El consum d’aigua dins les cases

El desenvolupament d'un sistema de canalitzacions que ha suposat la possibilitat de disposar d'aigua directament a les nostres llars és un progrés del que no hem gaudit sempre i, i això no ho hauríem d'oblidar, segons l'OMS un privilegi que només un 20% de la població mundial té.

Ja ens hem referit abans als usos que a nivell personal podem fer de l'aigua: la higiene diària, la neteja de la roba, la neteja de la casa, la cocció dels aliments, etc. I no valoraríem suficientment això si no féssim una ullada a la historia.

Si bé l'antiga Roma va ser molt sensible a la higiene corporal (en el món romà, així com a l'islàmic el gust pels banys públics estava molt estès), i els patricis van disposar de canalitzacions d'aigua i un sistema de clavegueram que va anticipar al nostre, durant la edat mitja europea, sense canalitzacions d'aigua a les cases, i el que és més important, sense xarxes de clavegueram que evacuessin de les cases les aigües residuals, els carrers eren fames insalubres per on circulaven aigües putrefactes (d'aquí ve la coneguda expressió castellana "Caer en el arroyo", referint-se a la persona que es veia abocada a una vida de misèria i depravació).
No va ser fins el segle XIX amb les descobertes de Pasteur i Koch que va ser de nou valorada la funció higiènica que l'aigua podria tenir. Poc a poc es van anar construint fons i safareigs públics i es van anar cobrint les darreres clavegueres a cel obert.


La qualitat de l'aigua també va esdevenir una preocupació que les xarxes públiques unificades van anar corregint, al temps que els pous eren mirats amb sospita, com a focus de malalties i epidèmies. Avui en dia paradoxalment i malauradament els problemes de qualitat de l'aigua no s'han resolt, bàsicament a causa de la contaminació provocada per les activitats agrícoles i industrials. Això ha suposat una forta inversió pública en depuradores.

Per altra banda el sistema de canalitzacions d'aigua i el sistema de clavegueram poden acabar generant una doble il·lusió: per una banda que pensem que és impossible l'esgotament o la disminució de la qualitat d'aigua que amb tanta facilitat i comoditat rebem a les nostres cases, sobretot quan a gran part de la humanitat aquesta "normalitat" nostra els hi semblaria un autèntic miracle. I per altra banda pensem que les aigües residuals que aboquem a les piques de la cuina, al bany o a la tassa de l'inodor simplement "desapareixen" miraculosament. Tanta irreflexió només pot dur a un ús irracional i malbaratador de l'aigua i amb el temps a viure en una societat amb "estrès hídric".

El consum de l'aigua a les cases és una informació que desconeixem. En la següent taula teniu valors aproximats del consum d'aigua domèstica.

RENTADORA

220 a 250 litres

RENTAPLATS

250 litres

CUINAR I BEURE (per persona)

2 a 4 litres

DUTXAR-SE

70 litres

PRENDRE UN BANY

200 litres

RENTAR-SE LES DENTS (aixeta oberta)

30 litres

RENTAR-SE LES MANS

1,5 litres

AFEITAR-SE (aixeta oberta)

de 40 a 75 litres

RENTAR EL COTXE (mànega)

500 litres

DIPÒSIT WC

de 10 a 15 litres

RENTAR PLATS A MÀ

100 litres




| L´ aigua en el medi ambient | El consum d´ aigua a les cases | El consum d´ aigua a l´ agricultura

| El consúm d´ aigua a les industries | La manca d´ aigua | La falta d´ aigua a Ciutadella

| Esgotament de les fonts d´ energia: el petroli | Esgotament de les fonts d´ energia: el carbó

| Solucions davant l´ esgotament de les fonts d'energia i de l'aigua | Valoració i opinió personal

| Bibliografia


TORNAR