Concepte de virus - Història - Composició i estructura - Classificació i tipus de virus - Malalties víriques
dels humans - Origen i evolució dels virus - Referències
Classificació i tipus de virus:
Les classificacions intenten descriure la diversitat de virus donant-los nom i agrupant-los segons les seves semblances. El 1962, André Lwoff, Robert Horne i i Paul Tournier foren els primers en desenvolupar una forma de classificació dels virus, basada en el sistema jeràrquic linneà. Aquest sistema basa la classificació en fílums, classes, ordres, famílies, gèneres i espècies. Els virus foren agrupats segons les seves propietats compartides (no les dels seus hostes) i el tipus d'àcid nucleic de què es compon el seu genoma. Més tard es fundà el Comité Internacional de Taxonomia dels Virus.
- Classificació de l'ICTV
El Comité Internacional de Taxonomia dels Virus (ICTV) desenvolupà el sistema de classificació actual i escrigué pautes que donaven més importància a certes propietats dels virus per mantenir la uniformitat familiar. Un sistema universal per classificar els virus i una taxonomia unificada han estat establerts des del 1966. El 7è Informe de l'ICTV formalitzà per primera vegada el concepte d'espècie vírica com el tàxon més baix d'una jerarquia ramificada de tàxons de virus. Tanmateix, actualment només s'ha estudiat una petita part de tota la diversitat dels virus, i anàlisis de mostres obtingudes d'humans revelen que aproximadament un 20% de seqüències víriques recuperades no han estat observades anteriorment. Mostres de l'ambient, com ara sediments marins i oceànics, revelen que la gran majoria de seqüències són completament noves.
L'estructura taxonòmica general és la següent:
• Ordre (-virales) (-virals)
• Família (-viridae) (-vírids)
• Subfamília (-virinae) (-virins)
• Gènere (-virus)
• Espècie (-virus)
La taxonomia actual de l'ICTV (2008) reconeix cinc ordres: els caudovirals, els herpesvirals, els mononegavirals, els nidovirals i els picornavirals. El comitè no distingeix formalment entre subespècies, soques i aïllaments. En total, hi ha cinc ordres, 82 famílies, 11 subfamílies, 307 gèneres, 2.083 espècies i uns 3.000 tipus que encara no han estat classificats.
- Classificació de Baltimore
El biòleg guanyador del Premi Nobel David Baltimore dissenyà el sistema de classificació de Baltimore. El sistema de classificació de l'ICTV és utilitzat en combinació amb el sistema de classificació de Baltimore en la classificació moderna dels virus.
La classificació de Baltimore dels virus es basa en el mecanisme de producció d'ARNm. Els virus han de generar ARNm del seu genoma per produir proteïnes i replicar-se, però cada família de virus utilitza mecanismes diferents. El genoma dels virus pot ser monocatenari (ss) o bicatenari (ds), d'ARN o ADN, i poden utilitzar o no la transcriptasa inversa. A més, els virus ARN monocatenaris poden ser o bé positius (+) o bé negatius (-). Aquesta classificació reparteix els virus en set grups:
• I: Virus dsDNA (ex., adenovirus)
• II: Virus ssDNA (ex., parvovirus)
• III: Virus dsARN (ex., reovirus)
• IV: Virus (+)ssRNA (ex., picornavirus)
• V: Virus (-)ssRNA (ex., ortomixovirus)
• VI: Virus ssRNA-RT (ex., retrovirus)
• VII: Virus dsDNA-RT (ex., hepadnavirus)
Com exemple de la classificació vírica, el virus de la varicel·la, varicel·la zòster (VZV), pertany a l'ordre dels herpesvirals, la família dels herpesvírids, la subfamília dels alfaherpesvirins i el gènere Varicellovirus. El VZV es troba al grup I de la classificació de Baltimore perquè és un virus dsDNA que no utilitza la transcriptasa inversa.