El consum d’aigua a l’agricultura
A la natura les necessitats hídriques de les plantes són resoltes per les pluges i les aigües subterrànies. Però les necessitats alimentaries de la humanitat i també les productivistes d'un mercat que demanda bens de consum fan que s'hagin de garantir les collites any rera any, per tant hem hagut de forçar la natura i produir plantes utilitzant quantitats d'aigua superiors. No és d'estranyar que l'agricultura sigui el sector social que més aigua consumeix: un 70% del total de recursos hídrics disponibles. Han aparegut així els regadius, com a formes eficaces d'augmentar els rendiments agrícoles, multiplicant-los per cinc i fins i tot per deu en terres àrides. Això ha arribat fins un punt que avui un 40% de la producció agrícola prové del rec. Les aigües pel rec es capten bàsicament per dues vies: o d'embassaments, molts cops expressament construïts per fomentar els regadius, o captant-los directament de les aigües subterrànies per mitja de pous.
Normalment el regadiu ha d'afrontar dos greus problemes: l'excessiva evaporació, al haver d'acumular aigua en embassaments o cisternes, i la salinització, provocada per l'excés de sals que, a diferència de l'aigua de pluja, contenen les aigües subterrànies, i que a la llarga poden provocar infertilitat en els sòls.
Una altra estratègia per fomentar els regadius són els transvasaments que suposen desviar part dels cursos dels rius per regar els conreus.
| L´ aigua en el medi ambient | El consum d´ aigua a les cases | El consum d´ aigua a l´ agricultura
| El consúm d´ aigua a les industries | La manca d´ aigua | La falta d´ aigua a Ciutadella
| Esgotament de les fonts d´ energia: el petroli | Esgotament de les fonts d´ energia: el carbó
| Solucions davant l´ esgotament de les fonts d'energia i de l'aigua | Valoració i opinió personal
| Bibliografia