Enrera
Mòdul 2
Imatge digital
  Pràctica d'ampliació
1
2
   
 
 

Si voleu que la vostra aplicació, ja sigui un pàgina web, una activitat Clic..., sigui molt vistosa heu de posar-hi imatges. I com aconseguiu aquestes imatges?

 Normalment us trobareu que podeu obtenir les imatges de les següents fonts:

  • Escàner: escanejant les imatges que hi poseu.
  • Creació original: són les imatges que realitzeu amb programes com el Photoshop o el Paint Shop Pro.
  • Digitalització de fotogrames de vídeo: amb l'ajuda d'una càmera de vídeo i una placa capturadora de vídeo podeu passar fotogrames dins de l'ordinador.
  • Fotografia amb càmera digital: passa directament una fotografia de la càmera de fotos a l'ordinador.
  • Photo CD: és un tipus de dispositiu en el qual s'hi posen les fotografies en format digital dins d'un CD-ROM amb una qualitat prou alta.
  • Bancs d’imatges o Clip-Art: són un conjunt d'imatges agrupades per temes. Normalment són de pagament.
  • Internet: és la font d'imatges més gran que us trobareu. Totes les imatges que veieu a Internet es poden guardar al vostre disc per després utilitzar-les. 
Un detall a tenir molt en compte és el tema dels drets d'autor. Sempre que feu servir una imatge tingueu en consideració que pot tenir uns drets i, per tant, que per poder utilitzar-la s'hagi de pagar a l'autor. Per això és recomanable que utilitzeu imatges creades per vosaltres mateixos.

 En aquesta pràctica us centrareu en el tema de la captura d'imatges amb escàners.

 Els escàners són aparells que converteixen imatges impreses en paper (fotografies, dibuixos...) a un format que l'ordinador pugui entendre. La majoria escanegen les imatges en colors, però encara n'hi ha que només ho fan en blanc i negre. 

Els escàners treballen com una fotocopiadora, tenen un sensor de llum que es mou a través de la imatge i la reprodueix a la pantalla de l'ordinador, podent-se desar en el format que es vulgui.

Bàsicament, n'hi ha de dos tipus: els de fotografies i els de diapositives i negatius. Existeixen encara escàners de mà, els quals, donat el preu que tenen ara els escàners de sobretaula han quedat obsolets. Els dos es connecten a l'ordinador mitjançant una targeta, un port paral·lel (impressora) o al port USB. Darrerament, la major part d'escàners disponibles al mercat van connectats al port USB. 

  • Escàners de sobretaula: són més cars que els de mà, però normalment obtenen major qualitat i són d'ús més senzill. Si feu servir un escàner de mà per capturar una fotografia pot ser que surti una mica distorsionada degut a la tremolor de la mà. En canvi, això no passarà mai en un escàner de sobretaula, ja que el moviment és sempre el mateix.
  • Els escàners de diapositives i negatius, tenen una distribució molt més petita donat la menor utilització d'aquest tipus de format a nivell domèstic. Són a més a més molt més cars ja que la lectura de la imatge es fa d'una forma diferent i a més precisen resolucions majors com a conseqüència del petit format de la imatge. Tenen l'avantatge de poder treballar amb negatius, ja que la major part de programes que acompanyen els escàners poden positivar la imatge escanejada.

Un escàner treballa llegint punts de llum quan s'escaneja la imatge. Com més punts obtingui l'escàner, de més qualitat o de més resolució serà la imatge. La resolució d'una imatge es calcula en ppi (pixels per inch), que significa punts per polzada. El rang va normalment de 75 fins a 1200 ppi.

Un factor clau que afecta la visualització i la mida dels gràfics bitmap és la resolució. S'entén per resolució el nombre de píxels que conté un bitmap. Els píxels que formen un bitmap són el producte de les dimensions verticals i horitzontals de la imatge, per exemple, 640 x 480. La resolució determina la qualitat de la imatge quan es veu augmentada.

Cal tenir en compte que la resolució dels monitors és de 72 ppi (píxels per polzada), per tant, incloure imatges de gran resolució en aplicacions multimèdia és desaprofitar l’espai i alentir el seu funcionament.

 A quina resolució escanejarem una imatge? Aquest paràmetre depèn de quin ús final tindrà la imatge: 

  • Si es tracta d'una publicació electrònica (pàgina web, CD-ROM...) una resolució suficient és la de 75 ppi.

  •  
  • Si es tracta d'una imatge per imprimir-la, s'ha d'escanejar a la màxima resolució que la impressora sigui capaç de reproduir. Per exemple, si la impressora és una HP 720 escanejarem la imatge a 600 ppi.
Quan incrementem les dimensions de la imatge, el nombre de píxels i el volum del fitxer creix geomètricament: una imatge de 200 x 200 píxels és 4 vegades més voluminosa que una de 100 x 100.


   
  Desenvolupament de la pràctica

El que intentareu ara és, mitjançant el Paint Shop Pro, escanejar una imatge. Un detall a tenir molt en compte és que els quadres de diàleg amb les preferències d'escaneig poden variar segons quin sigui el model d'escàner que utilitzeu. En aquest cas s'ha fet servir un de la marca HP, concretament el model Scanjet 3300 que és el subministrat a la major part d'aules Argo.
 

  • El Paint Shop Pro té la capacitat d'escanejar directament una imatge sense haver de sortir del programa. Per realitzar això utilitza l'estàndard TWAIN.
     
     
  • Aneu a l'opció Adquirir del menú Archivo, tal com us mostra el gràfic següent:

    Una cosa important que heu de fer és mirar si teniu configurat com a dispositiu TWAIN el vostre escàner. Per fer això mireu l'opció Seleccionar origen...
     

  • Seguidament us mostrarà un quadre de diàleg semblant a aquest:


  • Assegureu-vos que teniu una imatge a l'escàner i premeu Iniciar una exploración nueva.

  • Us tornarà a aparèixer una finestra com aquesta però amb la imatge escanejada.

Hi ha diverses possibilitats de modificar les característiques de l'escaneig. 
  • l'opció 1. serveix per tornar a escanejar la imatge.

  • l'opció 2. determina quin serà el destí de la imatge escanejada. En aquest cas, com hem obert el programa des de Paint Shop Pro, només ens ofereix aquesta possibilitat. Si haguéssim obert el programa d'escaneig directament des de l'escriptori ens oferiria moltes més possibilitats (MS-Word, WordPerfect, Impressora, Arxiu d'imatge, ... però, curiosament no sortirà Paint Shop Pro!).

  • l'opció 3. ens ofereix més subapartats. Podem definir aquí el tipus de sortida prement el botó i ens apareixerà una finestra com aquesta:
  • En funció del tipus de destí escollirem una o una altra. A més hem de tenir en compte que molts cops l'escàner s'equivoca en l'elecció del tipus de sortida ja que quan l'escàner digitalitza pàgines d'un llibre, per exemple, es troba amb text, dibuixos i fotografies, tot barrejat i ha de decidir entre els tres formats sense saber què volem escanejar realment. Recordeu que per a treballar amb capes només es pot seleccionar l'opció de color vertader (16 milions, 24 bits) o bé escala de grisos.

  • ...al borde de selección, ens permet seleccionar quina part de l'àrea preescanejada realment volem digitalitzar. Per defecte surt tota l'àrea seleccionada però es pot modificar amb el ratolí.

  • ...al tamaño de salida, ens permet modificar les dimensions de la imatge quan l'enviem al Paint Shop Pro. Podrem definir tant el % d'augment o disminució de les dimensions, com els píxels que volem que tingui la imatge en el seu format definitiu. El menú que se'ns obre al prémer el botó és:
  • Si premem Enviar la exploración ahora, ens digitalitza la imatge i ens l'envia directament a una nova finestra del Paint Shop Pro. Cas d'haver escollit per exemple l'MS-Word, ens hauria inclòs la imatge com un gràfic de Word en el text que tinguéssim obert i allà on teníem el cursor aproximadament.

  • Hi ha però més aspectes a tenir en compte abans d'enviar la imatge definitiva. La resolució que té definida per defecte l'escàner és de 150 ppp, alta per una publicació per mitjans informàtics i baixa per a una impressió o projecció. La resolució es pot modificar a la barra de menús, concretament  al menú Ajustes, seleccionant l'opció resolución.

  • Quan obrim el programa de l'escàner des de l'escriptori, les opcions de sortida són moltes més. Una de les més usades serà sens dubte l'opció Archivo de imagen. Quan seleccionem aquest tipus de sortida i premem el botó Guardar la exploración ahora (fixeu-vos que ha canviat el text, abans era enviar...), ens apareix un nou quadre de diàleg del tipus Anomenar i desar, és a dir:
  • Nosaltres escollirem habitualment dos formats (JPG i GIF) ja que aquests són els més recomanats pel tipus d'aplicacions a realitzar.

  • Quan posem un nom i premem guardar, ens demanarà el tipus de compressió JPEG, cas que haguem escollit aquest format (recordeu que això ja s'ha fet a la pràctica 2).
Cal dir que moltes vegades s'han de fer proves prèvies per aconseguir que la nostra imatge tingui una qualitat més que acceptable.
  • Aneu escanejant diferents tipus d'imatges, com per exemple gràfics amb pocs colors, fotografies...
   

L'estàndard TWAIN, desenvolupat per Caere, Aldus, Hewlett Packard, Logitech i Kodak, és un estàndard de programació d'alt nivell per a dispositius d'adquisició d'imatge. En un entorn TWAIN només un arxiu controlador, l'anomenat Font de dades, és el necessari per a cada dispositiu. Aquest dispositiu fa diverses tasques, com oferir funcions estàndards que els programes poden utilitzar per realitzar ajustaments bàsics, com la resolució d'exploració i la selecció de l'àrea d'exploració, i com funció important llegir les dades de la imatge des de l'escàner i les envia a l'aplicació en un format estàndard. TWAIN s'ha desenvolupat per funcionar en entorns Windows i Apple Macintosh, encara que també hi ha altres sistemes que també hi poden treballar, com el sistema Linux.

Per saber si teniu configurat de manera apropiada l'escàner per poder-lo utilitzar des del Paint Shop Pro, heu de mirar si surt dins de la finestra Select source. Si és així, després d'escanejar la imatge us apareixerà dins del Paint Shop Pro. En el cas que no hi sigui pot ser que el vostre escàner no tingui l'estàndard TWAIN i el que haureu de fer és escanejar la imatge amb el programari de l'escàner, desar-la i després obrir-la amb el Paint Shop Pro.

 
Amunt