Conceptes bàsics

Ens trobem en plena era digital, els progressos de la tecnologia informàtica en els darrers anys han fet possible que la tecnologia digital arribi a tots els àmbits de la comunicació: l’escrita, la telefonia, la ràdio i la televisió.

El vídeo digital es pot definir com la representació digital del senyal de vídeo analògic. La digitalització pot realitzar-se en les diverses fases del procés de producció: l’enregistrament, l’edició i la difusió.

Existeix actualment una profusió de formats i estàndards de vídeo digital. Cal distingir entre els formats d’enregistrament que impliquen una nova generació de càmeres i de suports (cintes DV), dels d’edició i difusió. En el món de la informàtica personal us podeu trobar principalment els següents formats:
 

• Quicktime: sistema de compressió i visualització de vídeo digital per a programari desenvolupat per l’empresa Apple el 1991. És un format biplataforma (Mac /PC) perquè disposa de programes visualitzadors per als dos entorns. Els fitxers s’anomenen Movies i tenen per extensió MOV. 
• Video for Windows (AVI): sistema de compressió i visualització de vídeo digital en ordinadors PC amb l’entorn Windows desenvolupat per l’empresa Microsoft l’any 1992. No requereix maquinari addicional, sols un programari específic. La mida de la finestra de visualització és una fracció de la pantalla. La cadència d’imatges és en funció del maquinari. Els fitxers tenen l’extensió AVI (Audio Video Interlaced). 
• MPEG: l'MPEG-1 (Moving Picture Expert Group) va ser l'estàndard establert el 1992. S’orienta a l’arxiu i distribució de vídeo digital. L'MPEG-1 està pensat per a un flux d’imatges de 352x288 píxels amb 16 milions de colors a 1.5 Mbits/seg (qualitat VHS). Recentment s’ha establert l'MPEG-2, pensat per a la TV digital (cable i satèl·lit) i és el format utilitzat en el DVD. Les proves actuals permeten distribuir seqüències de vídeo de 720x485 píxels.

 

Les 5 etapes bàsiques en el processament de Vídeo Digital són:

• Font de vídeo: la qualitat de la font de vídeo determina la qualitat de la versió digital comprimida. El Betacam-SP i les càmeres digitals són preferibles als formats Hi-8 i VHS. Els principals factors determinants en el moment de la filmació són:
• Estabilitat de la càmera
• Fons d’escena
• Il·luminació adequada



• Captura/Digitalització: el procés de captura implica disposar d’un ordinador amb una placa de captura. La seva funció és la conversió analògica-digital del senyal de vídeo per a l’enregistrament al disc dur i posterior edició. Una bona digitalització requereix una acció combinada de les prestacions de l’ordinador i de la placa digitalitzadora. La qualitat es manifesta en la velocitat de digitalització, variant d'1 a 10 Mb/segon, el nombre de colors i les dimensions de la imatge.








• Edició: un cop realitzada la digitalització, es disposa d’eines informàtiques que faciliten l’edició i la generació d’efectes de forma no lineal. Existeixen diversos programes d’edició de vídeo digital. El programa d’edició de vídeo digital per a microordinadors més difós és l'Adobe Premiere. El resultat de l’edició pot ser una restitució analògica o digital.








• Compressió: si és previst difondre seqüències de vídeo -a les que són en format digital cal aplicar un procés de compressió per reduïr la mida dels fitxers. Existeixen diversos estàndards de compressió, que es triaran en funció de la plataforma final de visualització.
  
  

• Difusió: la difusió en un suport digital pot requerir una nova etapa de postproducció: el muntatge del vídeo dins una aplicació multimèdia interactiva. La difusió de vídeo per la Web requereix la conversió a un format específic.