Concepte de virus:

Un virus (del llatí virus, "toxina" o "verí") és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents. L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i és una branca de la microbiologia.

Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o bé d'ADN o bé d'ARN, molècules llargues portadores d'informació genètica; tots tenen una capa proteínica que protegeix aquests gens; i alguns tenen un embolcall de greix que els envolta quan no es troben dins d'una cèl·lula. Els virus varien en forma, des d'una forma helicoïdal o icosaèdrica fins a estructures més complexes. L'origen dels virus encara és incert; alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (fragments d'ADN que es mouen entre cèl·lules), mentre que d'altres podrien haver evolucionat de bacteris.

Els virus s'escampen de moltes maneres diferents. Els virus que afecten les plantes són sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts com a vectors. Alguns virus són escampats per insectes xucladors de sang. Cada tipus de virus té un mètode diferent. Mentre que virus com ara la grip s'escampen per l'aire a través dels esternuts i les tossos, mentre que altres com ara els norovirus són transmesos per via fecal-oral, o mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s'escampen sovint per contacte directe amb nens infectats. El VIH és un de diversos virus importants que es transmeten durant l'acte sexual.

No tots els virus provoquen malalties, car molts virus es reprodueixen sense causar cap dany a l'organisme infectat. Alguns virus com ara el VIH poden causar infeccions permanents o cròniques, quan el virus continua replicant-se dins el cos malgrat els mecanismes de defensa de l'hoste. Tanmateix, en els animals les infeccions víriques provoquen sovint una resposta immunitària que confereix una immunitat permanent a la infecció. Els microorganismes com ara els bacteris també tenen defenses contra les infeccions víriques, conegudes com a sistemes de restricció-modificació. Els antibiòtics no tenen efecte sobre els virus, però s'han desenvolupat medicaments antivírics per a tractar infeccions potencialment mortals.