada i llargària d'uns 15 o 20 cm i han de ser de plàstic.

- Trobem que el poema objecte seria convenient situar-lo on els alumnes més petits del centre no tinguin gaire excés a les urnes ja que la pèrdua d'arena seria perdre una part de la simbologia del poema.

Les imatges i objectes del tauló representen realitats actuals, conseqüència de la hurnanitat, realitats oblidades per aquesta que tendeix a una vida fàcil, lliure de preocupacions i sentiments de culpa, que lluita dintre del món superficial creat per oblidar els compromisos amb la resta d'habitants, aquells desvalguts, malalts, discriminats, i sobretot oblidats.

Oblidats tant pels governs o com per nosaltres. Nosaltres una realitat també present que conviu amb les recordades per les fotografies, encara que ens pareixi inversemblant.

El color de les fotografies evoca la realitat, palpable amb tots els sentits, no son records blancs i negres que romanen sense solució, son problemes actuals, i la seva solució no tant sols ha de ser una utopia.

El color rosa del tauló evoca la superficialitat, el comportament lliure de compromisos i la felicitat externa, tot evocant el mite " Beverly Hills ". Però, aquest món fantàstic totalment inversemblant, no es lliura de les conseqüències que el seu comportament oblida, les imatges, la realitat que sobresurt damunt la hipocresia.

El mirall representa la crida, o el despertar d'un somni que ens retorna a la realitat, una senyal d' alerta en contra de la superficialitat. Ens ofereix la nostra imatge reflectida dintre del món on normalment no volem obrir els ulls per veuren’s, ens evoca cap a una actuació, un compromís envers els altres.

Les lletres versemblança ajuden a comprendre la composició, ja que el que veiem en el tauló no es ficció, encaixa en la realitat actual.

Les urnes transparents simbolitzen la visió no transgiversada, la més pura actualitat, lliure de manipulacions tant per mitjans de comunicació amb interessos econòmics, com per governs amb ideals polítics, publicitat.... entre d'altres.

L'arena es el nostre poder d'actuació, el petit acte a escala mundial que un habitant pot fer. La urna amb l'arena amb abundància, evoca el desig de canvi, lluita i col·laboració. L'arena simbolitza possibilitats, però no grans projectes, sinó detalls, actuacions que estan al nostre abast. Som nosaltres els que hem de traspassar l'arena, els que hem d'actuar, els que hem de respondre. Cada gra d'arena traspassat a la urna buida, es una petita passa endavant, es una distancia mes recorreguda, i un pes que en conjunt d'altres pot igualar la balança.

És el pas que segueix la crida feta pel mirall, som nosaltres els que formem part del món, som nosaltres el poder de canvi, som nosaltres els que evocant Plató, hauríem de mirarnos al mirall, i recordar la també dura realitat.

Les mans transportant l'arena son les actuacions que petits grups de gent ja estàn realitzant, la societat ja està lluitant, i faltem molts de nosaltres i aquestes són la invitació a col·laborar.

Els objectes son petites solucions, aquelles que tenim més a l'abast, que ens afecten més directament, dipositats dins l'urna amb arena, al ser també eines per lluitar en contra de malalties, violència, odi,... i tant d'altres, que al igual que l'arena han de ser traspassats a l'altra urna, la que en un futur ens pot mostrar una col·laboració, ajuda, tolerància i llibertat real, palpable, no transgiversada, i oculta darrera el mur d'intolerància, oblit i rebuig com es en l'actualitat.

Però no tant sols ens conformem amb un avís, una alerta, cridem a l'acció. Tu, si tu, el que s'ha mirat en el mirall, també pot

s agafar un grapat d'arena, també pots col·laborar amb petites solucions, no som observadors, som una societat en poder, un poder de canvi que si ens és acurssat amb de lluitar per ell. Nosaltres hem de voler ser les mans transportadores de l'arena, amb de ser les mans que col·laboren el més directament possible amb la realitat més propera. No cerquem utopies ni ficció, l'essència la trobem en la constància, el desig, i la lluita. El poema es aquest crit, no intenta ser una crítica, encara que el seu caràcter hi estigui relacionat, l'essència del poema és mirat i actua, estàs davant una composició versemblant, com diu el títol, això també es realitat.

Cristina Capó

Margarita Mayans

Sandra Casasnovas