Enrera
Mòdul 3
El tractament del so digital
  Pràctica
1
2
3
4
   
Exercicis
Exercicis
 
 
 


L'objectiu d'aquesta pràctica és descriure el funcionament del tercer gran grup de tipus de format d'arxius de so. Es tracta dels arxius MIDI. Farem un tipus de descripció lleugera i bàsica, ja que, si voleu treballar de ple aquest format, el mateix Servei d'Informàtica Educativa us ofereix d'altres eines més descriptives i funcionals. Però de moment, reconeixem aquest format i com poder tractar-lo.
Acabarem amb un petit quadre bàsic per reconèixer els 6 formats fonamentals de so, tot i que hi han molts més menys emprats.


Contingut

Quina és la diferència entre MIDI i àudio?

Aquest és un dels aspectes fonamentals de la música per ordinador. MIDI vol dir una cosa així com "dispositiu de música instrumental musical". Va ser creat fa uns anys per permetre que es poguessin comunicar entre si diferents instruments electrònics de diferents fabricants. 

Per executar fitxers musicals MIDI cal disposar d'un sintetitzador. Aquests poden ser interns, com el que incorporen les targetes compatibles Adlib o Soundblaster, o externs, com ara un teclat o un mòdul multitímbric. Si el sintetitzador és extern caldrà disposar, a més, d'una targeta d'interfície MIDI o d'un adaptador connectat al port del joystick, que permeti realitzar la connexió física de l'ordinador amb el sintetitzador.

Quan toquem una nota al teclat extern, la informació MIDI que es genera descriu la nota que hem tocat, com l'hem tocada de forta i durant quant de temps. Aquesta informació serviria per a un altre teclat, mòdul de so o instrument MIDI i generarà un so responent a aquestes mateixes instruccions.

La informació MIDI no són sons, sinó dades (al contrari del format WAV). El que s'enregistra no és la música, només la seva informació. Aquesta "partitura" es pot editar i la pot tocar un altre músic amb un altre instrument. Això fa també que la grandària de l'arxiu sigui molt petita, gairebé insignificant, en comparació amb el format .WAV.

Els fitxers amb música codificada segons el sistema MIDI porten les extensions d'arxiu .MID o .RMI. Podeu trobar altres sistemes, derivats d'aquests, però el Windows no els reconeixerà directament i, per tant, no els podrà reproduir.

Per crear i reproduir aquests tipus de fitxers podeu utilitzar el Programa Músic Time.


   
  Desenvolupament de la pràctica

Per realitzar aquesta pràctica cal que tingueu instal·lat a l'ordinador el programa Music Time. Podeu descarregar aquest programa de la web de Softcatala.

Amb la mateixa instal·lació trobareu exemples de diferents autors de música clàssica (i d'altres populars).

  • Executeu el programa Music Time 
  • Obriu l'arxiu somestuf.mus , com habitualment es fa sempre: Fitxer | Obrir. Trieu el tipus d'extensió adequada al requadre "Mostrar arxius de tipus".


  •  
  • Premeu  per a reproduir la peça musical o per fer Stop.
  • Observeu als  menús les possibilitats de crear música, canviar el temps de reproducció, el ritme, etc.
  • Exporteu la peça a format *.MID per poder-la escoltar des del reproductor multimèdia del Windows. Per a exportar cal anar al menú Fitxer | Anomenar i desar. Un cop desada, si feu clic dos cops damunt d'ella s'executarà automàticament des del reproductor que tingueu configurat al Windows per defecte. Pot ser el Winamp, el Windows media player, el reproductor de mitjans, etc.
Per a la composició musical, podem introduir manualment les notes a partir de les finestres que les contenen (s'obren per defecte). Feu Play a la barra de tasques superior. Per desactivar el soroll del metrònom podeu anar a l'opció Configuració | Metrònom activat, i restarà inactiu.

Teniu dos exemples més de cançons per obrir i escoltar, aquestes encara més elaborades. Els teniu en format *.mid. Podeu sentir algunes de les moltes opcions acústiques que és capaç de suportar aquest format. Exemple1 i exemple2
 

Formats de so

Encara que sigui "teoria", hem de ser capaços de reconèixer, en funció de l'extensió de l'arxiu, el format de so amb què estem tractant. El so digital es diferencia de l'analògic per la seva composició (zeros i uns) i naturalesa (format d'ones o midi) en contraposició a l'analògic (és una freqüència d'ona mesurable a traves d'un osciloscopi).

El gran espectre de formats de so es pot classificar en 6 formats bàsics (n'hi ha molts més), cadascun amb característiques pròpies d'utilització i composició :
 

 
APLICACIÓ
GRANDÀRIA D'ARXIU
WAV
Format d'ona. El més utilitzat en Windows.
Molt gran
MID
L'acabem de veure. Fa servir patrons que ja estan actius a la targeta de so
Molt petit
MUS
També d'aquest capítol. Semblant al mid però específicament per a programari de tractament d'arxius en mid.
Molt petit
AIF
Format estàndard en les plataformes MAC (també es pot escoltar en Windows). És el paral·lel amb el wav
Molt gran
MP3
El format de moda. Treballa en format wav però comprimint aquelles parts que poden resultar
 inaudibles. Rebaixa molt les grandàries dels arxius.
Petita
RM
Format d'àudio fet servir per Internet per l'estàndard de l'empresa Real. Es diu Streaming, que vol dir que no cal tenir tot l'arxiu al disc dur per començar a escoltar-lo.
Molt petita


Cerqueu al vostre disc dur algunes de les extensions de formats de so aquí descrites. Segurament en trobareu tres o quatre. Reproduïu-les.