Un informe de les Nacions Unides considera que en els anys 80 les dones eren gairebé la meitat de les persones migrants internacionals en tot el món. Segons el Col·lectiu IOE (1999), les dones immigrades en l'Estat espanyol eren el 48,4 % del total, amb una distribució per sexes diferent en funció del continent d'on procedien. Les persones immigrades procedents d'Europa tenen una distribució bastant equilibrada entre els dos sexes, entre les procedents d'Amèrica del Sud predomina la presència femenina, i entre les procedents d'Àfrica hi ha major nombre d'homes. Segons dades d'aquest Col·lectiu, el total de dones estrangeres en situació regular se situa al voltant de 280.000, que representa el 0,7% respecte al total de la població femenina espanyola.
Entre les dones immigrades hi ha un predomini de les europees (49%), especialment les procedents dels països comunitaris (44%); les procedents d'Amèrica representen un 27%, les d'origen africà, un 15% i les asiàtiques, un 8%. Entre els països de la UE destaquen les britàniques,portugueses, alemanyes i franceses. Entre els països no comunitaris destaquen Filipines, Argentina, EUA i Marroc.
Les dones procedents de la UE, encara que són el col·lectiu més nombrós, solen ser invisibles. Entre les raons que assenyala IOE hi ha:
* No estan en el mercat de treball, ja que solen ser rendistes o jubilades.
* Les persones de procedència europea no se les considera immigrades, sinó que se les veu com a turistes, residents adinerades...
* Tenen menys problemes político-administratius per a obtenir permisos de residència, de treball, etc.En el curs 1996-97 hi havia 18.363 criatures escolaritzades, de les qual un 49% eren nenes.
Les feines que realitzen són principalment: en el servei domèstic, en cafeteries,restaurants i hotels. Les estrangeres treballen habitualment com a internes o per hores. A finals de 1993 s'aprecia un augment de dones d'Amèrica Central i del Sud (dominicanes, peruanes, colombianes, argentines i xilenes) i menor representació asiàtica (de Filipines i de Xina). Per sectors d'activitat destaquen els serveis. El 14% treballen com a tècniques i professionals, menys de l'1% pertanyen a categories directives en les empreses i el 7% a serveis administratius. En general fan les feines més mal pagades i amb menor prestigi social.